12 de Desembre de 2013

Els representants d'algunes forces polítiques catalanes han donat un nou pas en la comèdia que estan protagonitzant des de fa alguns mesos. És una pena, perquè Catalunya és una nació i els catalans tenen dret a decidir el seu futur, i una administració central que no estigués en mans de l'espanyolisme més ranci té l'obligació de facilitar l'exercici d'aquest dret.

Precisament per això, el poble català no es mereix aquesta comèdia. Els que han anunciat una pregunta i una data d'un suposat referèndum d'autodeterminació saben perfectament que no hi haurà referèndum. Malgrat tot, segueixen inflant la farsa per ocultar la seva incapacitat i la seva por a gestionar un procés real cap a la independència de Catalunya.

D'altra banda, la pregunta acordada és simplement ridícula. Els ciutadans volen pronunciar-se sobre si Catalunya ha de ser o no independent. Tot la resta sobra i és producte d'un interès no confessat a posar pals a la roda d'un sí a la independència. Perquè a la majoria d'aquests independentistes, la independència els fa por.

En qualsevol cas, aquesta pregunta, aquesta situació, és lògica. Algú creu que Mas o Duran Lleida poden avalar una pregunta que permeti un pronunciament clar? Algú pensa que aquests personatges, representants d'importants lobbies empresarials i financers estan interessats a una Catalunya que arribi a la independència per l'impuls popular?

L'interès de Mas, i d'altres, és mantenir-se al poder, per seguir afavorint els grups d'interessos als quals representen i ocultar que, per beneficiar aquests grups, estan retallant tots els drets socials i laborals dels ciutadans catalans. El que intenten, entre d'altres coses, és tapar amb la bandera de Catalunya una política que produeix atur, misèria i gana. Per a ells, és una coartada. Saben que els nacionalistes espanyols que controlen l'aparell de l'Estat des de Madrid no permetran cap veleidad independentista.

No són ells els únics responsables de la situació patètica a la que estan portant Catalunya. Els grups de l'esquerra, o de la suposada esquerra catalana, hauran d'explicar algun dia la seva complicitat amb la política d'aquests lobistes, que utilitzen Catalunya per beneficiar les corporacions empresarials i financeres i acabar amb els drets socials i laborals.

La independència de Catalunya mai no arribarà pactant plantejaments confusos i equívocs amb els representants del poder financer i empresarial. Aquest mai no serà el camí, i quan acabi aquesta ridícula comèdia quedarà clar que tot va ser el muntatge d'uns farsants. Encaixa perfectament amb aquesta situació un conegut vers del Mio Cid: "¡Dios, que buen vassalo! ¡Si oviesse buen señor!".