07 de Gener de 2010

Anglada i Laporta

L'allunyament dels ciutadans de la política havia de passar factura. Molts creien que mantenir durant tant de temps aquesta claveguera qualificada de l'oasi català sortiria de franc. Però no, no surt de franc.

Ja estan traient el cap els que pretenen ocupar l'espai que estan deixant lliure els polítics catalans, amb el seu servilisme al poder, el seu culte als diners, la seva mentalitat estreta i el seu profund convenciment que els ciutadans són idiotes.

Ara, apareix gent com Anglada, o com Laporta. Això és el començament d'allò que es coneix com el populisme, i que sol ocupar l'espai que deixa lliure una classe política lligada a les poltrones, corrupta i allunyada dels ciutadans.

Òbviament, Laporta i Anglada no són el mateix. Anglada és la traducció a Catalunya d'un model que ja és electoralment rendible a d'altres punts d'Europa. I tot indica que aquesta rendibilitat augmentarà en el futur.

Aquest model està basat en l'explotació de la fibra més sensible dels col·lectius més castigats per la crisi, la marginació i l'aïllament, que viuen en uns autèntics guetos socials, que busquen responsables de la seva situació, que busquen l'enemic.

En aquests sectors és fàcil guanyar vots dient que els immigrants roben els llocs de treball i els pisos de protecció oficial, es queden amb les subvencions i col·lapsen els serveis sanitaris i les escoles.

Anglada es mou en aquesta línia. És molt probable que tingui èxit, mentre els polítics autoqualificats com d'esquerres discuteixen sobre l'Estatut a Barcelona o corren en ajuda dels banquers a tota Europa.

De la seva banda, Laporta no respon a aquest model. Laporta recull en part la ressonància de l'èxit electoral de Berlusconi. De totes maneres, no es pot oblidar la dada del profund racisme de bastants ministres dels governs del primer ministre italià.

Laporta no és com Anglada. Laporta pensa, probablement amb raó, que el seu èxit mediàtic li pot portar a l'èxit electoral. És un populisme més pur que el d'Anglada, perquè, en principi, no es fonamenta en la xenofòbia o el racisme.

El president del Barça es mou per ambició de poder, sense ideologia. De fet, el seu entorn polític està format per personatges com Xavier Sala i Martín o Joan Oliver, ultraliberals, neocons en la línia dels ultradretans que envoltaven George Bush.

Gent com aquesta, com Anglada, Laporta, i d'altres que sorgiran, són els que, probablement, omplin el buit que deixen uns polítics preocupats només per obtenir la recompensa del poder pels seus serveis.

A Europa estan guanyant posicions, sobretot a Itàlia. A més, al marge de crítiques, l'èxit electoral de Berlusconi és innegable, indiscutible. Si la democràcia és simplement que mani el que més vots tingui, és molt possible que personatges com Laporta o Anglada tinguin un gran futur.