e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

25 de Juny del 2010

El burka?

De la mateixa manera que el PSOE està fent la política dels banquers, dels empresaris i del PP, els partits catalans estan fent la política de Plataforma per Catalunya. Igual que el PSOE, per guanyar vots, per mantenir-se en el poder, pren mesures contra els sectors més febles de la població, els partits catalans, en l'horitzó de les eleccions catalanes de la tardor, es llancen a la piscina de la xenofòbia, el racisme i la discriminació.

Prohibir el burka? Però, aquests polítics han vist mai una dona amb un burka? És que no saben que el burka és un costum de l'islamisme asiàtic, i la immigració islàmica que hi ha a Catalunya és, fonamentalment nord-africana, del Magrib, sobretot, on no s'utilitza el burka?

Aquests polítics diuen que el burka, el niqab, o similars, són degradants per a la dona. Com ho saben? A qui l'hi han preguntat? No...

Continuar llegint...

18 de Juny del 2010

Malos tiempos para Catalunya

La crisis económica no es sólo un problema económico. Tiene consecuencias que van más allá, que entran en otros ámbitos, y en este caso, Catalunya está sufriendo las consecuencias de este hecho.

Porque, inmediatamente, sin perder ni un minuto, cuando ha llegado como una auténtica epidemia el fundamentalismo del recorte, de la reducción del déficit, han vuelto al escenario los que argumentan, con segundas intenciones, que las autonomías son un despilfarro.

Lo peor es que este planteamiento tiene público. Hace tanto tiempo que se pone en la picota a las naciones del Estado español, que ahora parece normal, razonable y lógico que, con la coartada de la crisis, se intente volver hacia atrás en los pequeños avances logrados hasta ahora por estas naciones.

No se cuestiona el gasto en armas y militares, ni el coste de mantener ministerios sin...

Continuar llegint...

04 de Juny del 2010

Les clavegueres de l'oasi

La investigació dels casos coneguts com Pretòria i Millet estan revelant la realitat que s'amaga sota l'oasi català. I la realitat és que la classe política catalana està travessada, de manera transversal, per la corrupció, pels negocis il·legals, per la delinqüència de corbata associada als càrrecs públics.

El saqueig del Palau de la Música servia no només per omplir les butxaques del principals acusats. També era un dels mecanismes de finançament de Convergència i d'Unió. El mecanisme és el habitual: empreses que ingressen diners a fundacions dels partits a canvi dels favors d'aquests des dels nivells de poder públic on puguin operar.

De la seva banda, els negocis de la xarxa de Pretòria demostren que l'eix fonamental del PSC, és a dir, el poder municipal socialista, és un mecanisme de generar diner...

Continuar llegint...

21 de Maig del 2010

L'error de Duran

Duran i Lleida s'equivoca poques vegades. Però aquesta vegada s'ha equivocat. El que ha dit és correcte, però ho ha dit en un moment totalment inoportú. Les seves crítiques al PER d'Andalusia i Extremadura estan fonamentades, però no era el moment.

No era el moment perquè és un error parlar de les corrupcions que propicia el PER en uns moments en què s'està reactivant l'escàndol dels pagaments a CiU, mitjançant Fèlix Millet, de diners procedents del saqueig del Palau de la Música.

No era el moment perquè tot indica que aquests diners eren lliurats a canvi de la concessió d'obres públiques a determinades empreses. ¿Recorden tot allò del 3%? Bé, doncs el 3% -o més- de CiU és això, entre d'altres coses. El mateix que el PSC, dáltra banda.

No era el moment perquè justament ara el...

Continuar llegint...

07 de Maig del 2010

Grecia

Los duros planes de ajuste económico en Grecia, ante la necesidad de reducir el déficit, han provocado importantes disturbios sociales, con el resultado -hasta el momento- de tres muertes. Es obvio que lo primero que a uno se le ocurre es lamentar lo que ha ocurrido. Sin embargo...

Sin embargo, estos tristes hechos no deberían ocultar la realidad, porque la hipocresía con que los gobiernos y los medios de comunicación europeos están tratando este problema pone los pelos de punta.

Veamos. Los banqueros y otros especuladores de las finanzas provocaron, sin el menor escrúpulo, una fuerte desestabilización del sector financiero, que se extendió, como es lógico, por todo el mundo. Porque los banqueros de EEUU actuaban asociados a los de otros países.

Cuando los bancos empiezan a peligrar, los gobiernos echan mano del dinero de los contribuyentes, es decir, del dinero de todos, para...

Continuar llegint...

23 d'Abril del 2010

¿'Joan Antoni'?

Prácticamente, los mismos que, con motivo de la bronca corporativa entre unos cuantos jueces, se indignan ahora porque, dicen, estamos perdiendo la memoria histórica, son los que hablan, sin el más mínimo rubor, de Joan Antoni Samaranch.

En una nueva muestra de falseamiento de la historia, el ex presidente del COI Joan Antonio Samaranch, de ideología franquista, que vistió la camisa azul de Falange, que hizo muchas cosas contra Catalunya y contra todo lo catalán, es presentado ahora como un catalanista, y elogiado por la seudoprogresía seudosocialista, que le llama Joan Antoni en las esquelas.

En estas circunstancias, cualquier joven sin conocimiento del pasado más inmediato -lo que, por desgracia, es cada vez más frecuente-, habrá llegado a la conclusión de que ha muerto un defensor de Catalunya y un demócrata luchador por las libertades nacionales y...

Continuar llegint...

18 d'Abril del 2010

¿'Buenismo'?

Se ha puesto de moda criticar a quien considera que un inmigrante musulmán es un ciudadano con los mismos derechos que cualquiera, aunque haya crisis económica. Hoy, es casi de buen tono, realista y sin complejos, calificar de buenista -en tono despectivo- a quien sostiene que el velo de una musulmana merece, como mínimo, el mismo respeto que el hábito de una monja católica o la sotana de un sacerdote.

Normalmente, se descalifica a quien dice que es falsa la teoría de que los países árabes o de religión musulmana no pueden organizarse mediante sistemas democráticos, en contraposición con los estados occidentales cristianos. De entrada, podríamos discutir el concepto de democracia occidental, y podríamos concluir que es una farsa, mediante la cual, los poderosos mantienen sometidos a los ciudadanos con un espejismo supuestamente democrático, consistente...

Continuar llegint...

09 d'Abril del 2010

La sentència

L'esperada sentència sobre l'Estatut català només té una interpretació que, de fet, és la mateixa que té el mateix Estatut, aquesta espècie de Constitució de Catalunya, oculta sota el concepte d'un estatut d'autonomia, com el d'Extremadura, Andalusia o Castilla -la Manxa, per exemple.

D'entrada, cal aclarir que la relació de Catalunya amb Espanya és molt diferent de la relació d'Andalusia, Extremadura o Castilla-la Manxa, entre altres coses, perquè aquestes tres últimes comunitats formen part d'Espanya, són Espanya.

I Catalunya no és Espanya. Per tant, l'encaix de Catalunya a Espanya té una difícil solució. La sentència de l'Estatut, en el fons, només pot tenir aquesta interpretació: un Estat, l'Estat espanyol, que pretén plantejar uns retalls jurídics a un fet innegable.

De fet, el...

Continuar llegint...

02 d'Abril del 2010

Montilla, Carod y los medios

El presidente del Gobierno español siempre ha intentado compensar su vaciedad intelectual e ideológica con el impacto mediático. Y, más o menos, lo ha conseguido. Hasta ahora.

Alguien dijo que es imposible engañar a todo el mundo durante todo el tiempo. Y a Zapatero le ha ocurrido eso. La crisis ha puesto en evidencia que nos encontramos ante un tipo que sólo busca el favor de los medios y que carece de cualquier estrategia política y de la más mínima base ideológica.

Con Montilla, el proceso ha sido parecido, aunque no es lo mismo. El presidente de la Generalitat lo basó todo en aquello de "fets, no paraules", es decir, la gestión, la seriedad, la eficacia.

Daba igual que, en contra de lo que pretendía Zapatero, Montilla aburriera a las ovejas con sus "fets" que, por lo demás, no le han servido para tapar el camarote de los hermanos...

Continuar llegint...

20 de Març del 2010

Adéu, tripartit

L'ambient és de final de règim. Aquesta història del tripartit ha acabat i ja només s'espera que les pròximes eleccions aclareixin les xifres i els percentatges que propiciaran un canvi al Govern de la Generalitat.

Bé. Un canvi no. Un relleu. Un simple relleu. Perquè, de fet, canviaran les persones, els gestors, els amics, els amics dels amics i els clients. El negoci no canvia, el negoci és el mateix.

En qualsevol cas, ja hi ha molts preocupats pel seu futur. S'acaben els alts sous públics, els despatxos amb moqueta, els cotxes oficials, les targetes Visa or i tots els privilegis del poder.

Ara arriben les presses. Ara és quan podrem veure sospitoses adjudicacions de negocis. Ara és quan els amics, i els amics dels amics, exigeixen als gestors que es donin pressa, que vénen els altres.

Adjudicacions multimilionàries, subvencions, blindatges de...

Continuar llegint...