25 de Juny de 2008

La llengua com a arma

Són gairebé tots en el manifest en defensa del castellà. No falta gairebé ningú. De Pedro J. Ramírez a Federico Jiménez Losantos, passant per Pío Moa i César Vidal. És la ultradreta mediàtica, i no mediàtica. Darrere vénen els altres, els del PP, que ara diuen que són centristes, Rosa Díez, Savater, Vargas Llosa...

L'extrema dreta està habitualment dividida. Però hi ha un assumpte que la unifica a gran velocitat: la llengua. És a dir, l'intent d'eliminar del territori de l'Estat espanyol qualsevol llengua que no sigui el castellà.

Parlar-li de l'euskera, el gallec o el català a aquesta gent és com llançar-li gasolina al foc. Surten amb força les flamarades d'un intent de genocidi lingüístic. Un intent. Només un intent.

No passaran de l'intent, perquè si no ho va aconseguir Franco, no ho aconseguiran aquests. Però està clar que busquen l'eradicació de qualsevol llengua que no sigui la llengua castellana. Està clar que busquen la uniformitat, la unitat.

Sembla una broma que els signants d'aquest infame manifest s'autoqualifiquin d' "intel·lectuals". "Intel·lectuals" de què? De la España imperial? Del "una, grande y libre"? Del "¡Viva España!"?

Doncs sí. Per aquest camí va aquest assumpte, aquest manifest. L'ultraespañolisme està al final, en les últimes. Perquè respon a un mite, a una cosa inexistent, a una nació que no existeix. La realitat d'una nació espanyola és falsa.

I, davant d'aquest fet, els ultraespanyolistes utilitzen la llengua, un dels seus símbols. Amb la llengua espanyola com a arma, pretenen eliminar les restants llengües de l'Estat. No han entès res. Absolutament res. I ja és molt tard perquè ho entenguin.