e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 de Febrer de 2009

Aquests dies es parla molt de l'Estat de dret que, suposadament, és l'Estat espanyol. La polèmica judicial per l'operació contra l'entorn del PP, i la reacció del partit de Rajoy, han propiciat una autèntica pluja d'elogis a l'Estat de dret i d'exigències que sigui respectat.

Estat de dret? Independència judicial? Garanties jurídiques? Llibertat d'informació? Divisió de poders? Sistema democràtic? Llibertats? Aquests són els lemes que s'estan utilitzant aquests dies des d'un costat i des de l'altre.

-Estat de dret. Justament ara, al País Basc, s'ha deixat sense la possibilitat d'escollir els seus representants a un deu o dotze per cent de la població, que normalment vota a l'esquerra abertzale. És una manipulació i un falsejament de les eleccions a favor dels grans partits estatals. Això s'ha fet mitjançant l'aplicació de la llei de partits, que penalitza les idees, va contra el dret a elegir ia ser elegit i és més pròpia de sistemes dictatorials i antidemocràtics.

-Independència judicial. Des que va acabar el franquisme, els jutges i els seus òrgans de govern han estat utilitzats i manipulats pels partits per posar al seu servei a tot el poder judicial. Els partits promocionen als jutges segons criteris purament partidistes, i el fiscal de l'Estat és un simple empleat del partit que governa. D'aquesta manera, l'administració de justícia és una corretja de transmissió dels partits.

-Llibertat d'informació. Els grups de comunicació formen part de corporacions vinculades a poders empresarials, financers i polítics, i aquest fet provoca que, en realitat, siguin simples altaveus d'aquests interessos. La combinació de jutges, fiscals i mitjans de comunicació al servei dels interessos financers i polítics genera un poder que està totalment al marge de qualsevol criteri i control democràtics.

-Corrupció. El cinisme del sistema considera corrupció la pràctica habitual dels partits per finançar-se. Els mètodes més utilitzats són la falsa realització d'informes que es paguen amb diners públics que entra a les caixes dels partits, i les requalificacions urbanístiques o autoritzacions relacionades amb el sector immobiliari, que es realitzen a canvi de les quantitats que paguen promotors i constructors, quantitats que serveixen per finançar els partits. Es tracta de la forma normal i habitual en què es financen els partits, i quan es vol realitzar una campanya contra un d'ells, es denúncia judicialment alguna d'aquestes actuacions i es posa en marxa la maquinària consistent en la combinació de jutges, fiscals i mitjans de comunicació.

-Divisió de poders. L'únic poder realment existent són les corporacions empresarials i financeres, que utilitzen els partits per controlar els jutges, els parlaments i els mitjans de comunicació. De fet, la suposada divisió de poders és una ficció que mai ha existit. I en realitat, els qui tenen el poder no els interessa que existeixi.

Aquest és l'Estat de dret. I els criteris d'aquest Estat de dret són els que s'estan utilitzant per defensar l'actuació de Garzón -que també pot actuar contra el PSOE, com ja ha fet en altres ocasions-, per criticar el referèndum de Chaves a Veneçuela i el de Morales a Bolívia, o per a desqualificar Hamàs o Hezbolà a l'Orient Mitjà i defensar a Israel. Per exemple.

El nostre Estat de dret culmina amb un sistema constitucional que està fonamentat en una monarquia que va ser directament instaurada pel general Franco. És sorprenent com els nostres prestigiosos i democràtics constitucionalistes veuen perfectament democràtic aquest fet: l'eix de l'Estat, la Constitució, es crea arran de la monarquia imposada per un dictador.

En qüestions socials no hi ha sorpreses. L'Estat espanyol és també un Estat social de dret. Això vol dir, a la pràctica, que quan les grans corporacions i els seus bancs guanyen una mica menys del que és habitual, se'ls lliura els diners públics, els diners de tots. No estem només en un Estat de dret. Estem, a més, en un Estat social de dret. Estat del benestar, ja se sap.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1576
2
Comentaris afegits 
Josep Mª (Barcelona) 28-02-2009 - 20:24
Tan trist com real: i com a mostra el TC i l'Estatut; els jutges no debaten sobre si és constucional o no, la batalla està en saber en si es pot recusar a un o altre jutge, ja que en funció de qui el va designar o no, votarà una cosa o altra...
Josmar (Girona) 03-03-2009 - 08:37
Sr Galeano, ud está pidiendo a gritos una buena subvención
TORNAR