e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

20 de Setembre del 2009

El ocaso de Zapatero

Hay que admitir que al principio consiguió engañar a mucha gente. Incluso se habló del zapaterismo como de una nueva vía para una socialdemocracia europea, sumida en el desconcierto que le produce decir que es anticapitalista mientras refuerza y apuntala el capitalismo. La sonrisa, el buenismo y aquella historia del talante, en suma, fueron una máscara detrás de la cual no hay nada.

El personaje llegó de rebote, y a consecuencia de las luchas internas del PSOE, a la secretaría general del partido. Después, una trágica casualidad -los graves atentados del 11-M-, unida al delirio de un desquiciado Aznar, le llevaron a la presidencia del Gobierno español. De golpe, estaba en la cumbre.

¿Creyó realmente el propio Zapatero que estaba capacitado para ocupar esos cargos? Lo más probable es que no. Lo más probable es que, después de la carambola,...

Continuar llegint...

13 de Setembre del 2009

La legitimitat de l'Estatut

La sentència que el Tribunal Constitucional ha de dictar sobre l'Estatut de Catalunya s'està convertint en l'eix de la política catalana. Un dels arguments fonamentals de la discussió és la legitimitat del tribunal.

És evident que la legitimitat legal i judicial del Tribunal Constitucional no està qüestionada, i el problema es centra en la seva legitimitat social i política. I si legalment no hi ha res a dir, amb la mateixa claredat cal dir que es tracta d'un tribunal política i socialment il·legítim.

Aquesta il·legitimitat procedeix de la inexistència de la divisió de poders en el sistema polític espanyol. En contra del que seria democràtic, en aquest sistema tot depèn dels partits que governen. És a dir, el poder judicial i el legislatiu depenen del partit que guanya les eleccions, o de la coalició que forma majoria...

Continuar llegint...

05 de Setembre del 2009

Barcelona como burdel

Ha bastado con la publicación de unas fotos de prostitutas trabajando en La Boquería barcelonesa para que se hayan desmoronado unos cuantos mitos en la bienpensante conciencia progre de muchos ciudadanos. Además, esas fotos no las ha publicado un diario cualquiera, no. En ese caso no hubiera habido problemas, porque se trataría de la típica maniobra de la derecha. Ya se sabe. Pero no. Ha sido la biblia del progresismo, la quitaesencia del pijerío progresista, El País, es decir, uno de los nuestros. O sea, que la cosa es grave.

De hecho, lo que reflejan esas fotos ha ocurrido siempre, y va a seguir ocurriendo. El problema es que se había creado la imagen de que eso no existía. Y existe. Resulta que algo tan poco edificante como lo que reflejan esas fotos está ocurriendo en nuestra moderna, progresista y dinámica Barcelona. Ese es el problema.

Ahora, empieza a...

Continuar llegint...

29 d'Agost del 2009

Els 'èxits' del tripartit

El Govern tripartit català s'ha fonamentat en dues qüestions que ha convertit, de forma propagandística, en els seus principals èxits. Un n'és el nou model de finançament, i l'altre n'és l'Estatut.

El finançament ha estat objecte d'una de les majors campanyes publicitàries que es recorda en la història de Catalunya. D'aquesta manera s'ha convertit en èxit un monumental fracàs. Mitjançant aquesta campanya de manipulació, que ha estat un autèntic frau, s'ha intentat donar la imatge que aquest sistema implica grans beneficis.
 
D'entrada, el primer benefici és que la Generalitat haurà de tornar diners a l'administració espanyola. El sistema es fonamenta en els ingressos tributaris, i si aquests ingressos disminueixen, el sistema entra en números vermells.

Cada any, l'administració espanyola calcula...

Continuar llegint...

14 d'Agost del 2009

Llibertat de premsa

La darrera cacicada del Govern central amb la TDT de pagament és un reflex més dels opacs llaços d'interès existents entre el poder polític i les empreses de comunicació. El problema no s'ha de centrar en un grup concret, perquè la corrupció en aquest àmbit és general.

De fet, els que ara critiquen el Govern i el grup de comunicació que ha rebut els seus favors, porten llargs anys prosperant a costa dels beneficis del mateix partit que ara està al poder a l'Estat espanyol.

Passa exactament el mateix a les comunitats perifèriques. L'enllaç entre interessos financers, empresarials, polítics i informatius, entre els grups de comunicació, el poder, els partits i les institucions és tot un exemple de corrupció política, econòmica i informativa.

En aquest aspecte, Catalunya és una de les comunitats que...

Continuar llegint...

07 d'Agost del 2009

Democracia de tercera

Desde aquí, desde las instituciones del Estado, desde los partidos, desde los periódicos, desde cualquier sitio, es habitual dar lecciones de democracia a otros estados. Se analizan las elecciones de Irán, o de Venezuela, por poner dos casos, y se decide que no son democráticas, no son como aquí, donde parece residir el paraíso de las esencias democráticas.

Eso de la paja en el ojo ajeno y la viga en el propio parece que no existe para nosotros. Nos dedicamos a dar lecciones, desde la supuesta superioridad de un país, éste, que es el no va más de la democracia, de los derechos humanos, del pacifismo, del progresismo y de todo eso.

Habría que tener más prudencia. Por ejemplo, uno de los principios fundamentales de esa democracia que exigimos a los demás con la furia del converso, la división de poderes, se convierte en el Estado español -incluidas todas las...

Continuar llegint...

31 de Juliol del 2009

"Un agent de pau"

La ministra de Defensa, Carme Chacón, pertany a aquest grup de polítics, que va creixent, que consideren que els ciutadans són idiotes. És l'única explicació possible per dir, com ha dit, que "les forces armades són un agent de pau".

Òbviament, la senyora Chacón pensa que la gent normal, és a dir, tots excepte els polítics, són idiotes, perquè si realment cregués el que diu, caldria pensar que és ella qui és idiota, una possibilitat que cal excloure totalment.

Aquesta ministra és d'aquesta classe de polítics que, com el seu cap, Zapatero, pensen que l'únic important és la frase, la foto, la imatge. I aquesta forma d'afrontar l'activitat pública té riscos, perquè de vegades hi ha excessos i es diuen moltes idioteses, encara que per dir idioteces no sigui necessari ser idiota.

A aquest...

Continuar llegint...

24 de Juliol del 2009

El 'encaje' de Catalunya

La lamentable peripecia protagonizada por la clase política catalana -y la española- en todo este asunto de la financiación, ha puesto de manifiesto, una vez más, la diferencia entre la realidad y los sueños.

La cutre comedia finalizada con la concesión de una limosna por el Estado a las autoridades autonómicas catalanas, encabezadas por José Montilla, un dirigente del PSOE, es el reflejo de la farsa en que se desenvuelve la política catalana.

De hecho, este acuerdo es el reparto por la administración central del Estado de algunas cantidades para que las autoridades regionales puedan cubrir, con más o menos solvencia, los gastos que se generan en sus territorios.

Éstos son los hechos. La pretensión de las autoridades de la Generalitat se basa en la ficción de que una nación ha negociado con otra para recuperar, al menos parcialmente, los recursos...

Continuar llegint...

17 de Juliol del 2009

El final de la farsa

Bé, ja ha acabat aquesta interminable comèdia del finançament. Com és habitual en aquests casos, tothom ha guanyat: el Govern central, el Govern de Catalunya, el PSOE, el PSC, Esquerra ...

El problema, considerant les coses en els seus justos termes, és que en aquest assumpte una meitat dels que parlen no saben el que estan dient, i l'altra meitat està enganyant als ciutadans.

Una dada. El Govern central diu que ha posat una quantitat addicional de 11.000 milions d'euros, cosa que ningú ha desmentit. Tanmateix, si se sumen les cantiidades que cada autonomia diu que rebrà, surten uns 19.000 milions, més o menys.

Sembla que va ser un torero el que va dir allò de que "el que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible". Doncs això, estem davant d'això, estem davant la quadratura del cercle, o alguna cosa semblant.

En aquest assumpte del...

Continuar llegint...

10 de Juliol del 2009

Quan Catalunya pidola

"No veig cap altra opció que la independència per no haver d'anar a pactar les escorrialles cada dos per tres i aguantar que ens insultin quan anem a demanar el que és de Catalunya". Ho ha dit Joan Carretero, el dissident d'ERC que va crear el grup Reagrupament, que també ha parlat de "demanar caritat".

De fet, és irrellevant qui digi això. La realitat és que, ho digui qui ho digui, té raó, que aquestes paraules reflecteixen perfectament l'episodi que, cada cert temps, protagonitzen els representants de la Generalitat de Catalunya per negociar la renovació de les quantitats econòmiques que rep de l'administració central.

Aquesta vegada, la negociació ha durat més del previst. Portem ja un any amb aquest lamentable espectacle que consisteix en que els representants de Catalunya reclamin constantment ajuda als catalans per demanar almoina al Govern...

Continuar llegint...