e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

08 d'Abril del 2011

La sonrisa de Juan Guerra

Juan Guerra debe estar sonriendo. ¡Cómo canbian los tiempos! Debe acordarse de cuando sus cafelitos en la mesa que se puso en la delegación del Gobierno, en Sevilla, para sus trapicheos, acabaron con la carrera de su hermano Alfonso. Porque los favores de Juan Guerra, un conseguidor de la época, provocaron la dimisión de quien era en aquellos momentos probablemente el hombre más poderoso de España: Alfonso Guerra.

Visto lo que estamos viendo, lo de Juan Guerra era una tontería. Como era hermano de su hermano, se asignó un buen sueldo y se dedicaba a colocar a los amigos, algo muy normal en la cultura -por llamarlo de alguna forma- del PSOE andaluz. Al final, lo condenaron por lo que condenan a toda esta  gente, por no pagar impuestos. Y su hermano Alfonso, defenestrado.

Ahora, el mismo PSOE, en la misma Andalucía, coge el dinero de los parados y...

Continuar llegint...

25 de Març del 2011

Oasi patètic

El concepte de l'anomenat oasi català es basava en què el pantà de la corrupció política es mantenia ocult mitjançant les bones formes, el fair play i els educats somriures. És a dir, una capa d'd'aparent correcció amagava les escombraries i la pestilència. Era l'omertà.

Un dia, Pasqual Maragall va parlar més del compte, i va sortir a la llum pública el famós 3%. Era la primera vegada que s'admetia de forma pública l'existència de comissions, comissionistes, aconseguidors i d'altres figures relacionades amb les profundes relacions entre la política catalana i el sector de l'obra pública, amb àmplies ramificacions als ajuntaments i als negocis immobiliaris.

Maragall va ser reduït ràpidament al silenci. De fet, va ser el mateix qui va demanar disculpes per haver dit la veritat. Encara que era...

Continuar llegint...

04 de Març del 2011

La impotència independentista

Un sondeig publicat pel diari La Vanguardia el setembre del 2010 donava un 40% a l'opció independentista, i explicava que al juliol, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, el percentatge arribava al 47%. El febrer d'aquest any, un estudi de la fundació Carulla realitzat conjuntament amb una càtedra d'Esade, donava la xifra del 45%.

Potser, aquestes dades estan una mica inflades. Però, en qualsevol cas, sembla que -almenys en les respostes als enquestadors i autors d'informes especialitzats sobre aquest afer- l'opció de l'independentisme ha deixat de ser una alternativa marginal. Aquest fet vol dir que, en principi, cal comptar amb els partidaris de la independència com amb qualsevol opció política i social amb un important suport a la societat catalana.

Tanmateix, si s'analitzen els resultats electorals, la cosa canvia. I si s'analitza l'espectacle que...

Continuar llegint...

18 de Febrer del 2011

Una farsa sobre internet

Queda molt bonic, molt modern, molt progre i molt democràtic dir que les revoltes socials del nord d'Àfrica estan protagonitzades i dirigides per joves moderns, progres i democràtics que han mobilitzat i dirigit àmplies capes socials de la població que exigeixen democràcia, parlaments, partits polítics i eleccions.

Està molt bé. Sobretot, si completem la història convertint en èpics herois revolucionaris joves internautes que mobilitzen les societats nord-africanes des dels seus ordinadors als cibercafès. Quina història més bonica! Quin bon guió per a futures pel·lícules sobre les revolucions d'internet!

Finalment, fins i tot ha resultat que la gegantina mobilització social de la població d'Egipte l'ha organitzat, dirigit i conduït un delegat comercial de Google. Imaginen els...

Continuar llegint...

04 de Febrer del 2011

Sindicats?

La primera pregunta que cal plantejar és si CCOO i UGT són realment sindicats. Perquè, si s'analitza el que estan fent, la conclusió lògica és que no són sindicats. Són grups de pressió que treballen a favor d'uns interessos que no són els que diuen representar.

Aquestes organitzacions, els sindicats, tenen com a missió convèncer alguns sectors de la població que és necessari que els ciutadans perdin drets i nivell de vida per mantenir els beneficis dels bancs i de les grans empreses.

Els partits polítics treballen per als bancs i les grans empreses, i com no arriben a tots ciutadans, deleguen en els sindicats la missió d'arribar a aquests àmbits, per aconseguir mantenir els elements fonamentals del sistema, és a dir, el benefici empresarial i financer.

L'evolució històrica ha convertit a UGT i CCOO en...

Continuar llegint...

14 de Gener del 2011

L'herència del tripartit

Seria injust considerar que l'alt dèficit que el Govern de Montilla ha deixat a la Generalitat és una responsabilitat exclusiva del tripartit. La crisi és global, i qualsevol govern hauria acabat el seu mandat en una situació més o menys semblant. A més, l'actuació del conseller Antoni Castells ha estat una de les poques coses que poden salvar-se de la gestió dels tres partits que han governat aquests anys Catalunya.

L'herència del tripartit és una altra cosa. Es relaciona amb les expectatives de molts catalans que esperaven -no és el cas de qui signa aquest article- una cosa diferent dels anys del pujolisme. Que esperaven una cosa que trenqués amb els integrants del sector negocis del nacionalisme català, amb aquell 3% del que va parlar Pasqual Maragall, que es va quedar molt curt en el percentatge.

L'herència es relaciona amb els que creien -tampoc...

Continuar llegint...

28 de Desembre del 2010

El final de la política

Els EUA i Itàlia van ser els pioners. En el primer cas, les famílies de les grans companyies petrolieres i d'altres conglomerats empresarials i financers van portar els seus propietaris i alts executius al Govern. En el segon, un magnat de la comunicació va arribar a la presidència per evitar que el posessin a la presó per estafador.

És a dir, el poder prescindia dels intermediaris. El poder real feia un assaig de com podia prescindir dels polítics. I l'assaig va ser satisfactori. Els grans complexos industrials i financers ja s'han demostrat a si mateixos que els partits, els polítics i d'altres empleats no són necessaris.

A poc a poc, els partits i els polítics han anat augmentant progressivament la seva submissió al poder econòmic, i aquest procés ha reduït les  diferències entre ells fins a fer-les inexistents. En aquests moments, les diferències...

Continuar llegint...

17 de Desembre del 2010

Què volen aquesta gent?

El títol és d'una vella cançó de Maria del Mar Bonet, sobre la forma d'actuar de la policia franquista. Ara, Fanco és mort, però sembla que algunes pràctiques franquistes continuen vigents, igual que algunes lleis del període de la dictadura.

El conflicte dels controladors aeris no hauria de ser analitzat com una baralla entre un col·lectiu de privilegiats i un Govern que intenta posar-los al seu lloc. És evident que la cosa va començar d'aquesta forma, però després ha canviat. I per analitzar el que està passant cal utilitzar d'altres criteris.

Si un Govern és incapaç de solucionar un conflicte laboral, ha de marxar. Ha de convocar eleccions i dimitir, perquè vinguin d'altres que puguin solucionar el problema. En qualsevol cas, abans d'arribar a aquest punt, s'han d'aplicar d' altres mesures.

S'han d'utilitzar els tribunals laborals,...

Continuar llegint...

06 de Desembre del 2010

La nostra esquerra

Els diaris i d'altres publicacions segueixen publicant grotescs articles i reflexions de supòsits científics dels moviments socials i de la política que intenten buscar alguna cosa, algun pretext, que els permeti, a ells i a molts d'altres, seguir dient que són d'esquerres.

El problema és que no ho troben. No ho troben perquè les alternatives d'aquesta esquerra són les alternatives de la dreta. Si els banquers provoquen un forat al sistema, l'esquerra i la dreta corren juntes i servils a donar-los els diners públics perquè puguin mantenir els seus multimilionaris beneficis.

I mentre protegeixen aquests multimilionaris beneficis dels banquers, a l'Estat espanyol -podria ser qualsevol altre-, un govern d'esquerres li treu a 800.000 aturats que ja han esgotat la percepció del subsidi d'atur una subvenció temporal de 426 euros.

Els banquers, donant diners als constructors i...

Continuar llegint...

19 de Novembre del 2010

La sombra del racismo

Periódicamente, surgen en España brotes de catalanofobia, algo que no es exactamente racismo, pero se le parece. Y también periódicamente, en Catalunya, sobre todo en época de elecciones, aparecen brotes de algo similar. Tampoco es racismo en sentido estricto, pero también se le parece. Se le parece mucho.

De hecho, el racismo es más un camino, un proceso, que una situación concreta, que también lo es. Los brotes de catalanofobia, o los brotes contra todo lo relacionado con los vascos es un inicio de ese camino. Lo que ocurre en Catalunya, en sentido contrario, también. Es un comienzo.

En esta lamentable campaña electoral para el 28-N está ocurriendo algo de eso. Por desgracia, estos ramalazos que inician el camino hacia el racismo empiezan a ser transversales. Porque afectan a partidos y políticos de distinta carcterización ideológica. Al menos,...

Continuar llegint...