25 de Març del 2011

Oasi patètic

El concepte de l'anomenat oasi català es basava en què el pantà de la corrupció política es mantenia ocult mitjançant les bones formes, el fair play i els educats somriures. És a dir, una capa d'd'aparent correcció amagava les escombraries i la pestilència. Era l'omertà.

Un dia, Pasqual Maragall va parlar més del compte, i va sortir a la llum pública el famós 3%. Era la primera vegada que s'admetia de forma pública l'existència de comissions, comissionistes, aconseguidors i d'altres figures relacionades amb les profundes relacions entre la política catalana i el sector de l'obra pública, amb àmplies ramificacions als ajuntaments i als negocis immobiliaris.

Maragall va ser reduït ràpidament al silenci. De fet, va ser el mateix qui va demanar disculpes per haver dit la veritat. Encara que era...

Continuar llegint...

04 de Març del 2011

La impotència independentista

Un sondeig publicat pel diari La Vanguardia el setembre del 2010 donava un 40% a l'opció independentista, i explicava que al juliol, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, el percentatge arribava al 47%. El febrer d'aquest any, un estudi de la fundació Carulla realitzat conjuntament amb una càtedra d'Esade, donava la xifra del 45%.

Potser, aquestes dades estan una mica inflades. Però, en qualsevol cas, sembla que -almenys en les respostes als enquestadors i autors d'informes especialitzats sobre aquest afer- l'opció de l'independentisme ha deixat de ser una alternativa marginal. Aquest fet vol dir que, en principi, cal comptar amb els partidaris de la independència com amb qualsevol opció política i social amb un important suport a la societat catalana.

Tanmateix, si s'analitzen els resultats electorals, la cosa canvia. I si s'analitza l'espectacle que...

Continuar llegint...