e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Novembre de 2013

Els publicistes del pensament únic, i els que orgànicament depenen del poder financer, han desqualificat un diputat de la CUP per utilitzar al Parlament expressions no habituals per dirigir-se a un banquer.

"S'ha passat de la ratlla", "ha trencat les regles del joc", "ha arribat massa lluny", "ha traspassat la línia vermella", i d'altres vaguetats similars, han estat utilitzades pel poder i pels seus publicistes per atacar el diputat de la CUP.

De fet, en el fons, i en alguns casos fins i tot en la forma d'aquestes crítiques, s'amaga una idea particularment il·lustrativa del pensament dels crítics: bàsicament, estem davant d'una tremenda manca d'educació, i això és alguna cosa que la societat bienpensante no pot permetre ni permetre's.

Tanmateix, com caldria qualificar els banquers que, durant bastant temps, es van dedicar a estafar els seus clients venent-los productes com a les obligacions preferents o el deute subordinat?

Què qualificatiu seria el més adequat per a uns banquers que van convèncer els seus clients per acceptar préstecs hipotecaris, que era evident que no podrien tornar, per després expulsar-los dels seus habitatges i deixar-los literalment al carrer?

Quina seria l'expressió correcta per definir el comportament d'uns banquers que s'han dedicat a embutxacar-se centenars de milions d'euros d'unes entitats que estaven entrant en fallida, mentre practicaven amb els seus clients conductes com a les descrites anteriorment?

Com es podria definir uns banquers que, mantenint aquest tipus de pràctiques, han dilapidat, amb la complicitat de les autoritats de l'Estat, milers de milions d'euros del contribuent, és a dir, dels ciutadans, per intentar que les entitats que han portat a la ruïna tornin a donar beneficis i omplir-se de nou les butxaques?

Quines paraules serien les adequades per descriure la conducta d'uns banquers que han utilitzat -estan utilitzant- d'aquesta forma els diners públics, mentre els seus còmplices, els polítics, obtenen aquests diners a costa dels malalts de la sanitat pública, dels jubilats, dels incapacitats dependents, de l'escola pública i dels pobres que han de recórrer als serveis socials, entre d'altres sectors damnificats per aquests robatoris?

I de tot això, que n'opinen els nostres benpensants publicistes del pensament únic? Què n'opinen els que escriuen i parlen al dictat del poder financer i del poder a seques? Què n'opinen aquests polítics que viuen a costa dels diners públics i que es passen la vida fent reverències als banquers? Creuen que ser responsable de la misèria de molta gent és, sobretot, una tremenda manca d'educación?

Si tenim en compte la realitat, aquesta realitat que boicotegen i amaguen els publicistes del poder, els intel·lectuals orgànics i els professionals de la política, el que va dir el diputat de la CUP és gairebé un elogi. De fet, es va quedar curt, la seva descripció va ser tímida i incompleta. La realitat és més forta.Molt més forta.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1581
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR