e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

17 d'Agost de 2010

Sobre Lluís Companys s'han dit moltes coses, no sempre bones, però en qualsevol cas, cal admetre que no li va faltar la decisió, la determinació i la voluntat per fer el que va considerar que havia de fer. Bé o malament, però això és una altra història.

Ara, sobre tot després de la definitiva mort de l'Estatut, es parla molt d'independència. I es preparen coalicions, partits, projectes i programes. Bé. Però, arribat el moment, si és que arriba, algú haurà de fer el mateix que, en el seu moment, va fer Companys.

Perquè, no ens enganyem, el nacionalisme espanyol està en un moment de força, d'agressivitat i de prepotència. Que ningú esperi un acord, un referèndum, un pacte entre cavallers, entre els representants de Catalunya i els del nacionalisme espanyol.

Això, la declaració d'independència, arribat el cas, caldrà fer-ho d'una altra manera. Potser com ho va fer Companys, potser d'una altra forma, però sembla convenient que aquesta qüestió s'analitzi. Sembla que caldria pensar com es fa això.

De fet, només pot intentar-se si es produeix això que els marxistes qualifiquen de "circumstàncies objectives". És a dir, efervescència popular a Catalunya, una certa debilitat a Madrid, un estat d'opinió favorable ... No?

Si esperem una majoria al Parlament, millor apagar la llum i oblidar-nos de l'afer. El desenvolupament d'aquest episodi ha de tenir d'altres camins i d'altres mètodes, encara que, per descomptat, no pot ser una qüestió de minories.

Però, en qualsevol cas, malgrat tot, com aquesta qüestió no se solucionarà mitjançant un acord amb Madrid -no inicialment-, caldrà fer alguna cosa. És a dir, algú, alguns, hauran de fer una cosa semblant a la que va fer Companys.

Hi ha gent que pugui fer alguna cosa semblant? Hi ha força, unitat i decisió? Hi ha possibilitats que pugui articular-se un moviment unitari que doni suport als qui estiguin disposats a assumir el paper que va assumir Companys?

Siguem seriosos. La resposta és un no rotund. De fet, produeix riures observa i analitzar el que està passant a Catalunya. El problema és que a Madrid produeix encara més riures. Per tant, millor acabar amb les bromes. Millor oblidar-nos de Companys i d'altres històries.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2086
5
Comentaris afegits 
Jordi (Zaragoza) 31-08-2010 - 22:48
Sobre Franco s'han dit moltes coses, no sempre bones, però en qualsevol cas, cal admetre que no li va faltar la decisió, la determinació i la voluntat per fer el que va considerar que havia de fer. Bé o malament, però això és una altra història.
Ana María (Pontevedra) 25-08-2010 - 11:32
Por lo visto en 30 años ni hemos olvidado ni hemos aprendido nada.
Pablo Ferstec (BCN) 21-08-2010 - 01:36
Un 6 de Octubre puede acabar despertando a la fiera aletargada. Los pueblos que ignoran su historia estan condenados a repetirla. Seamos inteligentes, no pongamos nosotros mismos nuestra cabeza en la guillotina.
jrp (sbd) 12-09-2010 - 18:22
Joan(bcn), ara mateix Catalunya forma part d'espanya en contra de la voluntat del 40% dels catalans i no hi ha cap guerra. Els catalans som gent pacífica i estic segur que els espanyols, la gran majoria, també ho seran quan arribi aquest moment.
JOan (BCN) 04-09-2010 - 12:19
De una irresponsabilidad supina alentar a una guerra civil catalana. Porque si de lo que se trata es que unos cuantos iluminados apoyados por el 40,50,60% de catalanes declaren la independencia en contra de la opinion del otro40,50,60% sera la guerra.
TORNAR