e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 de Desembre de 2010

Els EUA i Itàlia van ser els pioners. En el primer cas, les famílies de les grans companyies petrolieres i d'altres conglomerats empresarials i financers van portar els seus propietaris i alts executius al Govern. En el segon, un magnat de la comunicació va arribar a la presidència per evitar que el posessin a la presó per estafador.

És a dir, el poder prescindia dels intermediaris. El poder real feia un assaig de com podia prescindir dels polítics. I l'assaig va ser satisfactori. Els grans complexos industrials i financers ja s'han demostrat a si mateixos que els partits, els polítics i d'altres empleats no són necessaris.

A poc a poc, els partits i els polítics han anat augmentant progressivament la seva submissió al poder econòmic, i aquest procés ha reduït les  diferències entre ells fins a fer-les inexistents. En aquests moments, les diferències entre Rajoy i Zapatero, o entre Montilla i Mas, per exemple, són simplement de matís. De fet, no hi ha cap diferència.

La crisi de transformació i d'evolució que actualment està experimentant el sistema ha accentuat aquest procés. Per això Nicolas Sarkozy designava ministres socialistes o Artur Mas nomena conseller un dirigent del PSC. Per què no? Són exactament iguals, defensen el mateix sistema i representen els mateixos interessos.

Per això no s'entén l'aparent indignació amb que alguns dirigents del PSC han acollit el fitxatge de Ferran Mascarell per Artur Mas. És un expert en la utilització i repartiment dels diners públics entre això que s'anomena els gestors culturals, és a dir, els amics. I després de tot, els beneficiaris d'aquests recursos públics, amb CiU o amb el PSC, seran els de sempre. On és el problema?

Siguem seriosos. Si algú és capaç de trobar diferències importants entre personatges com a, per exemple, Joaquim Nadal i Felip Puig; o Irene Rigau i Carme Capdevila; o Ernest Maragall i Joana Ortega, o Antoni Castells i Andreu Mas-Colell, que aixequi la mà. Defensen el mateix, representen el mateix i diuen el mateix. Per què? Perquè són el mateix.

De fet, els polítics i els seus partits tenen poc futur. En temps de crisi, cal reduir el dèficit públic, i un bon mètode seria suprimir-los. S'estalviaria una enorme quantitat en sous, subvencions i estafes diverses. A més, seria tot molt més real, i el ciutadà sabria perfectament quina és la situació objectiva.

Si s'accepta el sistema actual d'organització social i política, i sembla que tothom ho accepta, és més realista i, sobretot, més barat, que els grans bancs i les grans empreses es posin d'acord. I quan estiguin d'acord, que designin un grup, format per alguns dels seus executius, per gestionar els serveis públics dels països. Ja està.

Es reduiria el dèficit públic de forma vertiginosa, perquè no caldria finançar tots els polítics i els seus partits. Un altre avantatge és que tampoc caldria suportar els polítics dient mentides i ximpleries. I finalment, es reduiria moltíssim el nombre de farsants i lladres que actualment viuen a costa dels ciutadans. És un gran avenç, un gran progrés.
 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1993
1
Comentaris afegits 
No necessitem millors polítics (en necessitem menys) 12-01-2011 - 17:39
Belgica porta 200 dies sense formar Govern i no passa res. Ni una nova llei aprovada, ni un nou decret, impost o regulació nous. Ah, quina felicitat la de Flandes. Ells continuen discutint si es separen en dos, però de mentres feliços sense polítics.
TORNAR