22 de Juliol del 2011
Los grupos de comunicación del Estado español están mirando con un aire de superioridad y suficiencia hacia Gran Bretaña. Están analizando el caso de Rupert Murdoch desde la supuesta atalaya que da una supuesta superioridad moral y profesional. ¿Hay realmente motivo para esta actitud?
Porque aquí nuestros medios miran hacia Gran Bretaña y critican esa mezcla de intereses políticos, económicos, policiales, periodísticos y empresariales. Se mira hacia allá como si aquí eso, la corrupción periodística, no ocurriera, como si aquí no hubiera esa misma mezcla.
Sin embargo, aquí tenemos grupos de comunicación que se han puesto al servicio de cualquier partido o de cualquier gobierno a cambio de que la administración pública comprase ese apoyo mediático regalándole a ese grupo una importante cadena estatal de radio, que...
Continuar llegint...
01 de Juliol del 2011
Se está diciendo que no se puede generalizar, que por el hecho de que haya algunos políticos corruptos no puede decirse que los políticos en general sean unos corruptos. Es posible, pero en cualquier caso, el sistema que han creado y que mantienen es un sistema corrupto, fundamentado en dar una apariencia de honestidad y justicia a un tinglado que se basa en que una minoría vive a cuenta de los problemas, los agobios y el hambre de una gran mayoría. Y este sistema, ese que mantienen y del cual viven los políticos, ni es honesto ni es justo.
Por lo demás, estos políticos, que se niegan a que se generalice con ellos, son por su parte muy dados a generalizar, cuando, por ejemplo, se permiten tachar a miles de personas de violentos, totalitarios, autoritarios y demás lindezas sólo porque a algunos de ellos, a algunos políticos, les han manchado con pintura su linda -y cara- chaqueta. Resulta que en esto...
Continuar llegint...
10 de Juny del 2011
Quan algú, o algun col·lectiu, qüestiona el funcionament del sistema actual i els seus aspectes social, econòmic i polític, els defensors de l'
statu quo, demanen immediatament, amb to d' amenaça: "Estàs qüestionant el sistema democràtic?". I aquí, en el qüestionament del sistema democràtic, del sistema actual, es posa una espècie de línia vermella.
Si a algú se li ocorre traspassar aquesta línia, immediatament és titllat per aquests ortodoxos de la democràcia, aquests defensors exclusius de la veritat absoluta, de totalitari, autoritari, populista, ultradretà, passat de moda i d'altres qualificacions semblants. Llavors, des de l'
establishment, es llança la següent advertència, també amb to d'amenaça: "Estàs contra la constitució".
Però, potser ha...
Continuar llegint...
19 de Maig del 2011
Ya que es difícil llegar más lejos, al menos eviten que les tomen el pelo. No voten. No voten, porque estos farsantes utilizarán después su voto como una supuesta legitimación para mantenerse en sus poltronas y seguir con sus privilegios.
Les dirán que hay que votar para elegir a sus representantes, es decir, a los representantes de la soberanía popular. Es mentira, no se dejen engañar. Ellos no son los representantes de ninguna soberanía popular. Simplemente, hablan en nombre del pueblo. Pero es mentira.
En este sistema, la soberanía popular son Emilio Botín, Telefónica, la CEOE, el Deutsche Bank, la CEOE, Goldman Sachs, etc. Y estos no necesitan que nadie les vote. Estos son los que mandan. Los que votan eligen a los empleados de estos, que son los que realmente mandan. Los que deciden.
También les dirán que, si no votan, después no...
Continuar llegint...
13 de Maig del 2011
La
progressia internacional, i l'autòctona, ha sofert una altra nova decepció amb el seu nou ídol, Barack Obama, que ha demostrat, com era previsible, que no té cap problema per a practicar el més descarat terrorisme d'estat.
A més, gran part de l'esquerra oficial internacional -inclòs Zapatero, és clar- ha aplaudit amb les orelles un dels episodis del terrorisme d'estat que practiquen de forma habitual els EUA. És aquesta esquerra que defensa que l'assassinat de Bin Laden no és un assassinat.
Un assassinat que Obama ha comès quan, al començament de la seva campanya...
Continuar llegint...
29 d'Abril del 2011
Els sindicats -aquests sindicats- s'han convertit en unes maquinàries burocràtiques al servei del poder que més subvencions els paga. A canvi, treballen a favor d'aquests governs i partits, intentant mobilitzar -o el contrari- els sectors socials afectats per problemes reals.
En aquests moments, estem assistint a una etapa de mobilitzacions socials contra l'actual Govern de la Generalitat de Catalunya, per unes retallades de la despesa pública que, efectivament, mereixen una contestació social, una mobilització i tot el que sigui necessari per impedir-les.
Tanmateix, moltes d'aquestes retallades, per exemple al sector sanitari, van començar a produir-se durant l'anterior Govern, el del tripartit, però llavors no hi va haver protestes. Llavors, aquests mateixos sindicats que ara, amb raó, protesten, van guardar un silenci sepulcral.
Per què? Perquè al Govern tripartit estaven...
Continuar llegint...
08 d'Abril del 2011
Juan Guerra debe estar sonriendo. ¡Cómo canbian los tiempos! Debe acordarse de cuando sus
cafelitos en la mesa que se puso en la delegación del Gobierno, en Sevilla, para sus trapicheos, acabaron con la carrera de su hermano Alfonso. Porque los
favores de Juan Guerra, un
conseguidor de la época, provocaron la dimisión de quien era en aquellos momentos probablemente el hombre más poderoso de España: Alfonso Guerra.
Visto lo que estamos viendo, lo de Juan Guerra era una tontería. Como era hermano de su hermano, se asignó un buen sueldo y se dedicaba a
colocar a los amigos, algo muy normal en la
cultura -por llamarlo de alguna forma- del PSOE andaluz. Al final, lo condenaron por lo que condenan a toda esta gente, por no pagar impuestos. Y su hermano Alfonso, defenestrado.
Ahora, el mismo PSOE, en la misma Andalucía, coge el dinero de los parados y...
Continuar llegint...
25 de Març del 2011
El concepte de l'anomenat
oasi català es basava en què el pantà de la corrupció política es mantenia ocult mitjançant les bones formes, el
fair play i els educats somriures. És a dir, una capa d'd'aparent correcció amagava les escombraries i la pestilència. Era l'
omertà.
Un dia, Pasqual Maragall va parlar més del compte, i va sortir a la llum pública el famós
3%. Era la primera vegada que s'admetia de forma pública l'existència de comissions, comissionistes, aconseguidors i d'altres figures relacionades amb les profundes relacions entre la política catalana i el sector de l'obra pública, amb àmplies ramificacions als ajuntaments i als negocis immobiliaris.
Maragall va ser reduït ràpidament al silenci. De fet, va ser el mateix qui va demanar disculpes per haver dit la veritat. Encara que era...
Continuar llegint...
04 de Març del 2011
Un sondeig publicat pel diari
La Vanguardia el setembre del 2010 donava un 40% a l'opció independentista, i explicava que al juliol, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, el percentatge arribava al 47%. El febrer d'aquest any, un estudi de la fundació Carulla realitzat conjuntament amb una càtedra d'Esade, donava la xifra del 45%.
Potser, aquestes dades estan una mica inflades. Però, en qualsevol cas, sembla que -almenys en les respostes als enquestadors i autors d'informes especialitzats sobre aquest afer- l'opció de l'independentisme ha deixat de ser una alternativa marginal. Aquest fet vol dir que, en principi, cal comptar amb els partidaris de la independència com amb qualsevol opció política i social amb un important suport a la societat catalana.
Tanmateix, si s'analitzen els resultats electorals, la cosa canvia. I si s'analitza l'espectacle que...
Continuar llegint...
18 de Febrer del 2011
Queda molt bonic, molt modern, molt
progre i molt democràtic dir que les revoltes socials del nord d'Àfrica estan protagonitzades i dirigides per joves moderns,
progres i democràtics que han mobilitzat i dirigit àmplies capes socials de la població que exigeixen democràcia, parlaments, partits polítics i eleccions.
Està molt bé. Sobretot, si completem la història convertint en èpics herois
revolucionaris joves internautes que mobilitzen les societats nord-africanes des dels seus ordinadors als cibercafès. Quina història més bonica! Quin bon guió per a futures pel·lícules sobre les
revolucions d'internet!
Finalment, fins i tot ha resultat que la gegantina mobilització social de la població d'Egipte l'ha organitzat, dirigit i conduït un delegat comercial de
Google. Imaginen els...
Continuar llegint...
Rss