25 de Setembre de 2009

De Millet a Laporta

Catalunya té diversos símbols, com Montserrat, el Palau de la Música, el Barça i, sobretot -siguem realistes-, La Caixa. Hi ha més, però aquests quatre són els més forts. Podem dir que, d'alguna manera, Catalunya és això.

A partir d'aquest enfocament, si ens atenem als fets, caldria dir que Catalunya està fotuda al 50%. Perquè de les quatre institucions més representatives, dels quatre símbols, la meitat està en crisi. En greu crisi.

Del Palau de la Música al Barça. Entre lladres i idiotes. Més o menys. No sembla un balanç molt edificant per a dos dels símbols de la Catalunya eterna. Però és la realitat. Així són les coses.

Tot aquest complex del Palau de la Música, l'Orfeó, el Consorci, la fundació, etc., ha estat el mitjà de vida d'uns quants personatges il·lustres d'aquesta burgesia catalana tan lloada, tan modèlica i tan exemplar.

El pitjor és que, a hores d'ara, ja ningú pot creure que les autoritats no sabien res. I quan parlem d'autoritats, en aquest cas no se salva ningú, perquè es tracta de la Generalitat, de l'Ajuntament de Barcelona i de l'administració central.

Totes aquestes administracions, les tres, han mirat cap a una altra banda mentre alguns ficaven la mà a la caixa de forma reiterada, durant molts anys, moltes vegades i agafant en cada ocasió molts diners. I ningú no ha vist res.

Ara, es demana que caigui "tot el pes de la justícia" sobre aquests que han ficat la mà a la caixa. D'acord. Però, i els que miraven cap a una altra banda? I els que han permès que s'hagi buidat financerament la institució?

Si les autoritats competents van detectar l'assumpte i no van fer res, són còmplices de tota la història. I la història és molt greu. Si no van detectar res, llavors és que són completament idiotes. I això és pitjor.

Parlant d'idiotes, arribem a l'altre símbol, arribem al Barça. És més que un club, però els seus dirigents haurien de ser dividits en dos grups: uns haurien de ser internats en un establiment psiquiàtric, i els altres a la presó Model.

Ens riem molt dels espectacles del Reial Madrid. Però, i això? Com podem qualificar aquesta història de Mortadelo i Filemón perseguint als rivals del gran líder independentista, del futur llibertador de Catalunya?

William Faulkner va recollir en una de les seves obres un vers de Macbeth que, més o menys, diu que "la vida és una història explicat per un idiota, plena de soroll i de fúria i sense cap significat". Més o menys, és el que està passant al Barça.

Mal assumpte. Molt malament estan les coses si la societat catalana és incapaç de gestionar dues de les seves institucions més simbòliques i importants d'una millor manera. Entre lladres i idiotes. Mal assumpte.