30 de Setembre del 2008
Diu el ministre d'Economia, Pedro Solbes, que "els estalvis dels espanyols no corren cap perill". És possible. A més, no sembla que ningú no hagi dit el contrari. Tanmateix, per què diu això? Analitzem les coses.
Les entitats financeres espanyoles no tenen quantitats importants de deute en hipoteques
subprime, és a dir, hipoteques que no tenen garantia. I si hi ha
contaminació amb productes relacionats amb aquestes hipoteques, és de poca importància.
D'acord. No hi ha hipoteques
subprime. Però hi ha coses molt semblants. Perquè hi ha hipoteques molt superiors al valor dels habitatges que serveixen de garantia. I hem d'admetre que aquests crèdits s'assemblen molt a les hipoteques
subprime.
Hi ha una altra cosa. La implicació de les entitats financeres espanyoles en el sector immobiliari és molt gran. I el sector...
Continuar llegint...
24 de Setembre del 2008
Tras la crisis provocada por el estallido de la burbuja de las empresas creadas en torno a internet, hubo que reanimar la economía bajando los tipos de interés, es decir, abaratando el dinero. A partir de ahí, la maquinaria vuelve a ponerse en marcha. Los bancos dan muchos y cuantiosos créditos para que los ciudadanos compren casas. Y otras cosas. Da igual que los ciudadanos que firman esas hipotecas sean insolventes. Además, esos créditos superan el valor de las casas que les sirven de supuesta garantía.
De esa forma, los bancos, o cajas, que conceden las hipotecas, engordan sus balances con estos créditos, valorándolos como activos. En los balances aparecen grandes cifras y los altos ejecutivos de esos bancos cobran unas cantidades multimillonarias por haber alcanzado esos objetivos.
Mientras, los dueños de las grandes inmobiliarias, dado que los bancos responden, es decir, dan...
Continuar llegint...
19 de Setembre del 2008
Entre els tertulians radiofònics, periodistes d'ideologia diversa, polítics i gent del mateix àmbit, és una obsessió habitual i gairebé obligada, quan es refereixen a la situació al País Basc, encapçalar qualsevol intervenció, escrit, editorial o pamflet amb l'expressió "nosaltres els demòcrates".
Però quan es fa una ullada a les coses a què donen suport aquests "demòcrates", apareix la sorpresa. Perquè estan, de forma contundent, a favor d'actuacions i plantejaments absolutament contraris a qualsevol noció de democràcia.
Perquè "nosaltres els demòcrates", han deixat sense representació política legal un ampli sector de la societat basca, que a partir d'ara, s'ha quedat sense representants per a votar en les convocatòries electorals.
"Nosaltres els...
Continuar llegint...
15 de Setembre del 2008
Cuando echaron a patadas del Gobierno a Jesús Caldera, porque era un
blando con la inmigración, entró, para arreglarlo, Celestino Corbacho, que como su propia actuación se está encargando de demostrar, es todo lo contrario.
Pero no se trata de que Corbacho esté actuando por su cuenta. En absoluto. Sigue la línea marcada por el PSOE, como deja claro el voto favorable de los eurodiputados socialistas españoles a una bochornosa directiva de la UE sobre la inmigración claramente racista, antidemocrática y contraria a los más elementales derechos civiles.
El propio Zapatero tuvo la desfachatez de calificar esa vergonzosa norma europea de "avance progresista", con lo que se demuestra que tenemos un presidente del Gobierno capaz de practicar una política ultraderechista al tiempo que sonríe y que dice que hace
progresismo.
Corbacho va...
Continuar llegint...
12 de Setembre del 2008
L'Estat ha comès un nou error amb Euskadi. La inapel·lable negativa a dialogar sobre qualsevol possibilitat que els bascos puguin donar la seva opinió sobre el seu futur, indica que l'actual configuració de l'Estat espanyol s'ha convertit en una estructura inviable i sense futur.
Un Estat compost per diverses nacions només pot mantenir-se mitjançant una estructura confederal, o molt semblant a una confederació. L'esquema de l'actual Estat de les autonomies i no serveix, és com una gàbia.
La sentència del Tribunal Constitucional sobre el projecte del
lehendakari Ibarretxe demostra que l'Estat no està disposat a avançar en el camí de la transformació de les seves actuals estructures. L'Estat s'ha tancat en l'immobilisme.
El nacionalisme espanyol controla amb força l'aparell estatal, sense permetre cap petita esquerda. Bascos, catalans i...
Continuar llegint...
09 de Setembre del 2008
Es una realidad innegable que la falta de impulso de la clase empresarial catalana es una de las causas fundamentales de la actual decadencia de Cataluña. Hay otras, por supuesto, pero cuesta creer que, con una clase empresarial más seria, potente y con objetivos claros, Cataluña hubiera llegado al grado de desorientación social, política, identitaria y económica en que actualmente se encuentra sumida.
Hay una organización patronal, la Pimec, que agrupa a un tejido empresarial fundamental en la configuración social catalana, la pequeña y mediana empresa. Este entramado es, o debería ser, una pieza básica en la dinamización social y económica de Cataluña. Es decir, la importancia de este sector es indiscutible.
El presidente de esta patronal declaró hace unos días que habrá que ver si hay que "tocar un poco las prestaciones que tiene el seguro...
Continuar llegint...
05 de Setembre del 2008
El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha demanat que TV3 i
Catalunya Ràdio, és a dir, els mitjans públics dependents de la Generalitat, no siguin un instrument partidista dels qui governen Catalunya. Molt bé. El problema és que dir això és com dir que tots han de ser bons.
En la situació actual, és a dir, en un sistema social, polític i econòmic com aquest, la independència informativa dels mitjans públics és inviable. Els mitjans públics són una part molt important -la part més important- dels aparells de propaganda dels partits que controlen un govern. Qualsevol govern.
Aquests mitjans solen estar regulats per unes normes elaborades i aprovades pels partits que governen. En aquestes condicions, demanar independència informativa és predicar al desert. És absolutament impossible que els...
Continuar llegint...
02 de Setembre del 2008
Es obvio que la nueva financiación que obtenga Cataluña será insuficiente porque, aunque haya un acuerdo, la crisis económica está disminuyendo de forma vertiginosa los recursos financieros de la administración central, de la Generalitat y de las administraciones locales. Es decir, que, incluso en la mejor de las hipótesis, es necesario hacerse a la idea de que habrá que apretarse el cinturón. Partiendo de esta realidad, habrá que preguntarse, de entrada, si la Generalitat de Catalunya está haciendo lo necesario al respecto. Porque no tiene mucho sentido culpar a
Madrid de los problemas financieros de Cataluña al tiempo que la administración catalana derrocha el dinero.
Es lamentable que en Cataluña no haya suficientes recursos para tener un nivel adecuado en sanidad y enseñanza -porque no se tiene-, mientras se utiliza el dinero público en cuestiones de...
Continuar llegint...
Rss