28 de Febrer del 2014
Herbert Marshall McLuhan: “La indignación moral es la estrategia tipo para dotar al idiota de dignidad”.
Estos días se cumple el 40 aniversario del asesinato de Salvador Puig Antich por el franquismo. E, igual que en otros aniversarios de este hecho, representantes -no muchos- de la sociedad bienpensante, progresista y moralista, han vuelto entonar lamentos -pocos-, protestas y condenas en relación con el asunto.
El 3 de septiembre de 2006, Javier Angulo publicaba en el diario El País un artículo sobre la película Salvador, y decía: “Hay amplia coincidencia en que para pedir el perdón para Puig Antich no se movilizaron los partidos y sindicatos tradicionales de oposición, ni hubo una presión popular en la calle”.
“Coinciden con este criterio”, seguía, “los abogados, hermanas y novia de Puig Antich;...
Continuar llegint...
24 de Desembre del 2013
La situación actual no es una casualidad. Tiene unas causas, unos orígenes, unos responsables y un desarrollo. Todo esto no está ocurriendo como un fenómeno de la naturaleza. Es decir, no es como una tormenta que se desencadena súbitamente. No. Esto tiene explicaciones. El problema es que no se explica. Se oculta. Se enmascara.
Veamos desde el rincipio. Los que controlan las grandes empresas, las compañías multinacionales, los grandes bancos, es decir, los que tienen el poder real, financian unas estructuras, los partidos políticos, para dar una apariencia de legitimidad a la imposición de su poder sobre el resto de la sociedad.
De la misma forma, crean medios de comunicación, con gran influencia, que defienden sus intereses promocionando falsedades como la democracia, el parlamentarismo, la soberanía popular, la división de poderes, el estado de bienestar, los derechos civiles, el...
Continuar llegint...
12 de Desembre del 2013
Els representants d'algunes forces polítiques catalanes han donat un nou pas en la comèdia que estan protagonitzant des de fa alguns mesos. És una pena, perquè Catalunya és una nació i els catalans tenen dret a decidir el seu futur, i una administració central que no estigués en mans de l'espanyolisme més ranci té l'obligació de facilitar l'exercici d'aquest dret.
Precisament per això, el poble català no es mereix aquesta comèdia. Els que han anunciat una pregunta i una data d'un suposat referèndum d'autodeterminació saben perfectament que no hi haurà referèndum. Malgrat tot, segueixen inflant la farsa per ocultar la seva incapacitat i la seva por a gestionar un procés real cap a la independència de Catalunya.
D'altra banda, la pregunta acordada és simplement ridícula. Els ciutadans volen pronunciar-se sobre si...
Continuar llegint...
16 de Novembre del 2013
Els publicistes del pensament únic, i els que orgànicament depenen del poder financer, han desqualificat un diputat de la CUP per utilitzar al Parlament expressions no habituals per dirigir-se a un banquer.
"S'ha passat de la ratlla", "ha trencat les regles del joc", "ha arribat massa lluny", "ha traspassat la línia vermella", i d'altres vaguetats similars, han estat utilitzades pel poder i pels seus publicistes per atacar el diputat de la CUP.
De fet, en el fons, i en alguns casos fins i tot en la forma d'aquestes crítiques, s'amaga una idea particularment il·lustrativa del pensament dels crítics: bàsicament, estem davant d'una tremenda manca d'educació, i això és alguna cosa que la societat bienpensante no pot permetre ni permetre's.
Tanmateix, com caldria qualificar els banquers que, durant bastant temps, es van dedicar a estafar els seus...
Continuar llegint...
13 de Setembre del 2013
Por supuesto que Catalunya no es España. Por razones sociales, culturales, políticas y económicas, entre otras. Y por supuesto que tiene todo el derecho a separarse del Estado español. Negar esto es negar la evidencia, aunque desde hace tiempo hay mucha gente que ha hecho de la negación de la evidencia su posición habitual.
Es más discutible que el procedimiento para aplicar este derecho tenga que ser un referéndum, la
consulta, dada la capacidad del poder -en este caso del poder dominante, es decir, del Estado español- para condicionar, manipular, falsear y deformar la realidad. Por tanto, es dudoso que un referéndum, una
consulta, sea el sistema adecuado.
Esta prevención parte del convencimiento de que los métodos electorales, las democracias parlamentarias..., todos estos tinglados fundamentados en las mayorías o las minorías de los votos son una...
Continuar llegint...
31 de Juliol del 2013
Una de les característiques més notables de la crisi que pateix la forma que adopta actualment el capitalisme és la percepció per les grans corporacions industrials i financeres que controlen el sistema que un sector dels seus empleats, els polítics, s'està desvinculant dels seus caps i estan fent negocis pel seu compte.
És com quan el clan mafiós que controla els negocis bruts d'una ciutat s'adona que els seus delegats a un districte els estan robant, és a dir, estan fent operacions al marge de la direcció, de la
famiglia, i s'estan embutxacant els beneficis. Sense pagar percentatges, sense permís.
Per lliure.
Els partits polítics porten temps comportant-se d'aquesta manera. Els seus gestors s'han cregut que poden actuar autònomament, al marge dels seus caps, que són els que els han col·locat als llocs que ocupen. Els dirigents...
Continuar llegint...
17 de Maig del 2013
Aquí se actúa como si no pasara nada. Los
demócratas siguen descalificando a los que no se tragan ese farsa de la democracia. Los partidos siguen organizando obras teatrales electorales para repartirse el dinero de los que pagan los impuestos. Los bancos siguen diciendo que si alguien intenta explicar, aclarar y denunciar la forma que tienen de robar a los ciudadanos, están poniendo en peligro la estabilidad del sistema financiero...
No se dan cuenta, o lo aparentan, de que todo esto ya ha empezado a desmoronarse. Creen, o lo aparentan, que se puede seguir manteniendo un sistema basado en que un 1% de la población explota al 95% restante. Parecen pensar que se puede seguir con este tinglado de que ese 1% controle todo a base crear unos grupos de profesionales de la estafa -intelectual y material-, los partidos políticos.
Esos grupos, los partidos, organizan una farsa electoral de vez en cuando, y creen que con eso...
Continuar llegint...
01 de Març del 2013
Sorprèn la capacitat dels polítics i dels mitjans de comunicació per inventar històries que acaben convencent la majoria dels ciutadans, a base de manipulació de la realitat. És el que està passant amb l'anomenada lluita contra la corrupció.
D'entrada, cal tenir un convenciment molt ferm que els ciutadans són idiotes. Perquè només des d'aquest convenciment es pot pretendre que els corruptes, els promotors de la corrupció, diguin que adoptaran mesures per eradicar aquest fenomen.
En aquesta línia, observar Artur Mas, líder d'una federació de partits al quals és difícil trobar algun petit espai net, pretendre dirigir una campanya contra la corrupció, és constatar aquesta gegantina farsa. És com si es convoqués un congrés de guineus per aprovar mesures dirigides a garantir la seguretat dels galliners.
De...
Continuar llegint...
21 de Desembre del 2012
La comedia iniciada por la firma del pacto de gobierno entre CiU y ERC ha culminado con una sesión de circo celebrada en el Parlament de Catalunya bajo el nombe de debate de investidura. De todas formas, todo indica que estamos solamente ante un capítulo más de una serie cuyo final todavía es demasiado pronto para imaginar, aunque es posible que se aproxime a algo muy parecido al ridículo.
Tenemos un presidente, Artur Mas, que en cualquier país normal habría dimitido inmediatamente después del patético ridículo electoral sufrido el 25 de noviembre. Que ahora no se cree lo que está haciendo. Que sabe que está trabajando para el programa político de otros (Esquerra). Y que está convencido de que todo este galimatías no lleva a ninguna parte, salvo al fracaso. Debería pensar por qué los del PNV se han desmarcado de su dinámica.
Además,...
Continuar llegint...
31 d'Octubre del 2012
Inicialment, cal deixar clar el dret de Catalunya a la independència de l'Estat espanyol, per moltes raons, que bàsicament podrien resumir-se en la consideració que Catalunya reuneix les característiques que configuren una nació i, per tant, un estat. A partir d'aquest estat, Catalunya hauria de decidir si vol o no algun tipus de relació especial amb l'Estat espanyol.
A més, la independència de Catalunya és un concepte que hauria de ser defensat encara que només fos per aturar i resistir el nacionalisme espanyol, a cada vegada més prepotent, agressiu i excloent. És a dir, la defensa de la independència de Catalunya ja caldria com a una actitud de resistència davant del nacionalisme espanyol, encara que òbviament, és molt més que això.
Tanmateix, aquestes consideracions no impliquen la submissió a un nou pensament únic,...
Continuar llegint...
1
Rss