e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

11 de Setembre de 2012

Encara es recorda la manera com el poder català va fulminar Pasqual Maragall quan aquest, en un atac de sinceritat, va cometre l'error de parlar públicament del 3%. La desaparició política de Maragall va ser una demostració de força, i un advertiment. Les classes dominants catalanes no podien tolerar que un dels nostres trenqués l'omertà necessària per a la bona marxa dels negocis. Va ser el final del maragallisme.

Després d'haver portat Catalunya a la fallida, amb CiU, amb el tripartit i, una altra vegada amb CiU, aquesta burgesia que sempre ha mantingut el poder per fer diners, s'ha hagut de convertir a l'independentisme. Bàsicament, es tracta d'obrir-se als nous mercats de la corrupció i el clientelisme. És clar: si la Generalitat s'ha arruïnat i els aparells polítics espanyols de Madrid, amb els quals es feien bastants negocis, també, ara cal agafar-se a Brussel·les.

Perquè els bons temps de Banca Catalana, Casinos de Catalunya o KIO ja estan molt lluny. Darrerament s'han fet algunes coses: Pretòria, el Palau de la Música, les ITV..., coses de poca entitat. Bé, està tot això de les caixes, però això també s'ha acabat. Cal buscar noves xarxes de comissionistes i d'intermediaris per organitzar noves estructures. Fora de Catalunya i d'Espanya. Això està liquidat.

Els diners són els diners. I ara que Espanya és feble, pràcticament inexistent, és el moment. De fet, els negocis ja no es poden fer amb Madrid, perquè els diners grans, els bancs, estaran sota el control del Banc Central Europeu, i les finances de l'Estat estaran també controlades des de Brussel·les, Frankfurt i Washington.

Per tant, ha arribat el moment de fer-se independentistes. Els interlocutors de les xarxes de negocis ja no estaran a Barcelona ni a Madrid. Cal buscar noves vies, nous horitzons. Els nous clients, els diners, estan a Brussel·les i a Frankfurt. De fet, és una simple qüestió d'idiomes. Es tracta que tot segueixi funcionant.

A més, això de la independència, en realitat, ja no és tan complicat. Es tracta de tocar les tecles adequades, de comprar a qui calgui. Això sí, fora d'Espanya, perquè els espanyols ja no pinten res. Els lobbies han d'actuar a Brussel·les, a Frankfurt i a Washington. Es tracta de buscar conjuntures favorables. És una qüestió de tràfic d'influències. Cal quadrar aquestes influències de la forma correcta. Això és tot.

Si Kosovo, un muntatge de gàngsters i narcotraficants, va ser possible com a estat només perquè va interessar a Brussel·les i Washington, per què no Catalunya? Aquí, els negocis són més pacífics que a Kosovo, més elegants, més discrets, sense violència. Aquí, les coses es fan als restaurants. Amb corbata. Aquí hi ha democràcia, fins i tot un parlament. En definitiva, Catalunya no és Kosovo. Catalunya, ho diu Artur Mas, és gairebé Massachusetts. Més o menys.

Aquesta gent de CiU està fent una bona feina. Tota la seva maquinària, els seus polítics, els seus periodistes, els seus funcionaris, els seus creadors d'opinió i, en definitiva, tot el seu aparell, han organitzat bé l'afer amb això de la Diada. Ha quedat bonic. Molt colorit, moltes banderes, música. Fins i tot ha estat gairebé emocionant. L'atrezzo ja està muntat. Ja es pot advertir Brussel·les, Frankfurt i Washington que cal fer alguna cosa.

Això sí. Caldrà viatjar més. I això dels idiomes. Però tot es pot arreglar. La gent de Madrid ja no serveix. Que demanin un altre rescat a Brusel·les. I amb Barcelona, igual. A veure si als de la Generalitat els rescaten els de Madrid, encara que serà difícil. En qualsevol cas, els clients de Madrid i Barcelona no serviran per a res en el futur. Els negocis estan ja a d'altres llocs. Cal viatjar més. I aprendre més idiomes. Independència! Ja se sap.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2601
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR