17 d'Agost de 2010

Sobre Lluís Companys s'han dit moltes coses, no sempre bones, però en qualsevol cas, cal admetre que no li va faltar la decisió, la determinació i la voluntat per fer el que va considerar que havia de fer. Bé o malament, però això és una altra història.

Ara, sobre tot després de la definitiva mort de l'Estatut, es parla molt d'independència. I es preparen coalicions, partits, projectes i programes. Bé. Però, arribat el moment, si és que arriba, algú haurà de fer el mateix que, en el seu moment, va fer Companys.

Perquè, no ens enganyem, el nacionalisme espanyol està en un moment de força, d'agressivitat i de prepotència. Que ningú esperi un acord, un referèndum, un pacte entre cavallers, entre els representants de Catalunya i els del nacionalisme espanyol.

Això, la declaració d'independència, arribat el cas, caldrà fer-ho d'una altra manera. Potser com ho va fer Companys, potser d'una altra forma, però sembla convenient que aquesta qüestió s'analitzi. Sembla que caldria pensar com es fa això.

De fet, només pot intentar-se si es produeix això que els marxistes qualifiquen de "circumstàncies objectives". És a dir, efervescència popular a Catalunya, una certa debilitat a Madrid, un estat d'opinió favorable ... No?

Si esperem una majoria al Parlament, millor apagar la llum i oblidar-nos de l'afer. El desenvolupament d'aquest episodi ha de tenir d'altres camins i d'altres mètodes, encara que, per descomptat, no pot ser una qüestió de minories.

Però, en qualsevol cas, malgrat tot, com aquesta qüestió no se solucionarà mitjançant un acord amb Madrid -no inicialment-, caldrà fer alguna cosa. És a dir, algú, alguns, hauran de fer una cosa semblant a la que va fer Companys.

Hi ha gent que pugui fer alguna cosa semblant? Hi ha força, unitat i decisió? Hi ha possibilitats que pugui articular-se un moviment unitari que doni suport als qui estiguin disposats a assumir el paper que va assumir Companys?

Siguem seriosos. La resposta és un no rotund. De fet, produeix riures observa i analitzar el que està passant a Catalunya. El problema és que a Madrid produeix encara més riures. Per tant, millor acabar amb les bromes. Millor oblidar-nos de Companys i d'altres històries.