e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Desembre del 2009

¿Es Zapatero sostenible?

El último invento del inefable presidente del Gobierno es una ley que él llama "de economía sostenible", y que es un despropósito de tal calibre que incita a que nos preguntemos si es él, el presidente, quien es sostenible o no.

Este hombre, con su vacía grandilocuencia, su optimismo sin causa y su enciclopédico desconocimiento de la realidad, ha descubierto que la economía de un país puede cambiarse por una ley.

Es decir, parece creer que él puede cambiar el sistema económico español, ese que hasta hace dos días nos había colocado, según nuestro presidente, en la Champions League de la economía mundial.

Como parece que no estamos exactamente en la Champions League, sino en pleno desastre, y cayendo, ahora Zapatero ha decidido cambiar toda la economía española. Y lo hace con una ley.

No...

Continuar llegint...

26 de Novembre del 2009

L'editorial

"La dignitat de Catalunya" és el títol d'un editorial conjunt de dotze diaris catalans de paper que aquests dies s'ha convertit en l'eix de la polèmica política a Catalunya.

D'entrada, sembla que hi ha hagut alguns desajustos en el muntatge d'aquesta operació periodística, com per exemple, que el Govern català, o almenys alguns dels seus més significatius membres, no conegués prèviament el fet. També és possible que no hagi agradat a Madrid.

Però, al marge d'aquest tipus de qüestions, hi ha una cosa que està molt clara. Aquest editorial és políticament correcte, encaixa perfectament en la mentalitat de l'oasi català i, per tant, està al servei del poder.

Els diaris impresos, de paper, estan passant per una profunda crisi econòmica que, molt probablement, sigui la definitiva, entre d'altres coses,...

Continuar llegint...

20 de Novembre del 2009

¿Tiene futuro Laporta?

Pues no. Parece que no. Hablamos de futuro político, claro, que es lo que parece ambicionar el presidente del FC Barcelona. Y que es lo que él se está preparando.

Primero, quiere que el club le apoye en su aventura política. Y para eso intenta dejar el proceso sucesorio "atado y bien atado", con personajes como Xavier Sala i Martín o Joan Oliver, como principales muñidores de un futuro supuestamente laportista.

Después, vende imagen. Vende independentismo, vende catalanismo, vende lo que sea porque espera que los partidos, las plataformas, los colectivos y demás, hagan cola para ficharle. Que vengan a suplicarle que los lidere.

Con el Barça como grupo de presión y con una etiqueta de independentismo sin vuelta atrás, espera encaramarse a lo más alto de la política catalana. Como sea y al precio que sea. Quiere tener a...

Continuar llegint...

06 de Novembre del 2009

Catalunya com a negoci

El problema és que ara ningú pot dir que tot això s'ha fet per Catalunya. El gegantí frau al Palau de la Música (ja es parla d'uns 23 milions d'euros) i la trama de corrupció de la xarxa Pretòria no poden justificar-se mitjançant la invocació a Catalunya.

És a dir, s'ha acabat la coartada. Fins ara, l'assumpte anava funcionant. Polítics, partits i institucions es cobrien uns als altres. Ningú deia res, i si algú es despistava -Maragall, amb el tres per cent-, ràpidament tornava al ramat.

Quan algú deia que, malgrat tot estaven passant coses poc edificants, se li criminalitzava com l'enemic de Catalunya. D'aquesta manera, amb aquests criteris, amb aquest sistema, l'oasi català seguia vigent.

Els negocis bruts, les complicitats, els delictes econòmics i els fraus es tapaven amb el sagrat mantell de Catalunya. A...

Continuar llegint...

30 d'Octubre del 2009

¿Casos aislados?

Después del caso del Palau de la Música, de la trama gürtel, de lo que está cayendo en Palma y de una lista interminable de historias de corrupción, ahora sale esto de Santa Coloma de Gramenet, entre otros ayuntamientos.

 Ante este aluvión, dicen nuestras autoridades que son "casos aislados", que "no todos somos iguales", que "hay que dignificar la política" y otras sandeces que, muy probablemente, no se creen ni ellos mismos.

Además, nos amenazan con eso de que si no apoyamos estas estructuras, es decir, si no los apoyamos a ellos, vendrán los "populistas", y hablan de Berlusconi. Como si hubiera alguna diferencia entre Berlusconi y estos políticos.

También nos dicen que no debemos generalizar, porque se puede desestabilizar la democracia, el sistema. Es decir, que nos callemos y nos aguantemos, para que se mantenga el...

Continuar llegint...

23 d'Octubre del 2009

'Gürtel' a la catalana

Catalunya ja té el seu cas gürtel. El cas del Palau de la Música, en què un noble patrici de l'elogiada burgesia catalana ha estat agafat amb els pixats al ventre, s'ha convertit en un problema més gran.

No estem només davant d'un lladre. Estem davant d'un lladre que ha evidenciat com funcionen les clavegueres de la política catalana. Tot això fa pudor. Novament, l'oasi s'omple de brossa podrida.

Ningú no pot creure que la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya, la Trias Fargas, utilitza els gairebé 650.000 euros -una cifra oficial- que ha rebut de l'Palau de la Música per organitzar activitats musicals.

Si es miren les memòries de la fundació convergent es pot veure que ni tan sols s'han molestat en intentar enganyar a la gent. No apareixen activitats relacionades amb el foment de la música catalana, a...

Continuar llegint...

17 d'Octubre del 2009

Antorchas

La conmemoración del fusilamiento de Lluís Companys se realizó hace días con un acto en Montjuïc que reunió algunas características que merecen ser destacadas. O tal vez, no. Pero en cualquier caso, vale la pena someter este asunto a un pequeño debate.

Cuando el nacionalismo es un nacionalismo necesariamente de resistencia, como el catalán, porque está sometido a la presión de un nacionalismo prepotente, autoritario y que controla los poderes del Estado, como el español, cualquier mínimo sentimiento de la justicia obliga a dar apoyo al nacionalismo de resistencia, el catalán.

Este planteamiento, que parte de la absoluta convicción del destino nacional de Catalunya, no debería ser obstáculo para realizar determinadas críticas, porque aceptar las críticas es lo democrático y, sobre todo, lo razonable.

En esta...

Continuar llegint...

09 d'Octubre del 2009

Els rics també roben

Alguns diuen que és millor que governin els de la dreta perquè, com les coses són iguals que si governa l'esquerra, sí que tindrem l'avantatge que roben menys, perquè els rics no roben. Cal aclarir que no parlem del robatori legal, sinó de l'il·legal, del que està al Codi Penal.

En principi, sembla una tesi ben fonamentada. Tanmateix, la realitat demostra que les coses no són així. La realitat demostra que la naturalesa humana és com el capitalisme, és a dir, que té una irrefrenable tendència a l'acumulació de capital.

El cas gürtel és la demostració que els rics també roben. Per descomptat, en aquest assumpte no només han intervingut molts delinqüents amb càrrecs de direcció al PP, sinó també delinqüents apolítics, per dir-ho d'alguna manera.

Però els...

Continuar llegint...

03 d'Octubre del 2009

El sistema se pudre

Hace tiempo que se están produciendo síntomas claros de que el sistema está podrido. El sistema es esta forma de organización social que, más o menos, se fundamenta en una minoría que detenta el poder económico a costa de la mayoría -a esto le llaman libertad-, y que ha organizado una fórmula política -a esto le llaman democracia- para perpetuar el control.

Este tinglado necesita, como método de regeneración para seguir en vigor, unas acumulaciones de capital que, periódicamente originan excesos, desajustes, como la actual crisis. Poco a poco, a costa de la mayoría, se produce una cierta regeneración del sistema y sigue tirando.

Como es lógico, el montaje político que acompaña a todo esto tiene que evitar las discrepancias, las disidencias. Por eso, las diferencias -más aparentes que reales- entre los partidos se han ido reduciendo....

Continuar llegint...

25 de Setembre del 2009

De Millet a Laporta

Catalunya té diversos símbols, com Montserrat, el Palau de la Música, el Barça i, sobretot -siguem realistes-, La Caixa. Hi ha més, però aquests quatre són els més forts. Podem dir que, d'alguna manera, Catalunya és això.

A partir d'aquest enfocament, si ens atenem als fets, caldria dir que Catalunya està fotuda al 50%. Perquè de les quatre institucions més representatives, dels quatre símbols, la meitat està en crisi. En greu crisi.

Del Palau de la Música al Barça. Entre lladres i idiotes. Més o menys. No sembla un balanç molt edificant per a dos dels símbols de la Catalunya eterna. Però és la realitat. Així són les coses.

Tot aquest complex del Palau de la Música, l'Orfeó, el Consorci, la fundació, etc., ha estat el mitjà de vida d'uns quants personatges...

Continuar llegint...