28 de Setembre del 2012

Independencia y dinero

Con el dinero hemos topado. El silencio inicial de la flor y nata de la clase empresarial catalana podía interpretarse en el sentido de un cierto aval, aunque fuera por omisión, al giro independentista de CiU. Parecía eso. Pero no. Ya han empezado a hablar.

Algunos de los más representativos e importantes jefes de empresa de Catalunya ya han advertido de que se opondrán a este asunto de la independencia. Es cierto que han tardado, probablemente porque querían comprobar si Artur Mas hablaba en serio. Y este periodo de silencio, este compás de espera, ha dado lugar a algunos malentendidos. Por tanto, las cosas se han puesto duras. Duras y claras. El nacionalismo español ha encontrado el aliado que necesitaba en Catalunya: los empresarios catalanes. Ahora, el ultraespañolismo puede estar más tranquilo, porque con Rajoy no lo estaba.

Una pena, porque parecía que esta vez la cosa podía...

Continuar llegint...

11 de Setembre del 2012

Del 3% a la independència

Encara es recorda la manera com el poder català va fulminar Pasqual Maragall quan aquest, en un atac de sinceritat, va cometre l'error de parlar públicament del 3%. La desaparició política de Maragall va ser una demostració de força, i un advertiment. Les classes dominants catalanes no podien tolerar que un dels nostres trenqués l'omertà necessària per a la bona marxa dels negocis. Va ser el final del maragallisme.

Després d'haver portat Catalunya a la fallida, amb CiU, amb el tripartit i, una altra vegada amb CiU, aquesta burgesia que sempre ha mantingut el poder per fer diners, s'ha hagut de convertir a l'independentisme. Bàsicament, es tracta d'obrir-se als nous mercats de la corrupció i el clientelisme. És clar: si la Generalitat s'ha arruïnat i els aparells polítics espanyols de Madrid, amb els quals es feien bastants negocis,...

Continuar llegint...