25 de Setembre del 2009

De Millet a Laporta

Catalunya té diversos símbols, com Montserrat, el Palau de la Música, el Barça i, sobretot -siguem realistes-, La Caixa. Hi ha més, però aquests quatre són els més forts. Podem dir que, d'alguna manera, Catalunya és això.

A partir d'aquest enfocament, si ens atenem als fets, caldria dir que Catalunya està fotuda al 50%. Perquè de les quatre institucions més representatives, dels quatre símbols, la meitat està en crisi. En greu crisi.

Del Palau de la Música al Barça. Entre lladres i idiotes. Més o menys. No sembla un balanç molt edificant per a dos dels símbols de la Catalunya eterna. Però és la realitat. Així són les coses.

Tot aquest complex del Palau de la Música, l'Orfeó, el Consorci, la fundació, etc., ha estat el mitjà de vida d'uns quants personatges...

Continuar llegint...

20 de Setembre del 2009

El ocaso de Zapatero

Hay que admitir que al principio consiguió engañar a mucha gente. Incluso se habló del zapaterismo como de una nueva vía para una socialdemocracia europea, sumida en el desconcierto que le produce decir que es anticapitalista mientras refuerza y apuntala el capitalismo. La sonrisa, el buenismo y aquella historia del talante, en suma, fueron una máscara detrás de la cual no hay nada.

El personaje llegó de rebote, y a consecuencia de las luchas internas del PSOE, a la secretaría general del partido. Después, una trágica casualidad -los graves atentados del 11-M-, unida al delirio de un desquiciado Aznar, le llevaron a la presidencia del Gobierno español. De golpe, estaba en la cumbre.

¿Creyó realmente el propio Zapatero que estaba capacitado para ocupar esos cargos? Lo más probable es que no. Lo más probable es que, después de la carambola,...

Continuar llegint...

13 de Setembre del 2009

La legitimitat de l'Estatut

La sentència que el Tribunal Constitucional ha de dictar sobre l'Estatut de Catalunya s'està convertint en l'eix de la política catalana. Un dels arguments fonamentals de la discussió és la legitimitat del tribunal.

És evident que la legitimitat legal i judicial del Tribunal Constitucional no està qüestionada, i el problema es centra en la seva legitimitat social i política. I si legalment no hi ha res a dir, amb la mateixa claredat cal dir que es tracta d'un tribunal política i socialment il·legítim.

Aquesta il·legitimitat procedeix de la inexistència de la divisió de poders en el sistema polític espanyol. En contra del que seria democràtic, en aquest sistema tot depèn dels partits que governen. És a dir, el poder judicial i el legislatiu depenen del partit que guanya les eleccions, o de la coalició que forma majoria...

Continuar llegint...

05 de Setembre del 2009

Barcelona como burdel

Ha bastado con la publicación de unas fotos de prostitutas trabajando en La Boquería barcelonesa para que se hayan desmoronado unos cuantos mitos en la bienpensante conciencia progre de muchos ciudadanos. Además, esas fotos no las ha publicado un diario cualquiera, no. En ese caso no hubiera habido problemas, porque se trataría de la típica maniobra de la derecha. Ya se sabe. Pero no. Ha sido la biblia del progresismo, la quitaesencia del pijerío progresista, El País, es decir, uno de los nuestros. O sea, que la cosa es grave.

De hecho, lo que reflejan esas fotos ha ocurrido siempre, y va a seguir ocurriendo. El problema es que se había creado la imagen de que eso no existía. Y existe. Resulta que algo tan poco edificante como lo que reflejan esas fotos está ocurriendo en nuestra moderna, progresista y dinámica Barcelona. Ese es el problema.

Ahora, empieza a...

Continuar llegint...