e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 de Juliol de 2010

Alguns especialistes analitzen dades reals sobre l'economia catalana, els combinen de forma correcta, sense trampes, i arriben a la conclusió que la qüestió econòmica no seria un obstacle per a la independència de Catalunya.

Segur que aquests càlculs, aquestes anàlisis i aquestes projeccions són correctes, entre altres coses, perquè es fonamenten en dades i xifres reals. El problema no és aquest. El problema és que aquestes dades, aquestes xifres, cal aplicar-les a una societat real, viva.

En aquest sentit, des d'un punt de vista acadèmic, tècnic i científic, la independència de Catalunya és viable econòmicament. A continuació, la pregunta que cal plantejar-se és si aquesta economia, aplicada a la situació real de la societat catalana, és viable en la hipòtesi d'una Catalunya independent.

D'entrada, hi ha una dada que qüestiona la hipòtesi de la viabilitat econòmica de la independència. Es tracta dels resultats de les últimes proves de resistència de més de 90 entitats financeres de la Unió Europea.

Al marge dels dubtes que aquestes proves puguin provocar, en el sentit que semblen massa favorables a les entitats, és a dir, poc dures, poc realistes, el fet objectiu és que la major part de les poques entitats suspeses són catalanes.

Dos grups catalans de caixes fusionades estan al pou. I no estan més enfonsats gràcies als diners procedent del fons de reestructuració ordenada bancària, el Frob, que depèn de les autoritats de l'Estat espanyol.

És a dir, que, ara per ara, la capacitat de gestionar exclusivament des de Catalunya les entitats financeres catalanes no sembla que s'inclini cap a posicions optimistes, sinó tot el contrari.

En quina societat es desenvolupa l'activitat econòmica a Catalunya? La resposta a aquesta pregunta obre uns interrogants realment inquietants, llevat que vulguem amagar el cap i negar la realitat, és a dir, llevat que vulguem fer el que habitualment es fa a Catalunya.

Tot indica que, durant força temps, els sistemes de concessió de grans obres públiques a Catalunya han estat en mans de persones com Fèlix Millet i Jordi Montull. Perquè, de fet, tot el que es va coneixent -i es va coneixent poc- de l'escàndol del Palau indica que aquesta era la situació.

Podríem dir que les coses van canviar amb el tripartit. Però si tenim en compte que l'eix principal del partit principal -el PSC- del tripartit és el poder municipal i analitzem el cas Pretòria, la veritat és que les coses no milloren.

Perquè sembla que gran part de la gestió urbanística dels ajuntaments dirigits pel PSC estava controlada de fet pel mitjancer conegut com Luigi, entre altres. La col·laboració en aquest àmbit de Macià Alavedra i Lluís Prenafeta indicaria que la sociovergència econòmica s'ha avançat a una eventual sociovergència política.

Tampoc poden oblidar-se les inquietants connexions a la Generalitat -del tripartit- i a l'Ajuntament de Barcelona, socialista, que revela el cas de l'hotel del Palau de la Música. Sembla que Millet i Montull no només gestionaven la política de concessió d'obres públiques de CiU, sinó que també tenien molta influència en el PSC.

A més, hi ha una altre dada. La gestió judicial de l'escàndol del Palau de la Música, que es porta des de Barcelona, és un clar exemple de com actuar perquè els presumptes delinqüents puguin amagar proves i buscar tot tipus de coartades. Només va canviar la cosa quan una derivació de l'escàndol, el cas de l'hotel, va caure en mans d'un jutge (una jutgessa) diferent.

No obstant això, tot va funcionar millor en el cas de la xarxa Pretòria. Però en aquest cas actuava un jutge de l'Audiència Nacional -de Madrid- i la Guàrdia Civil -un cos que depèn de Madrid-, i la comparació amb la gestió judicial de l'escàndol de Millet i Montull és vergonyosa per a Catalunya.

És convenient no oblidar que Fèlix Millet estava en possessió de gairebé totes les distincions institucionals que es poden concedir a Catalunya, un fet que també planteja uns interrogants realment alarmants.

De fet, no hagués estat massa sorprenent que la pancarta de la manifestació contra la sentència sobre l'Estatut hagués estat sostinguda per Fèlix Millet, Jordi Montull, Luigi, Bartomeu Muñoz, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. Bé. Arribats a aquest punt, quina és la viabilitat social de la independència econòmica de Catalunya? Perquè, parlant de Kosovo, el president del Banc Central de Kosovo ha estat detingut aquests dies per estafador...

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2158
9
Comentaris afegits 
toni (.) 31-07-2010 - 12:02
Ets un crack galeote, d'on et penses que surten els diners del FROB? Doncs ja t'ho dic jo, de les nostres butxaques. Tots els que esteu contra la independencia teniu una cosa en comu: Els arguments pobres i infantils que empreu.
Andreu (Fornells) 30-07-2010 - 22:06
Deixa de marejar la perdiu. Les tuteles són cosa d'infants. La independència és un dret fonamental de tot poble, i punt. La resta, si som més o menys corruptes, més o menys pobres, és cosa nostra. A banda, ara mateix ens roben doblement: aquí i allà.
Fermín (Lleida) 14-08-2010 - 12:40
Añadamos a esto que la Generalitat no consigue colocar la deuda que emite, cosa que incluso Grecia consigue (a un altísimo interés y avalada por la EU, todo hay que decirlo). Pero no os preocupéis, ¡qué mamá España siempre estará dispuesta a rescatarnos!
Andreu (Fornells) 04-08-2010 - 12:42
Torno a repetir-ho, Manel, perquè veig que no has entès res. No hi ha cap estat del món, cap ni un, que vulgui deixar de ser-ho ni ningú li discuteixi ser-ho pel fet de ser corrupte. La llibertat dels pobles és un DRET FONAMENTAL, no es discuteix.
Carles (Lleida) 04-08-2010 - 12:37
Jo no sé, Manel, si la "independencia incluye librarse de la corrupción galopante", el que sí sé segur és que sense independència, continuant dins d'Espanya, la corrupció és doblement galopant, i espoli fiscal a banda.
TORNAR