e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 de Novembre del 2010

Si voten, votin De Mairena

La presentació de la candidatura de Carmen de Mairena a les eleccions al Parlament de Catalunya ha provocat reaccions diverses, que van des de la rialla a la burla, passant per l'emprenyament. En qualsevol cas, la posició majoritària part de la consideració que es tracta d'un afer de freakys.

No s'equivoquin. Aquesta candidatura té un major grau de serietat política, social i humana que la resta de llistes que es presenten a les eleccions. Per això, si algú decideix votar, el més coherent, el més positiu per a Catalunya és votar la candidatura de Carmen de Mairena.

I no és una broma. Si algú es pren la molèstia d'analitzar, encara que sigui de forma breu, les línies generals dels programes electorals, comprovaran que el grau d'incoherència entre el que aquests polítics diuen en els seus programes i el que fan és elevadíssim....

Continuar llegint...

29 d'Octubre del 2010

La credibilitat de Montilla

Fa exactament quatre anys, abans de les eleccions catalanes del 2006, Montilla va dir exactament el mateix que va dir fa dies: que el tripartit està mort i que no serà reeditat, fins i tot encara que fos matemàticament possible. Naturalment, al novembre del 2006 va ser possible matemàticament reeditar el tripartit i Montilla ho va reeditar. A més, amb presses, amb moltes presses.

Ara, el president sap que, si les coses no canvien molt, el PSC patirà una derrota històrica el 28-N. Sap, també que serà molt difícil que els tres partits que han governat amb el tripartit tinguin els escons suficients. I el que està fent és preparar el terreny per intentar salvar els mobles.

El gir de Montilla cap al espanyolisme va en aquesta línia. Pretén aconseguir que el vot espanyolista, que vota el PSC a les eleccions espanyoles, perquè és vot per al PSOE, es mobilitzi...

Continuar llegint...

22 d'Octubre del 2010

Catalunya, al marge

La remodelació del Govern espanyol no ha afectat Catalunya. Abans d'aquests canvis, Catalunya no tenia cap incidència a l'Executiu de Zapatero, i després dels canvis, Catalunya no té cap incidència. Està al marge.

No té cap incidència perquè seria una broma pesada afirmar que la presència de Carme Chacón -una dirigent del PSC que encaixa perfectament a l'esquema del nacionalisme espanyolista- té alguna incidència en aquest Govern central.

El nou home fort és Alfredo Pérez Rubalcaba, un buròcrata sense ideologia i que sempre ha tingut el poder com el seu únic objectiu. A aquest professional del poder, que durant força anys va mentir descaradament com a portaveu governamental sobre l'existència dels GAL, només li interessa Catalunya si beneficia els seus interessos.

El segon home fort és Ramón...

Continuar llegint...

11 d'Octubre del 2010

Una llista de grups 'antisistema'

Aquests dies s'ha parlat i escrit molt sobre col·lectius que han estat qualificat com "antisistema". Tan mateix, no s'ha elaborat cap llista sobre quins són els grups que, realment, poden ser qualificats d' antisistema. Com un simple exemple, perquè falten molts grups, es pot fer la següent llista de col·lectius antisistema:

- Els usurers que donen crèdits a interès molt alt per realitzar contractes d'hipoteques que, després, quan no poden ser pagades, els permeten quedar-se amb els habitatges hipotecats i expulsar al carrer als que hi viuen.

- Els estafadors que amb aquests crèdits que saben que no es poden pagar, i amb d'altres similars, elaboren productes financers que no tenen cap suport de diners reals, i els distribueixen als mercats de capitals provocant fallides, ruïna i atur.

- Els alts executius que, després de provocar aquests...

Continuar llegint...

01 d'Octubre del 2010

La desbandada del tripartit

Amb la vista posada al 28 de novembre, la desbandada al tripartit s'està aguditzant, amb moltes presses per amarrar concessions, subjectar-se a poltrones, assegurar el blindatge d'alguns càrrecs i buscar alternatives al marge del sou procedent dels diners públics.

En paral·lel a aquests precipitats moviments, comença el ball de disfresses. És a dir, els polítics es canvien de disfressa i s'ofereixen al millor client, a noves opcions per intentar garantir-se el seu futur personal i professional.

Seria una autèntica ximpleria i, sobretot, una ingenuïtat, interpretar el que està passant a l'escenari polític català com una competència entre representants d'algun tipus d'ideologia, de tendència política o d'idea social.

Res d'això. Això és una baralla per participar al repartiment del negoci. La situació recorda les...

Continuar llegint...

17 de Setembre del 2010

Vaga hipòcrita

UGT i CCOO han convocat una vaga per al 29 de setembre, que té com a única finalitat salvar la cara davant l'opinió pública, però sense cap intenció d'obligar el Govern del PSOE a rectificar la seva política econòmica contra els sectors més febles de la població. És una vaga hipòcrita.

Aquests sindicats han estat servint de corretja de transmissió política i electoral del PSOE des de fa molt temps, i han col·laborat en la dinàmica governamental consistent en socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis.

Es tracta d'organitzacions que funcionen mitjançant aparells burocràtics sobredimensionats, dirigits per funcionaris que no defensen els sectors més febles, sinó que representen interessos polítics i, en molts casos, simplement pretenen la supervivència dels seus burocràcies.
...

Continuar llegint...

17 d'Agost del 2010

I qui farà de Companys?

Sobre Lluís Companys s'han dit moltes coses, no sempre bones, però en qualsevol cas, cal admetre que no li va faltar la decisió, la determinació i la voluntat per fer el que va considerar que havia de fer. Bé o malament, però això és una altra història.

Ara, sobre tot després de la definitiva mort de l'Estatut, es parla molt d'independència. I es preparen coalicions, partits, projectes i programes. Bé. Però, arribat el moment, si és que arriba, algú haurà de fer el mateix que, en el seu moment, va fer Companys.

Perquè, no ens enganyem, el nacionalisme espanyol està en un moment de força, d'agressivitat i de prepotència. Que ningú esperi un acord, un referèndum, un pacte entre cavallers, entre els representants de Catalunya i els del nacionalisme espanyol.

Això, la declaració...

Continuar llegint...

26 de Juliol del 2010

Independència econòmica?

Alguns especialistes analitzen dades reals sobre l'economia catalana, els combinen de forma correcta, sense trampes, i arriben a la conclusió que la qüestió econòmica no seria un obstacle per a la independència de Catalunya.

Segur que aquests càlculs, aquestes anàlisis i aquestes projeccions són correctes, entre altres coses, perquè es fonamenten en dades i xifres reals. El problema no és aquest. El problema és que aquestes dades, aquestes xifres, cal aplicar-les a una societat real, viva.

En aquest sentit, des d'un punt de vista acadèmic, tècnic i científic, la independència de Catalunya és viable econòmicament. A continuació, la pregunta que cal plantejar-se és si aquesta economia, aplicada a la situació real de la societat catalana, és viable en la hipòtesi d'una Catalunya independent.

D'entrada,...

Continuar llegint...

16 de Juliol del 2010

L'obstacle per a la independència

La polèmica provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya ha provocat un clar desplaçament dels esquemes nacionalistes catalans cap a zones més properes a l'independentisme.

Aquesta sentència ha deixat molt clar que l'encaix de Catalunya a l'actual estructura territorial i jurídica espanyola és inviable. És a dir, és inviable si entenem que a Catalunya hi ha un important impuls identitari cap a la seva consideració com una nació.

Per comprovar aquest fet no cal estar a favor o en contra del nacionalisme català. N'hi ha prou amb llegir alguns paràgrafs significatius de la sentència del Tribunal Constitucional. N'hi ha prou amb realitzar una anàlisi objectiu de la situació.

Es tracta de l'enfrontament entre el nacionalisme català i el nacionalisme espanyol. En aquest cas, el nacionalisme espanyol...

Continuar llegint...

02 de Juliol del 2010

La manifestació dels ploramiques

Ara, a plorar, a lamentar-se, a sorprendre's i a protestar. Ara, a convocar actes simbòlics, a signar manifestos i commemorar més derrotes. Aquesta és la societat dels fracassats, dels derrotats i dels equivocats.

El problema no és perdre. El problema és col·locar-se de forma voluntària, dòcil i servil, en una posició on la derrota és segura. I això és el que ha pretès la societat catalana amb l'Estatut.

De  fet, si analitzem les coses des d'un punt de vista estrictament jurídic, legal, el Tribunal Constitucional té raó. Aquest Estatut no encaixa a la Constitució espanyola. En absolut. És jurídicament impossible. Els jutges fins i tot s'han quedat curts.

Però la realitat no és estrictament jurídica. La realitat és una realitat social, política i econòmica. I en aquest...

Continuar llegint...