e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

05 de Setembre de 2008

El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha demanat que TV3 i Catalunya Ràdio, és a dir, els mitjans públics dependents de la Generalitat, no siguin un instrument partidista dels qui governen Catalunya. Molt bé. El problema és que dir això és com dir que tots han de ser bons.

En la situació actual, és a dir, en un sistema social, polític i econòmic com aquest, la independència informativa dels mitjans públics és inviable. Els mitjans públics són una part molt important -la part més important- dels aparells de propaganda dels partits que controlen un govern. Qualsevol govern.

Aquests mitjans solen estar regulats per unes normes elaborades i aprovades pels partits que governen. En aquestes condicions, demanar independència informativa és predicar al desert. És absolutament impossible que els mitjans de la Generalitat siguin independents. Dependran sempre dels qui manen, que, a més, són els que paguen.

És igualment absurd demanar als periodistes dels mitjans públics que defensin la independència d'aquests mitjans. Els periodistes dels mitjans de la Generalitat són uns empleats que cobren el seu sou de la Generalitat i, per tant, és evident que obeiran les instruccions dels qui governen la Generalitat.

El periodista que no està d'acord, sempre té la possibilitat d'anar-se. Però, en aquest cas, es queda sense feina, sense sou i fins i tot sense cobrar l'atur. A més, podria entrar al club dels periodistes conflictius, i llavors és millor que es dediqui a una altra cosa. Òbviament, algú pot optar per aquesta opció, per l'opció d'anar-se, però només són una minoria, uns privilegiats. Els periodistes no són herois.

Hi ha molts periodistes sense feina, molts contractes precaris, molts sous de misèria i molts mitjans en crisi. Com va a a oposar-se un periodista a les manipulacions informatives que els exigeixen els seus caps? Els periodistes, com tot el món, tenen el costum de menjar tots els dies.

Decideix un enginyer de Seat quin tipus de motor és el que s'ha de fabricar? Decideix un economista d'un banc quina és la política creditícia de l'entitat? Decideix un arquitecte el tipus d'edifici que vol un constructor? En la mateixa dinàmica, un periodista no decideix la línia informativa d'un mitjà. Qui paga, mana.

A més, els periodistes són perfectament conscients de la situació, i normalment, no necessiten que ningú els digui què és el que poden fer i què és el que no poden fer. En general, qualsevol periodista sap a què atenir-se si vol continuar cobrant el seu sou.

Als mitjans públics, la subordinació es nota més, perquè els qui decideixen, els qui manen, són directament els governants, els polítics. El que guanya les eleccions, és el que mana, i per tant, decideix quina és la línia dels mitjans públics. I es nota molt. Massa.

En el cas de Catalunya, la situació és més complexa, perquè el Govern està format per tres partits, encara que en aquest assumpte, de fet només són dos: PSC i ERC. Les coses es compliquen encara més pel llarg període de control de CiU sobre els mitjans de la Generalitat.

En qualsevol cas, ara són el PSC i ERC els qui manen en aquest assumpte. S'acusa ERC de no plantar de cara al PSC, però el que ocorre és que els socialistes tenen molta més experiència en la manipulació informativa, en tots els àmbits. ERC està començant, i això es nota.
        
Als mitjans privats, la situació és similar. Encara que en aquest cas hi ha més mitjancers. Però l'esquema és el mateix. Qui paga, mana, i qui manen són unes companyies lligades a entitats financeres i a les seves terminals polítiques. I els periodistes dels mitjans privats, també mengen tots els dies. És a dir, que és el mateix. Això és la llibertat d'expressió, amics.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1896
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR