29 de Gener del 2010
Un idioma és un instrument de comunicació, però també és una forma viva de la cultura. Un idioma és diàleg i participació, és una manifestació vital i cultural oberta, dinàmica, sempre en marxa i democràtica.
Tots aquests conceptes són radicalment contraris a la imposició, a l'autoritarisme, a la prepotència, a l'abús, a l'exclusió, a la discriminació, a l'amenaça, al totalitarisme i a la por.
Per tant, pretendre que una llengua es pot imposar, concebre un idioma com un instrument d'opressió, com una forma de coaccionar i com una obligació no és només el reflex d'una mentalitat autoritària.
És, fonamentalment, el reflex d'una mentalitat mesquina, estreta i burocràtica que, a més, es mou partint d'una concepció profundament errònia. Partint d'un error...
Continuar llegint...
15 de Gener del 2010
Después de todo, es lógico. Lo de Vic. En estos tiempos, cuando la crisis aprieta, queda más claro que nunca que eso de las diferencias entre los partidos es una falacia. CiU, el PSC y ERC, en el mismo lado. En el frente racista. Es lógico.
No debe extrañarnos. Porque en Italia, en Calabria, están persiguiendo por las calles y los campos a los inmigrantes. Y en Francia, Sarkozy y su Gobierno están intentando que ocurra lo mismo con su malintencionada exaltación de la identidad francesa.
Y estamos hablando de Europa. La civilización, la ilustración y todo eso. Todo eso se va al carajo cuando la crisis provoca paro y los autóctonos se lanzan contra los extranjeros para defender los escasos puestos de trabajo.
Entonces, si los partidos quieren mantener su clientela electoral, tienen apoyar el impulso racista y xenófobo. Tienen que apoyar a los que quieren tirar por la borda...
Continuar llegint...
07 de Gener del 2010
L'allunyament dels ciutadans de la política havia de passar factura. Molts creien que mantenir durant tant de temps aquesta claveguera qualificada de
l'oasi català sortiria de franc. Però no, no surt de franc.
Ja estan traient el cap els que pretenen ocupar l'espai que estan deixant lliure els polítics catalans, amb el seu servilisme al poder, el seu culte als diners, la seva mentalitat estreta i el seu profund convenciment que els ciutadans són idiotes.
Ara, apareix gent com Anglada, o com Laporta. Això és el començament d'allò que es coneix com el populisme, i que sol ocupar l'espai que deixa lliure una classe política lligada a les poltrones, corrupta i allunyada dels ciutadans.
Òbviament, Laporta i Anglada no són el mateix. Anglada és la traducció a Catalunya d'un model que ja és electoralment rendible a d'altres punts d'Europa. I tot...
Continuar llegint...
Rss