19 de Novembre de 2008

Catalunya 'paleta'

Hi ha una paraula en castellà que serveix per definir una actitud, una personalitat, una essència, una forma de ser. Aquesta paraula és paleta, que té una traducció difícil en català. Aquesta paraula, justament aquesta paraula, és la que hem d'aplicar a l'actual Catalunya.

Quan un ciutadà que és directiu d'una entitat que semblava tan important, tan prestigiosa i tan respectable com l'Institut d'Estudis Catalans, diu, tan tranquil, que cal sancionar o despatxar els qui no parlin perfectament en català als mitjans de comunicació catalans, és que aquí, a Catalunya, està passant alguna cosa molt greu.

Quan un grup de treballadors dels partits polítics reparteixen les autoritzacions per a emissores de ràdio als amics, i el que dirigeix el grup que fa el repartiment, membre d'una organització religiosa, li regala emissores a aquesta organització, hem d'admetre que som més a prop del caciquisme que d'un país normal.

Quan en un país es converteix en un problema nacional el simple fet que un periodista de la ràdio del Govern el canviïn de programa, és necessari pensar que s'han perdut els papers, que s'ha perdut el seny i que ja ningú no sap la mesura real de les coses.

Quan un altre gran problema nacional, i gran motiu de polèmica, amb intervenció governamental inclosa, consisteix en un reportatge sobre Catalunya publicat per un setmanari britànic, cal arribar a la conclusió que les coses estan molt pitjor del que crèiem.

No val la pena seguir. Amb aquestes dades és suficient per entendre que ens trobem davant d'una Catalunya que ha entrat en un procés de degradació imparable. Davant d'una Catalunya que cada cop està més lluny dels criteris que defineixen un país democràtic, modern, lliure i racional.

És una Catalunya petita. I no parlem de mida. Parlem de capacitat intel·lectual, de dignitat, de llibertat, d'objectius. Som en una Catalunya que és cada cop més petita, i als països petits, les persones s'asfixien, s'ofeguen.

No és fàcil entendre com s'ha pogut arribar fins aquí. Com s'ha pogut arribar a una situació com a aquesta. Una situació definida, dirigida i gestionada per vividors, arribistes, comissaris de la ment, censors, cacics, buròcrates i petits dictadors frustrats.

Aquells que creiem en Catalunya estem desorientats. Sorpresos. No entenem que està passant. Perquè creiem en una altra Catalunya. No en aquesta Catalunya patètica que, d'una banda fa pena, i d'una altra fa riure. Creiem en una Catalunya molt diferent d'aquesta Catalunya petita, trista, pobre i paleta.