05 de Febrer de 2009

I els sindicats?

La profunditat de la crisi econòmica i les seves especials característiques estan posant de manifest, una altra vegada, que els sindicats són una peça molt important pel manteniment d'aquest sistema social. Per als qui encara tenen alguna confiança en aquestes organitzacions, la decepció és tremenda.

A què esperen aquests sindicats per fer o dir alguna cosa en contra del que està ocorrent? Estan disposats a empassar-se aquesta humiliació que el desenvolupament de la crisi suposa per a totes les capes de la població, excepte per als més privilegiats?

L'ambició i la pràctica del frau pels rics ha tornat a provocar un atur massiu, un augment de les borses de misèria i un horitzó sense esperança per a molts. Mentre, els bancs continuen anunciant grans beneficis i a més hi presumeixen.

I els sindicats? Els sindicats parlen de diàleg social, de pacte i de consens. En plena complicitat amb els estafadors que han provocat aquesta onada d'atur i misèria, els sindicats es dediquen a donar suport al poder i als diners, per evitar protestes, rebel·lions i desbordaments.

El sindicats són una gran farsa. Aquestes maquinàries burocràtiques, dirigides per funcionaris que viuen dels diners públics, són el recurs amb què compten els poderosos per bloquejar les protestes. Són una garantia per perpetuar un sistema fonamentat en el frau, l'explotació i l'estafa.

Diàleg social? Pacte? Consens? Si aquests buròcrates al servei dels bancs i de les multinacionals tinguessin un mínim de dignitat, fa temps que els sindicats no existirien.

Aquestes organitzacions, els sindicats, parlen de diàleg social quan el Govern li dóna els diners dels contribuents als bancs, perquè els banquers augmentin els seus beneficis. I els sindicats, tranquils, callats.

Aquesta aristocràcia dels treballadors que dirigeix els sindicats, i els grups de buròcrates que els aplaudeixen, són els responsables de la incapacitat actual per fer front als abusos de les empreses, que estan aprofitant la crisi per augmentar de forma escandalosa els seus beneficis acomiadant els seus empleats.

Aquests buròcrates són els que tapen i bloquegen qualsevol alternativa raonable, progressista i coherent per a les capes de marginats que la crisi està creant. I el pitjor és que aquests buròcrates es venen per les engrunes i les propines que els donen els grans estafadors. No saben ni robar.