e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

25 de Setembre de 2009

De Millet a Laporta

Catalunya té diversos símbols, com Montserrat, el Palau de la Música, el Barça i, sobretot -siguem realistes-, La Caixa. Hi ha més, però aquests quatre són els més forts. Podem dir que, d'alguna manera, Catalunya és això.

A partir d'aquest enfocament, si ens atenem als fets, caldria dir que Catalunya està fotuda al 50%. Perquè de les quatre institucions més representatives, dels quatre símbols, la meitat està en crisi. En greu crisi.

Del Palau de la Música al Barça. Entre lladres i idiotes. Més o menys. No sembla un balanç molt edificant per a dos dels símbols de la Catalunya eterna. Però és la realitat. Així són les coses.

Tot aquest complex del Palau de la Música, l'Orfeó, el Consorci, la fundació, etc., ha estat el mitjà de vida d'uns quants personatges il·lustres d'aquesta burgesia catalana tan lloada, tan modèlica i tan exemplar.

El pitjor és que, a hores d'ara, ja ningú pot creure que les autoritats no sabien res. I quan parlem d'autoritats, en aquest cas no se salva ningú, perquè es tracta de la Generalitat, de l'Ajuntament de Barcelona i de l'administració central.

Totes aquestes administracions, les tres, han mirat cap a una altra banda mentre alguns ficaven la mà a la caixa de forma reiterada, durant molts anys, moltes vegades i agafant en cada ocasió molts diners. I ningú no ha vist res.

Ara, es demana que caigui "tot el pes de la justícia" sobre aquests que han ficat la mà a la caixa. D'acord. Però, i els que miraven cap a una altra banda? I els que han permès que s'hagi buidat financerament la institució?

Si les autoritats competents van detectar l'assumpte i no van fer res, són còmplices de tota la història. I la història és molt greu. Si no van detectar res, llavors és que són completament idiotes. I això és pitjor.

Parlant d'idiotes, arribem a l'altre símbol, arribem al Barça. És més que un club, però els seus dirigents haurien de ser dividits en dos grups: uns haurien de ser internats en un establiment psiquiàtric, i els altres a la presó Model.

Ens riem molt dels espectacles del Reial Madrid. Però, i això? Com podem qualificar aquesta història de Mortadelo i Filemón perseguint als rivals del gran líder independentista, del futur llibertador de Catalunya?

William Faulkner va recollir en una de les seves obres un vers de Macbeth que, més o menys, diu que "la vida és una història explicat per un idiota, plena de soroll i de fúria i sense cap significat". Més o menys, és el que està passant al Barça.

Mal assumpte. Molt malament estan les coses si la societat catalana és incapaç de gestionar dues de les seves institucions més simbòliques i importants d'una millor manera. Entre lladres i idiotes. Mal assumpte.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2111
5
Comentaris afegits 
jordi (barcelona) 29-09-2009 - 13:54
no m'agrada montserrat, no m'agrada el Palau de la Musica, , soc de l'Espanyol i tinc els calers a Caixa Catalunya. Els meus dos cognoms son catalans, com tots els meus avantpassats. Jo no soc catal? mare meva quines bajanades us deixen escriure...
jim (El Pla de Santa Maria) 28-09-2009 - 21:20
Laporte es posiciona legtimament con a independentista. D'aqu li plouen aquestes crtiques, tot i que ning s perfecte. Avui dia el bara no est en crisi, est en el millor moment de la seva histria, i alguna cosa hi t de mrit el seu president.
d (d) 27-09-2009 - 10:13
T'ha sortit una crtica superficial i anecdtica, tant pels plantejaments com per les conclusions. Banalitat en definitiva. Avui no estas inspirat.
FERRAN (BARCELONA) 26-09-2009 - 11:25
de la seva filla (el Millet), fent el tiberi a... el Palau de la Msica!!! I en Laporta el mateix; n'ha fet una de grossa, per, embolicant-se amb la senyera ja en t prou; la culpa ser dels dolents de Madrid que ens volen anorrear com a naci.
FERRAN (BARCELONA) 26-09-2009 - 11:24
Es difcil atacar en aquells que sn polticament correctes, Galeote. Mentre el poble ho t magre per sobreviure en aquesta crisi, aquest lladregot de guant blanc s'ha enriquit sense cap recana. Avui, he llegit al diari que va celebrar el casament
TORNAR