31 de Juliol del 2008
Se trata de Lluís Suñé, concejal de Torredembarra. Porque, con la crisis económica, tal vez la educación y la sanidad públicas carezcan de recursos suficientes como para impartir a este ciudadano algunas clases de dignidad, de civismo, de educación, de higiene mental y, sobre todo, de sentido común. Por eso habrá que recurrir a la iniciativa privada, a los padrinos.
En cualquier caso, la esperpéntica peripecia protagonizada por este personaje indica hasta qué punto la actividad política ha entrado en una fase de desquiciamiento y de miseria moral y mental probablemente irreversible.
El episodio del cartel de los niños extremeños es el producto de unas gotas de algo muy parecido al racismo, con una sobredosis de nacionalismo mal entendido y con un exceso de clasismo, es decir de desprecio del supuesto rico hacia el supuesto pobre.
Cuando ese triste...
Continuar llegint...
28 de Juliol del 2008
¿Saben cómo terminará toda esta historia de la financiación autonómica? Seguro que lo intuyen. Terminará cuando el Gobierno le dé dos duros a la Generalitat, porque, aunque quisiera dar más -que tampoco quiere-, no podría, dada la gravísima crisis económica. Esa que, según Zapatero, es sólo una "desaceleración acelerada".
Esa limosna se presentará desde el PSOE y su Gobierno como un éxito, con una gran fanfarria de publicidad y de imagen, con la inestimable colaboración de los medios afines. En la Generalitat de Cataluña harán lo mismo. Se dirá que su lucha ha conseguido imponer a a Madrid sus tesis, lo que ha permitido lograr una financiación adecuada, suficiente y justa para Cataluña.
Es decir, que habrá ganado todo el mundo. El PSOE, Zapatero y Solbes dirán que su...
Continuar llegint...
23 de Juliol del 2008
Les balances fiscals s'han convertit en un argument perfectament insolidari, que des dels territoris rics s'esgrimeix contra els territoris pobres, davant del temor d'un Govern central que, com és lògic tenint un president com a Zapatero, té por d'enfrontar-se als sectors poderosos, als rics.
Inicialment, hi pot haver molts models de balances. De fet, pot escollir-se el mètode d'elaboració per obtenir el resultat que es pretén. Hi ha flux de capital, flux de beneficis, balances comercials, la Seguretat Social, les subvencions de la Unió Europea, els casos d'Euskadi i Navarra...
Segons el mètode, segons el criteri que s'utilitzi, la conclusió és completament diferent. Els territoris rics, òbviament, escullen el mètode que més convé al principi insolidari segons el qual ells en paguen més del que reben. No tenen en compte...
Continuar llegint...
17 de Juliol del 2008
Felip Puig, secretario general adjunto de Convergència Democràtica de Catalunya, ha criticado al presidente de la Generalitat, José Montilla, porque habla el catalán con un acento de fuera. Y dice que Montilla "destroza" la lengua catalana.
El señor Puig es muy libre de emitir estas opiniones, faltaría más. Pero olvida un asunto. Cuando uno habla una lengua que no es la suya, suele hacerlo con otro acento, pero eso no es grave, y además, normalmente es cuestión de tiempo.
Sin embargo, decir lo que él dice puede ser bastante más grave. Porque una lengua no se "destroza" aprendiéndola, pero las afirmaciones del señor Puig sí pueden "destrozar" cosas como la convivencia, la libertad, la tolerancia y el sentido común.
Fuera de Cataluña hay energúmenos dispuestos a arremeter contra Cataluña y contra los...
Continuar llegint...
14 de Juliol del 2008
La Generalitat de Cataluña ha decidido segregar de la red escolar catalana a los niños que lleguen con el curso ya comenzado, pero sólo en los casos en que no procedan de países de la UE. Es decir, que se aplicará a los más pobres.
Los colocarán en unos sitios que, con un cierto sentido del humor negro, la Generalitat de Cataluña llama espacios de bienvenida educativa. Por decirlo con más claridad, se trata de centros de segregación.
Esta gente, los socialistas, no se dan cuenta de que en este asunto de la inmigración -y en muchos otros- han perdido cualquier credibilidad. Y es lógico que la pierdan con este tipo de actuaciones.
En el Parlamento Europeo, los socialistas españoles, incluidos los del PSC -con tres honrosas excepciones-, votaron a favor de que se pueda mantener hasta año y medio en campos de segregación sin garantías...
Continuar llegint...
11 de Juliol del 2008
Els problemes del Barça no són d'avui. Sol dir-se que el Barça té, des del seu origen, una innegable voluntat autodestructiva, que sempre hi ha dos grups, que sempre hi ha baralla, que no és una institució normal. Bé. El Barça és més que un club.
Y, per què és més que un club? Evidentment, hi ha moltes teories, moltes tesis. En qualsevol cas, l'indubtable contingut polític, de caràcter nacionalista, que té aquesta expressió és una part de l'assumpte. Només una part.
El Barça és, després de la Generalitat, la institució més important de Catalunya. És molt probable que aquest sigui l'origen de què el FC Barcelona sigui més que un club. I també està en aquest fet l'origen dels seus eternes baralles i divisions.
En un país com Catalunya, en una...
Continuar llegint...
07 de Juliol del 2008
El PSC va aconseguir en el congrés federal del PSOE un important triomf amb el pronunciament en contra del manifest de defensa del castellà. Però també va tenir un gran fracàs en una qüestió molt important, el model territorial de l'Estat.
Els socialistes catalans sempre han oposat als plantejaments nacionalistes o independentistes una concepció federal de l'Estat. Però els seus esforços per aconseguir que el PSOE assumeixi aquesta posició han donat fins ara un resultat nul.
En l'últim congrés federal del PSOE van intentar aconseguir una promesa concreta sobre finançament autonòmic, però van fracassar. El partit es remet, simplement, al programa electoral. És a dir, res.
També van intentar que s'aprovés la seva concepció federal de l'Estat. En la ponència que tracta l'assumpte, es va incloure una...
Continuar llegint...
01 de Juliol del 2008
Diu Iñaki Anasagasti, un dels pocs polítics lúcids que queden, que "el nacionalisme espanyol existeix i es manifesta". Es refereix a les celebracions de la victòria espanyola a l'Eurocopa de futbol. I afegeix, sobre el nacionalisme espanyol, que això "no és dolent. El dolent és que ho ocultin".
Exactament. Ara, fa poc, comença a admetre's en alguns ambients que sí. Que sembla que sí. Que hi ha nacionalisme espanyol. Que no és un invent dels nacionalismes perifèrics. Bé, en alguna cosa es va avançant.
Perquè fins ara, el nacionalisme espanyol era inexistent. De tant en tant, amb motiu d'alguna victòria futbolística -sobretot del Reial Madrid-, milers de ciutadans treien banderes espanyoles i cridaven " ¡
Viva España!", mentre les emissores de ràdio i televisió espanyoles de tots els...
Continuar llegint...
Rss