e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

23 d'Octubre de 2008

Un dia, fa anys, Pasqual Margall es va equivocar. L'error va ser doble: polític i numèric. Aquell dia, va perdre els nervis i va tocar un assumpte intocable a Catalunya, la corrupció política. Aquest va ser l'error polític. L'error numèric va ser parlar del 3%, perquè és més, molt més.

El cas està de moda. Perquè després d'aquella baralla del 3% es va decidir silenciar qualsevol referència a aquesta qüestió tan molesta, tan incòmoda, tan poc edificant. Com sempre ocorre, es va decidir crear alguna cosa, alguna comissió. Una oficina, en aquest cas.
 
D'aquesta forma, l'altre dia el Parlament català va aprovar la creació de l'oficina antifrau, una oficina creada, precisament, per tapar la corrupció, per tapar el frau. De fet, és el que es fa en aquestes situacions.

Siguem seriosos. En contra del que sempre s'ha dit, a Catalunya, com a tot arreu, hi ha una forta relació entre partits, polítics, lobbies, finances, immobiliàries, bancs, caixes i altres negocis.

La diferència és que, a Catalunya, el conjunt de la classe política, sense excepcions, ha estat sempre d'acord que d'aquest assumpte no es parla. No es diu ni una paraula. Ni s'investiga, ni es critica, ni es planteja. Res de res. Pacte de silenci.

D'aquesta forma hem arribat a l'oasi. Catalunya és l'oasi. I què és exactament això? Això, l'oasi, consisteix que, en nom del nacionalisme, en nom de Catalunya, s'oculta la corrupció. La coartada es perfecta, perquè qualsevol que denunciï aquesta situació és un traïdor a Catalunya.

Sense dubte, hi ha gent -bastant, afortunadament- que entén el nacionalisme com una voluntat de desenvolupar la identitat nacional de Catalunya i de frenar la pressió i l'agressivitat del nacionalisme espanyol. Però aquest sector queda al marge. Per sort.

És la Catalunya oficial la que utilitza el nacionalisme com una simple coartada que ha fet que els partits i els polítics s'hagin convertit en una corretja de transmissió d'interessos que, en la majoria de les ocasions, són inconfesables.

Aquest és el gran negoci. Un ampli i pesat mantell de silenci i complicitat cobreix tot això. I la complicitat és transversal, com la coartada, com el nacionalisme. Tot el món està d'acord en mirar cap a un altre costat.

Pasqual Maragall va començar a convertir-se aquell dia en un empestat. Perquè un dels nostres havia gosat tocar l'intocable. S'havia atrevit a parlar d'una cosa de la que no es pot parlar a l'oasi: la corrupció.

L'error va ser tremend. Perquè, a més, Maragall és un gran representant d'aquesta burgesia il·lustrada i pija que sempre ha estat un dels pilars fonamentals d'aquesta gran farsa de l'oasi català. De fet, des d'aquell moment se'l va considerar com un tipus del què cal malfiar.

Òbviament, l'episodi del 3% va quedar enterrat sota el fang de l'oasi. Ara, aquesta oficina antifrau remata l'assumpte. Com és lògic, aquesta oficina serà un nou instrument per silenciar qualsevol intent d'investigar la corrupció política. Un silenci que s'imposa i es manté, per descomptat, en nom de Catalunya.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1941
6
Comentaris afegits 
Kropotkin (Vic) 28-10-2008 - 16:40
No és Catalunya, és qualsevol cosa pública (Barcelona): Por supuesto. Solo hay que ver lo del coche y despacho del Touriño. Lo que pasa es que como vivo en Cataluña me parece mejor criticar empezando por aqui.
No és Catalunya, és qualsevol cosa pública (Barcelona) 28-10-2008 - 10:58
Kropotkin, no és només Catalunya. Qualsevol lloc on manin els polítics apareix el "choriceo", aquí, a Madrid o a Sevastopol. Qualsevol cosa on fotin mà el polítics es converteix en corrupció. Nula competència, poc control, i ale hop la pasta al sac
fem fàstic (bcn) 27-10-2008 - 15:33
Catalunya és un país molt corrupte.
Sergi (St Cugat) 27-10-2008 - 15:20
No dubto que aquest columnista tan ben informat deu tenir unes proves irrefutables d'aquestes acusacions, i el que ha de fer és portar-les a la fiscalia. I si no les té, el que ha de fer és callar.
Pep (Badalona) 25-10-2008 - 23:42
Catalunya és com Itàlia.
TORNAR