29 d'Agost de 2008

Joan Carretero, una de les esperances per a la regeneració d'ERC, mostra una sorprenent ingenuïtat en un polític de la seva experiència. En un article publicat al diari Avui diu que cal preparar-se per a "l'inevitable conflicte polític amb l'Estat, única via per escapar del carreró sense sortida en què Espanya té acorralada Catalunya. Amb la dignitat, les idees clares i el coratge que la situació del país requereix".

"Conflicte amb l'Estat"? De què està parlant Joan Carretero? Creu realment que Catalunya està en condicions de mantenir un "conflicte" amb l'Estat espanyol? Parla d'aquesta forma per donar una mica d'esperança als catalans o és només un ingenu?

En aquests moments és impossible un enfrontament de Catalunya amb l'Estat, perquè Catalunya no té la capacitat necessària per a aquest conflicte. Catalunya ha perdut moltes posicions als àmbits polític, econòmic, cultural i social. Catalunya no té força per enfrontar-se a l'Estat.

Un tipus de tan poc pes intel·lectual i polític com Zapatero està rient-se contínuament de Catalunya, dels catalans i de la Generalitat. Aquest últim dijous, va tornar a demostrar-ho Pedro Solbes al Congrés, després que Zapatero -mitjançant María Teresa Fernández de la Vega-, enganyés Joan Saura, un altre ingenu -o una cosa pitjor-, amb l'acord que va evitar al president espanyol donar la cara a la cambra.

Després dels continus desastres en el funcionament de les principals infraestructures, Catalunya no té el traspàs dels trens de Rodalies, ni té garanties sobre el futur de l'aeroport del Prat, que s'ha convertit en un aeroport de segona categoria.

La poca força de Catalunya es demostra amb el fet que ni tan sols no ha estat capaç d'articular un grup econòmic amb capacitat per comprar una aerolínia en crisi, Iberia. Si aquesta empresa hagués quedat a les mans d'un grup català, s'hauria donat un nou impuls al Prat. Tampoc no va poder generar la societat catalana un grup capaç de comprar una altra empresa aèria posada en venda i en situació de crisi, Spanair, que hagués servit per a potenciar El Prat.

Una altra dada de quin és la força econòmica real de la societat catalana indica que la joia de la corona de La Caixa, la primera entitat financera de Catalunya, el holding d'empreses participades, Criteria, ha reduït el seu benefici net consolidat en un 23% en el primer semestre. En el que portem d'any, ha perdut un 34% del seu valor en borsa.

A Catalunya es parla molt de la cultura catalana, però la premsa escrita es publica, gairebé tota, en castellà. I l'edició de llibres en castellà supera per golejada als llibres en català. On és la força de la cultura catalana? Perquè la ràdio i la televisió de la Generalitat tampoc no semblen tenir un gran futur.

I el Barça? La societat catalana va col·locar al capdavant de l'entitat un tipus disposat a utilitzar el club per a la seva carrera personal, i, quan les coses han quedat clares, és incapaç de substituir-lo. Una de les entitats que més ha fet per Catalunya és a les mans d'una persona capaç de quedar-se en calçotets en un aeroport en un atac d'ira i de prepotència.

La presumpta força política de la societat catalana únicament ha servit per col·locar en la presidència de la Generalitat un alt funcionari del PSOE, que obeeix, com és lògic, a la direcció federal socialista, no als interessos de Catalunya. Això és tot el que pot fer el nacionalisme català?

Aquesta és la Catalunya que Joan Carretero pretén que faci front l'Estat espanyol? Creu que una societat catalana sense impuls vital, sense força política ni econòmica, sense potència per canviar les causes que produeixen la seva decadència pot enfrontar-se al nacionalisme espanyol?

Siguem seriosos. En aquests moments, Catalunya, aquesta Catalunya burocràtica, rutinària, grisa i irrellevant està més a prop de ser una comunitat autònoma més de les 17 de les quals consta l'Estat espanyol que una nació. Pensar una altra cosa és una ingenuïtat.