23 de Setembre de 2011

20-N: una altra farsa

El proper 20 de novembre hi ha una nova oportunitat per a no participar en una altra mascarada, en una altra farsa. Aquesta vegada són eleccions legislatives, és a dir, els polítics pretenen que la gent, votant, demostri que accepta tot el que està passant.

Des que el 15 setembre 2008 va fer fallida Lehman Brother, hi ha 30 milions més d'aturats a tot el món. I, ara per ara, l'única alternativa dels polítics ha estat perdre el cul per donar-li els diners dels ciutadans als bancs que van provocar la crisi perquè puguin mantenir i augmentar els seus beneficis.

Després, per afavorir els rics i als banquers, eliminen hospitals i escoles, deixen les mans lliures als empresaris perquè facin acomiadaments massius, redueixen les pensions dels jubilats i disminueixen les miserables ajudes que li donen als marginats socials.

A Catalunya hem assistit a una d'aquestes actuacions. Una grotesca i ridícula actuació de uns integristes de l'ultraliberalisme, que estan al Govern de CiU i que pertanyen a aquesta casta de gestors i polítics que permeten multimilionaris fraus fiscals i toleren que els rics i els bancs es portin els seus diners als paradisos fiscals.

I aquesta gent ha decidit que el problema del frau són els pobres i marginats socials que reben una prestació de subsistència. És a dir, el problema de les bosses de frau són els pobres que cobren la renda mínima d'inserció (RMI) de la Generalitat.

Un d'aquests neocons, davant dels quals els del Tea Party són uns furibunds esquerrans, va arribar a dir que a aquesta gent calia treure'ls el subsidi -la mitjana és d'uns 400 euros mensuals- perquè el fan servir per contractar Canal Plus i veure els partits de futbol.

I el Govern de l'Estat, del PSOE, de la seva banda, després de portar anys donant-li petonets -i milers de milions d'euros- als banquers i als grans empresaris, ara va de esquerrà i diu que està contra els bancs. Perquè vénen les eleccions.

En aquest context, un integrant de la vella guàrdia felipista, Rubalcaba, que va fer carrera negant durant diversos anys l'existència dels GAL, diu ara que cal cal cobrar una taxa als bancs. I ho diu ell, que com a vicepresident de Zapatero ha impulsat les ajudes multimilionàries als banquers, les retallades socials i les mesures que liberalitzen l'acomiadament.

Aquests tipus, quan arriben les eleccions, es converteixen en esquerrans, o en nacionalistes, o en el que calgui, per seguir enganyant els ciutadans. De fet, són uns simples empleats dels bancs i de les grans corporacions. A més, demostren ser molt poc intel·ligents, perquè ja li han fet la feina als del PP, que ara, els guanyaran les eleccions.

Com va dir l'inefable Joan Laporta, "Al lloro!". I una altra cosa, no es deixin enganyar amb suposats problemes lingüístics que només existeixen a la ment d'alguns nacionalistes d'ambdós costats. "Al lloro!", que amb aquesta història del suposat conflicte lingüístic, estan ocultant que, mentre li donen als bancs els diners dels ciutadans, s'ho estan traient als pobres. Ja saben, perquè s'els gasten a veure Canal Plus.

"Al lloro!", amics, perquè votar tota aquesta gent és legitimar uns tipus que es gasten els diners dels ciutadans no només a mantenir els beneficis dels bancs i les grans empreses, sinó a finançar la visita a Espanya del cap d'una banda de pederastes, que es diu Benet XVI, davant del qual s'inclinen tots aquests esquerrans de saló.

"Al lloro!", Perquè aquesta gent parla de l'amenaça dels mercats i, en realitat, l'única amenaça són ells, que preparen la situació perquè els mercats puguin actuar amb total impunitat. No votin aquests empleats dels usurers, aquests farsants. Cap. No votin.