10 de Juny de 2011

La farsa de la democràcia

Quan algú, o algun col·lectiu, qüestiona el funcionament del sistema actual i els seus aspectes social, econòmic i polític, els defensors de l'statu quo, demanen immediatament, amb to d' amenaça: "Estàs qüestionant el sistema democràtic?". I aquí, en el qüestionament del sistema democràtic, del sistema actual, es posa una espècie de línia vermella.

Si a algú se li ocorre traspassar aquesta línia, immediatament és titllat per aquests ortodoxos de la democràcia, aquests defensors exclusius de la veritat absoluta, de totalitari, autoritari, populista, ultradretà, passat de moda i d'altres qualificacions semblants. Llavors, des de l'establishment, es llança la següent advertència, també amb to d'amenaça: "Estàs contra la constitució".

Però, potser ha arribat el moment de dir clarament que sí, que cal qüestionar la democràcia, que cal posar en dubte la validesa del sistema democràtic. Per tant, si algú pregunta: "És que estàs qüestionant el sistema democràtic?", La resposta és que sí.

Les formes de funcionament de les societats tenen el seu moment, segles, de vegades; però després comencen a esquerdar-se, a deteriorar-se, li surten arrugues, es deformen i ja no serveixen. Això és el que està començant a ocórrer amb el sistema democràtic.

Està començant a passar perquè s'ha fet molt evident que això és una farsa i que l'engany ha durat massa. Això ja no és sostenible, i ha arribat el moment d'analitzar què es fa, perquè aquest muntatge s'està enfonsant, és una cosa antiga que no funciona i ja no serveix.

Ja no serveix que una minoria controli els mecanismes de fer diners, i a partir d'aquí organitzi, mitjançant els mitjans de comunicació, els polítics i d'altres instruments, un sistema per mantenir els seus privilegis a costa dels altres, és a dir, a costa de la misèria i la fam de la gran majoria.

Ja no serveix que, amb aquest muntatge de polítics, mitjans de comunicació, propaganda, parlaments, partits, sindicats, governs i d'altres instruments al seu servei, aquesta minoria de poderosos organitzi periòdicament una comèdia a la que anomena eleccions.

Ja no serveix que els resultats d'aquestes eleccions, d'aquesta comèdia que organitzen periòdicament, siguin qualificats com el "exercici de la sobirania popular", i amb aquest engany, mantinguin la situació, l'estabilitat i la farsa.

Ja no serveix que intentin convèncer la immensa majoria que aquest muntatge de polítics, periodistes, parlaments, publicistes, partits, sindicats, governs i d'altres instruments semblants sigui el reflex de la "sobirania popular" i que respongui als interessos de la majoria.

Ja no serveix aquesta història de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis; de periodistes i polítics corruptes; de partits i sindicats que són iguals i només defensen els interessos de la minoria que mana; de carregar sobre els més pobres els excessos dels més rics. Tot això, és a dir, el sistema democràtic, ja no serveix. Tot això és una estafa, una immensa estafa. I es nota molt.

Potser, els guardians de l'ortodòxia del sistema, els defensors de l'essència de la democràcia, els profetes de la sobirania popular, demanaran, arribats a aquest punt, per l'alternativa a aquest sistema. I se'ls podria contestar que algú -sembla que Confuci- va dir que si la teva casa s'està cremant, no perdis temps en preguntar-te si fora plou.