31 de Juliol del 2009
La ministra de Defensa, Carme Chacón, pertany a aquest grup de polítics, que va creixent, que consideren que els ciutadans són idiotes. És l'única explicació possible per dir, com ha dit, que "les forces armades són un agent de pau".
Òbviament, la senyora Chacón pensa que la gent normal, és a dir, tots excepte els polítics, són idiotes, perquè si realment cregués el que diu, caldria pensar que és ella qui és idiota, una possibilitat que cal excloure totalment.
Aquesta ministra és d'aquesta classe de polítics que, com el seu cap, Zapatero, pensen que l'únic important és la frase, la foto, la imatge. I aquesta forma d'afrontar l'activitat pública té riscos, perquè de vegades hi ha excessos i es diuen moltes idioteses, encara que per dir idioteces no sigui necessari ser idiota.
A aquest...
Continuar llegint...
24 de Juliol del 2009
La lamentable peripecia protagonizada por la clase política catalana -y la española- en todo este asunto de la financiación, ha puesto de manifiesto, una vez más, la diferencia entre la realidad y los sueños.
La cutre comedia finalizada con la concesión de una limosna por el Estado a las autoridades autonómicas catalanas, encabezadas por José Montilla, un dirigente del PSOE, es el reflejo de la farsa en que se desenvuelve la política catalana.
De hecho, este acuerdo es el reparto por la administración central del Estado de algunas cantidades para que las autoridades regionales puedan cubrir, con más o menos solvencia, los gastos que se generan en sus territorios.
Éstos son los hechos. La pretensión de las autoridades de la Generalitat se basa en la ficción de que una nación ha negociado con otra para recuperar, al menos parcialmente, los recursos...
Continuar llegint...
17 de Juliol del 2009
Bé, ja ha acabat aquesta interminable comèdia del finançament. Com és habitual en aquests casos, tothom ha guanyat: el Govern central, el Govern de Catalunya, el PSOE, el PSC, Esquerra ...
El problema, considerant les coses en els seus justos termes, és que en aquest assumpte una meitat dels que parlen no saben el que estan dient, i l'altra meitat està enganyant als ciutadans.
Una dada. El Govern central diu que ha posat una quantitat addicional de 11.000 milions d'euros, cosa que ningú ha desmentit. Tanmateix, si se sumen les cantiidades que cada autonomia diu que rebrà, surten uns 19.000 milions, més o menys.
Sembla que va ser un torero el que va dir allò de que "el que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible". Doncs això, estem davant d'això, estem davant la quadratura del cercle, o alguna cosa semblant.
En aquest assumpte del...
Continuar llegint...
10 de Juliol del 2009
"No veig cap altra opció que la independència per no haver d'anar a pactar les escorrialles cada dos per tres i aguantar que ens insultin quan anem a demanar el que és de Catalunya". Ho ha dit Joan Carretero, el dissident d'ERC que va crear el grup Reagrupament, que també ha parlat de "demanar caritat".
De fet, és irrellevant qui digi això. La realitat és que, ho digui qui ho digui, té raó, que aquestes paraules reflecteixen perfectament l'episodi que, cada cert temps, protagonitzen els representants de la Generalitat de Catalunya per negociar la renovació de les quantitats econòmiques que rep de l'administració central.
Aquesta vegada, la negociació ha durat més del previst. Portem ja un any amb aquest lamentable espectacle que consisteix en que els representants de Catalunya reclamin constantment ajuda als catalans per demanar almoina al Govern...
Continuar llegint...
03 de Juliol del 2009
Quan els ultraliberals com Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya, amb el suport del Govern espanyol, exigeix canvis en el mapa de les caixes d'estalvi, a Catalunya s'aixequen veus de protesta en defensa del "model català" d'aquestes entitats d'estalvi.
De fet, les pretensions del governador del Banc d'Espanya, veritable impulsor d'una reforma de la llei que regula el funcionament de les caixes, va més lluny: vol despolititzar les entitats i professionalitzar els seus òrgans de direcció. Els bancs donen suport a aquest plantejament.
En aquest punt, el cinisme de la classe política catalana es mostra en tota la seva esplendor. Els polítics de Catalunya s'oposen a aquesta reforma, perquè diuen que, en el cas català, no hi ha problemes d'aquest tipus, perquè els polítics catalans no influeixen en les caixes catalanes.
La...
Continuar llegint...
Rss