19 de Gener del 2012
Tot i que tots els ideòlegs orgànics del socialisme estan últimament buscant algun tipus d'ideologia per justificar l'existència dels mastodòntics
aparells dels partits socialistes, el problema no és d'ara. El socialisme va deixar de tenir sentit quan els partits que deien representar-lo es van llançar als braços del capital. Des d'aquest moment, els socialistes sobren.
Els
aparells de les organitzacions socialistes de tot Europa estan formats i dirigits per representants de
lobbies empresarials i financers que pretenen competir amb d'altres organitzacions, de l'anomenada
dreta, que són els autèntics, els genüins representants dels interessos de les grans corporacions empresarials i financeres.
El PSOE és un exemple clar. Els dos aspirants a succeir Zapatero provenen dels governs del mateix Zapatero, la principal missió del qual ha estat...
Continuar llegint...
23 de Desembre del 2011
La investigació judicial sobre les activitats empresarials d'Iñaki Urdangarin, gendre del rei Joan Carles de Borbó, hauria d'haver reobert el debat sobre el paper de la monarquia a l'Estat espanyol. Tanmateix, no ha estat així. Potser, la crisi econòmica no deixa temps per ocupar-se d'aquest afer, o potser és que ja no queden republicans.
En qualsevol cas, acceptar passivament aquesta nova demostració del veritable caràcter de la institució monàrquica i de la família reial, indica una escassa salut mental col·lectiva dels pobles d'Espanya....
Continuar llegint...
02 de Desembre del 2011
El banc nordamericà de inversón Goldman Sachs és un símbol de la forma d'actuar dels grups de financers que es van omplir les butxaques a costa dels accionistes dels seus bancs i de ser el detonant d'una crisi que, de tota manera, està a l'ADN del capitalisme. Goldman Sachs representa tota una cultura de l'enriquiment mitjançant el frau, i mitjançant el control de polítics, mitjans de comunicació, universitats i governs per aplicar aquesta cultura del negoci multimilionari i ràpid, generant milions d'aturats, de desnonats de casa seva i un huracà de misèria per tot el món.
Els governs, en lloc de protegir els ciutadans d'aquesta ofensiva dels banquers, han treballat a favor d'ells, cosa que és lògic perquè, de fet, sempre han treballat per als banquer. En aquesta línia, quan l'avarícia ha trencat el sac, els governants han anat amb els diners...
Continuar llegint...
04 de Novembre del 2011
De fet, hi ha més de deu raons per no votar el 20-N. Però les més importants poden agrupar-se en deu punts. És com un decàleg de l'abstencionista, un programa electoral a la inversa. En qualsevol cas, aquestes són deu raons per no votar:
1 - Perquè tots els candidats i els partits que representen obeeixen els mateixos interessos, que no són els dels ciutadans, sinó els dels bancs, empreses i grans corporacions.
2 - Perquè la gestió conjunta de tots ha provocat que cinc milions de ciutadans estiguin a l'atur i, en molts casos, amb famílies senceres a la pobresa, sense cap tipus de subsidi ni d'ajuda.
3 - Perquè la seva missió és fomentar que les empreses i els bancs mantinguin els seus alts nivells de beneficis a canvi d'augmentar l'atur i la pobresa entre els ciutadans. De fet, la seva funció és garantir que hi hagi atur i...
Continuar llegint...
14 d'Octubre del 2011
Josep Antoni Duran i Lleida está en su derecho a tener miedo a la subida en las encuestas electorales del PP en Cataluña, gracias a la utilización de algunos planteamientos racistas y xenófobos. Y también tiene su derecho a luchar electoralmente contra este hecho mediante el recurso a métodos parecidos. Es una táctica electoral, aunque muy reveladora.
Porque atacar a los campesinos andaluces y extremeños con el argumento de que se gastan el subsidio en los bares, mientras que los campesinos catalanes tienen problemas por los bajos precios de sus productos, revela cómo algunos -Duran en este caso- no tienen el más mínimo inconveniente en ocultar sus intereses y prejuicios de clase bajo la invocación a Cataluña.
Duran dice que no le gusta la cultura del subsidio. Pero sigue reflejando sus prejuicios de clase. Porque critica un subsidio de 400 euros al mes, que permite comer a...
Continuar llegint...
23 de Setembre del 2011
El proper 20 de novembre hi ha una nova oportunitat per a no participar en una altra mascarada, en una altra farsa. Aquesta vegada són eleccions legislatives, és a dir, els polítics pretenen que la gent, votant, demostri que accepta tot el que està passant.
Des que el 15 setembre 2008 va fer fallida Lehman Brother, hi ha 30 milions més d'aturats a tot el món. I, ara per ara, l'única alternativa dels polítics ha estat perdre el cul per donar-li els diners dels ciutadans als bancs que van provocar la crisi perquè puguin mantenir i augmentar els seus beneficis.
Després, per afavorir els rics i als banquers, eliminen hospitals i escoles, deixen les mans lliures als empresaris perquè facin acomiadaments massius, redueixen les pensions dels jubilats i disminueixen les miserables ajudes que li donen als marginats socials.
A Catalunya hem assistit a una d'aquestes actuacions. Una...
Continuar llegint...
22 de Juliol del 2011
Los grupos de comunicación del Estado español están mirando con un aire de superioridad y suficiencia hacia Gran Bretaña. Están analizando el caso de Rupert Murdoch desde la supuesta atalaya que da una supuesta superioridad moral y profesional. ¿Hay realmente motivo para esta actitud?
Porque aquí nuestros medios miran hacia Gran Bretaña y critican esa mezcla de intereses políticos, económicos, policiales, periodísticos y empresariales. Se mira hacia allá como si aquí eso, la corrupción periodística, no ocurriera, como si aquí no hubiera esa misma mezcla.
Sin embargo, aquí tenemos grupos de comunicación que se han puesto al servicio de cualquier partido o de cualquier gobierno a cambio de que la administración pública comprase ese apoyo mediático regalándole a ese grupo una importante cadena estatal de radio, que...
Continuar llegint...
01 de Juliol del 2011
Se está diciendo que no se puede generalizar, que por el hecho de que haya algunos políticos corruptos no puede decirse que los políticos en general sean unos corruptos. Es posible, pero en cualquier caso, el sistema que han creado y que mantienen es un sistema corrupto, fundamentado en dar una apariencia de honestidad y justicia a un tinglado que se basa en que una minoría vive a cuenta de los problemas, los agobios y el hambre de una gran mayoría. Y este sistema, ese que mantienen y del cual viven los políticos, ni es honesto ni es justo.
Por lo demás, estos políticos, que se niegan a que se generalice con ellos, son por su parte muy dados a generalizar, cuando, por ejemplo, se permiten tachar a miles de personas de violentos, totalitarios, autoritarios y demás lindezas sólo porque a algunos de ellos, a algunos políticos, les han manchado con pintura su linda -y cara- chaqueta. Resulta que en esto...
Continuar llegint...
10 de Juny del 2011
Quan algú, o algun col·lectiu, qüestiona el funcionament del sistema actual i els seus aspectes social, econòmic i polític, els defensors de l'
statu quo, demanen immediatament, amb to d' amenaça: "Estàs qüestionant el sistema democràtic?". I aquí, en el qüestionament del sistema democràtic, del sistema actual, es posa una espècie de línia vermella.
Si a algú se li ocorre traspassar aquesta línia, immediatament és titllat per aquests ortodoxos de la democràcia, aquests defensors exclusius de la veritat absoluta, de totalitari, autoritari, populista, ultradretà, passat de moda i d'altres qualificacions semblants. Llavors, des de l'
establishment, es llança la següent advertència, també amb to d'amenaça: "Estàs contra la constitució".
Però, potser ha...
Continuar llegint...
19 de Maig del 2011
Ya que es difícil llegar más lejos, al menos eviten que les tomen el pelo. No voten. No voten, porque estos farsantes utilizarán después su voto como una supuesta legitimación para mantenerse en sus poltronas y seguir con sus privilegios.
Les dirán que hay que votar para elegir a sus representantes, es decir, a los representantes de la soberanía popular. Es mentira, no se dejen engañar. Ellos no son los representantes de ninguna soberanía popular. Simplemente, hablan en nombre del pueblo. Pero es mentira.
En este sistema, la soberanía popular son Emilio Botín, Telefónica, la CEOE, el Deutsche Bank, la CEOE, Goldman Sachs, etc. Y estos no necesitan que nadie les vote. Estos son los que mandan. Los que votan eligen a los empleados de estos, que son los que realmente mandan. Los que deciden.
También les dirán que, si no votan, después no...
Continuar llegint...
1
Rss