e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 de Juny de 2010

Finalitza la setmana amb la publicació del darrer baròmetre del Centre de Investigacions Sociològiques (CIS), realitzat la primera quinzena de maig, -període en què les borses varen tenir importants caigudes i el Govern va anunciar les mesures d'ajust per intentar tranquil·litzar els mercats i salvaguardar el deute públic-. En ell es posa novament amb evidència que l'atur continua sent la primera preocupació dels ciutadans espanyols, 79,9%, seguit per la problemàtica econòmica, explicitada pel 50,9% dels enquestats. La tercera preocupació citada, a una distància considerable de la segona, fa referència a la classe política i als partits polítics,  i el quart,  la immigració que és indicada pel 14,1%.

Amb un diàleg social que no troba el punt d'acord, a pesar de què l'atur sobrepassa el 4,5 milions d'aturats, amb les reiteres advertències  d'organismes internacionals sobre la greu situació de l'economia de l'Estat, -la darrera l'efectuà aquesta mateixa setmana el Banc Mundial, a traves del seu director de tendències macroeconòmiques que, al presentar l'informe Perspectives Econòmiques Mundials 2010 afirmà: "Crec que la situació en Espanya és molt greu i l'atur extremadament alt", tot afegint, "probablement les darreres mesures del govern reduiran el risc d'empitjorament"-, i amb actuacions imposades per tercers, no es podia esperar altra cosa que el nou increment del percentatge de ciutadans que estem convençuts que la situació econòmica és dolenta, un 42,6%, o molt dolenta, un 33,5%, i que quasi 1 de cada 3 espanyols cregui que les coses empitjoraran en el proper 2011. Tota una sèrie de dades que dibuixen un escenari de manca de confiança en el model econòmic i les polítiques i actuacions adoptades per l'Administració. Preocupació que cal enquadrar-la en el fet de què el 41,5% dels enquestats indiquen que l'atur els afecta de prop, i que el 37,8% perceben dificultats econòmiques en el dia a dia; percentatge coherent amb què uns 1,2 milions de llars, un 7,5% del total, tenen tots els seus membres sense feina.

Certament les dades que dia a dia es coneixen, i les notícies publicades,  no criden al optimisme, i aquelles que són positives no es divulguen amb igual intensitat. Aquest és un cercle viciós que cal trencar, ja que més enllà de situacions conjunturals que poden ser dramàtiques, hi ha  un problema de confiança que immobilitza; una confiança necessària en un món globalitzat i interdependent, ja que és la clau del desenvolupament col·lectiu i personal. Conseqüentment és imprescindible recuperar-la per assolir que les persones despleguem la nostra capacitat i els ciutadans acceptem efectuar els requerits sacrificis. Per fer-ho, cal creure tant en nosaltres mateixos i les polítiques o actuacions que s'apliquen, com en les persones que tenen la capacitat de prendre-les.

Sense ignorar que el govern no va prendre en consideració, durant mesos, les advertències i recomanacions que diversos organismes i institucions efectuaven, i que és imprescindible canviar els lideratges per obrir nous espais i horitzons, el cert és que en les darreres setmanes ha hagut de canviar de conviccions i els problemes comencen a afrontar-se, encara que tímidament, per millorar l'ecosistema productiu, impulsar l'economia i allunyar el risc d'un col·lapse financer. Són mesures que permetran començar a avançar però que requereixen també no oblidar i impulsar tres línies imprescindibles: millorar el capital humà dels aturats, que comporta una forta i decidida invasió en formació; potenciar les polítiques d'innovació, fonamentes en desenvolupar i aplicar nous coneixements, tot assumint plenament la internacionalització, que vol dir: recuperar la importància i capacitat d'exportar, que obliga a facilitar la incorporació a les empreses de persones altament forçades; i en tercer lloc guanyar el repte de la productivitat en totes i cadascunes de les actuacions, que no és res més que fer més, amb menys esforç, amb menys recursos i evitant la malversació.

Tres mesures que requereixen per un igual recursos i actituds escaients. Per aquest motiu cal gestionar amb seny i determinació, establint prioritats i no menystenir la capacitat regeneradora de la democràcia, involucrant als ciutadans en la presa de decisions col·lectives i en la participació en els afers públics, fugir d'actituds messiàniques i trencar l'endogàmia d'alguns partits polítics. Cal recuperar la confiança del ‘podem', que permet superar les situacions més complexes al afrontar-les amb entusiasme, esforç i enginy, ja que sols d'aquesta manera conquerirem el nostre propi futur, com es va fer, ara fa 25 anys, amb l'entrada a la Comunitat Europea, o en la dècada passada a l'afrontar les exigències d'implantar l'Euro.

 

Antoni Garrell i Guiu
Barcelona 11 de juny de 2010.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3404
2
Comentaris afegits 
Juan S. (Sabadell) 16-06-2010 - 14:34
Sólo decir: Gracias por aportar propuestas
Aureli Andres Puig (Sabadell) 15-06-2010 - 09:10
Bon article, felicitats! Ara no oblidem que estem atenaçats per agents económics dels que hom dubte de la seva eficàcia en el segle XXI. Termes com patronal o sindicats son anacronics i rumiem: tots som empresaris almenys del nostre propi temps.
TORNAR