19 de Juny de 2009

El català de Montilla

Joan Solà, premi d'honor de les lletres catalanes, ha construït un autèntic monument al sentit comú en una entrevista publicada pel suplement Quadern del diari El País: "Qui insulta a Montilla pel seu català és un desgraciat", diu.

D'entrada, és lamentable que Solà, o qui sigui, hagi de dir públicament una cosa tan elemental com aquesta. És a dir, sorprèn que hi hagi gent que critiqui una persona que no va néixer a Catalunya perquè parla en català amb accent estranger.

Perquè sembla que qualsevol mentalitat lògica hauria de donar per fet que, quan un estranger parla un idioma que no és el seu, és normal que ho faci amb un cert accent estranger. Sembla de sentit comú.

També sembla de sentit comú que aquest estranger ha fet -està fent- un cert esforç per parlar a una llengua que no és la seva, i que, davant d'aquest fet, la crítica està absolutament fora de lloc.

A més, és convenient que tots els que arribin a Catalunya acabin parlant català, però criticar l'accent del català d'aquestes persones no encoratja qui arriba a Catalunya a aprendre català.

Una llengua és, d'entrada, una forma de comunicar-se. I l'important, almenys inicialment, és que les persones puguin entendre's, puguin comunicar-se entre elles.

Sens dubte, una llengua és una riquesa cultural, i per tant és necessari fer tot el que es pugui perquè una llengua en perill pugui ser recuperada, parlada, normalitzada. Una llengua ha de ser salvada del risc de desaparició o de retrocés.

Això és el que ocorre amb el català. Aquest procés de recuperació i normalització és el que s'està intentant realitzar, amb uns resultats bastant positius, encara que  insuficients.

El català segueix en perill. Però qualsevol mètode que s'utilitzi per recuperar aquesta llengua serà negatiu si no s'aplica amb normalitat, amb llibertat, amb sentit comú i sense dogmatismes.

    
Malauradament, no sempre és així. Malauradament, un instrument de comunicació i una riquesa cultural com una llengua, es converteix de vegades en un fonamentalisme malaltís, trasbalsat i totalitari.

També ho diu Solà. Quan s'arriba a l'extrem que algú no utilitza el català per por de no emprar la frase absolutament correcta o per l'accent, és que les coses van malament, és que s'ha convertit a la llengua en un integrisme.

Una llengua és comunicació, diàleg, llibertat. Una llengua no és imposició, ni malaltia, ni integrisme. Tant de bo que totes les persones que viuen a Catalunya poguessin parlar el català com José Montilla. Tant de bo.