09 d'Octubre de 2009

Alguns diuen que és millor que governin els de la dreta perquè, com les coses són iguals que si governa l'esquerra, sí que tindrem l'avantatge que roben menys, perquè els rics no roben. Cal aclarir que no parlem del robatori legal, sinó de l'il·legal, del que està al Codi Penal.

En principi, sembla una tesi ben fonamentada. Tanmateix, la realitat demostra que les coses no són així. La realitat demostra que la naturalesa humana és com el capitalisme, és a dir, que té una irrefrenable tendència a l'acumulació de capital.

El cas gürtel és la demostració que els rics també roben. Per descomptat, en aquest assumpte no només han intervingut molts delinqüents amb càrrecs de direcció al PP, sinó també delinqüents apolítics, per dir-ho d'alguna manera.

Però els apolítics són només el motor que manté la maquinària en marxa. Al marge d'aquest grup, molt d'altres que ocupaven i ocupen alts càrrecs al PP s'han omplert les butxaques amb negocis bruts.

Els noms més destacats que surten publicats -i molts que no surten- corresponen a gent bé, a membres de famílies riques, al sector que alguns qualifiquen de la flor i nata. La flor i nata de l'escòria, caldria afegir.

I resulta que aquests rics han robat a dojo. Perquè, no ens enganyem; aquest assumpte no és un problema de quatre vestits i dues bosses. En aquest assumpte s'han mogut, es mouen i es mouran molts milions d'euros. Molts.

Òbviament, sempre hi ha diferències. No sembla que aquesta gent es  es dediquin a repartir-se els fons reservats de l'Estat -convertits en joies- en restaurants de luxe de Madrid, com feien els del PSOE. Aquesta gent roba d'una altra manera, amb més estil, amb més classe.

Des de les pestilents clavegueres del PP surten a la superfície cotxes esportius de gamma alta, vestits a mitjana i sabates i bosses de luxe. Perquè aquests tipus són rics. Però el negoci real és el mateix.

En realitat, i deixant al marge els apolítics, com Correa o El Bigotes, que treballen amb qui sigui necessari, aquesta gent del PP i els del PSOE són iguals. D'acord, uns són més cutres que els altres, però, de fet, entre Ricardo Costa i Luis Roldán no hi ha tanta diferència. Cap.