e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

31 de Juliol de 2013

Una de les característiques més notables de la crisi que pateix la forma que adopta actualment el capitalisme és la percepció per les grans corporacions industrials i financeres que controlen el sistema que un sector dels seus empleats, els polítics, s'està desvinculant dels seus caps i estan fent negocis pel seu compte.

És com quan el clan mafiós que controla els negocis bruts d'una ciutat s'adona que els seus delegats a un districte els estan robant, és a dir, estan fent operacions al marge de la direcció, de la famiglia, i s'estan embutxacant els beneficis. Sense pagar percentatges, sense permís. Per lliure.

Els partits polítics porten temps comportant-se d'aquesta manera. Els seus gestors s'han cregut que poden actuar autònomament, al marge dels seus caps, que són els que els han col·locat als llocs que ocupen. Els dirigents polítics, des de la seva prepotència, des de la seva impunitat, han pensat que poden obtenir grans beneficis al marge de la famiglia, i aquesta situació està creant disfuncions, conflictes.

Els caps, les grans corporacions i les seves filials, utilitzen els partits polítics per actuar com a lobbies que defensen els seus interessos. A canvi, deixen que els dirigents dels partits i els seus càrrecs públics es quedin amb una part del botí, del producte del robatori sistemàtic dels diners dels contribuents, dels ciutadans.

Tanmateix, els polítics, després de controlar parlaments, jutges, fiscals i mitjans de comunicació, han pensat que poden robar per compte propi, al marge dels seus caps, de les corporacions que els protegeixen i utilitzen. Lògicament, els grans grups empresarials i financers han reaccionat contra aquest intent dels seus empleats d'actuar de forma autònoma.

Aquest conflicte és això que els publicistes del sistema qualifiquen com a la crisi institucional. El problema consisteix què el poder econòmic ha de reconduir la situació, és a dir, ha de donar un escarment a alguns dels polítics que s'han atrevit a robar pel seu compte. Aquesta operació afecta, òbviament, tot l'escenari democràtic muntat per al funcionament del sistema.

Els empresaris, els banquers, és a dir, el poder, han d'arreglar el problema. Perquè si ells s'apropien -per exemple- del 70% del que produeix el treball dels ciutadans; els polítics es queden amb un 20%, i el restant 10% es dedica a que part de la població pugui seguir treballant i consumint, l'actuació dels partits està trencant l'esquema.

L'esquema ja s'havia començat a esquerdar, perquè un excés d'avarícia havia portat les coses al límit, i s'havia iniciat el que entenem com a l'actual crisi econòmica. Però, a més, en plena crisi, els polítics també han accentuat la seva rapinya, han augmentat unilateralment el seu percentatge d'apropiació del robatori, i l'escenari polític del sistema s'està enfonsant.

Ara, els gestors de les corporacions estan fent proves i experiments per trobar el millor mètode de tornar a col·locar els polítics al seu estricte paper de obedients empleats als quals es paga amb una part del gran botí. Alguns sectors polítics, però, es resisteixen. Algunes titelles han pres vida pròpia, davant de la sorpresa dels que manegen els fils.

Per tant, tenim un problema. Perquè alguns polítics s'han passat de la ratlla amb les seves rapinyes de diners públics i estan competint amb les corporacions al gran mercat del robatori, el frau i l'estafa. I això no ho permetran els grans caps. Per això, ja estan planificant un canvi d'escenari, de sistema polític. Es tractaria de substituir aquest muntatge dels partits polítics i d'eleccions per una altra cosa, una altra forma de gestió.

Estan buscant un nou esquema polític. Xina és un bon exemple. La corrupció política, és a dir, la part del robatori que els grans beneficiaris del sistema donen als gestors polítics es redueix a un sol partit, i aquesta situació és més fàcil de controlar. Un sol partit, una sola terminal, una única banda de lladres.

Mentre, es va preparant el terreny. Supressió progressiva de tots els drets laborals, de qualsevol tipus de garantia, de les pensions de jubilació i de les prestacions de l'atur. Es tracta d'eliminar totes les polítiques socials, amb desaparició de les almoines de la llei de la dependència i d'altres ajuts similars als sectors més marginats.

Malgrat tot, aquesta eliminació sistemàtica dels drets socials mentre es configura un nou esquema polític té riscos. Perquè, potser, arribarà un moment què sectors de la població a cada vegada més pobres, a cada vegada més enfonsats, sense res a perdre, reaccionin i contraataquen. No amb aquestes idioteses del 15-M i similars, sinó de forma més seriosa, més perillosa per al gran negoci.

Els grans caps han de tenir cura. Perquè, igual que ells busquen un nou sistema polític per donar una aparença de legitimitat al gran robatori, les víctimes d'aquest robatori potser trobin també, finalment, un nou sistema d'oposar-se amb més eficàcia. I no es tractaria d'aquestes estupideses de les eleccions, dels vots, dels partits, els parlaments i d'altres farses. Seria una altra cosa, una altra forma d'actuar.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1593
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR