e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Desembre de 2009

El darrer baròmetre del CIS ha posat en tercer lloc la preocupació del ciutadans pel comportament de la classe política, aquest és un aspecte no menor i que no es pot menysvalorar ja que el paper dels governs és clau tant per un desenvolupament just i sostenible, com en situacions de crisis com la que es viu on tots miràvem i mirem cap els governs esperant les solucions i el lideratge requerit.

La desafectació política és una realitat que es manifesta en les eleccions, però darrerament, al contemplar les imatges de polítics emmanillats, acusats de prevaricació, malversació de recursos, o blanqueig de capitals, la desafectació esdevé desconfiança tant per la corrupció i les ombres sobre el finançament dels partits, com per la manca de control dels recursos públics. Un conjunt d'aspectes que s'afegeixen a la manca de solucions, per variar el rumb de la crisis, amb politiques apropies i no al rebuf d'altres països. Davant d'aquest escenaris és lògic que la ciutadania es qüestioni la capacitat, l'honestedat  i la vàlua dels governants, i a la vegada analitzi quins són els interessos i les motivacions que condueixen les seves accions.

Tot un conjunt de fets que perjudiquen a la democràcia i condueixen als ciutadans a creure que els representants públics el que volen és el poder, i no el poder per servir a la societat. I és precisament el poder pel poder el causant d'actuacions autoritàries i abusives, el germen de la corrupció, la deshonestedat i la tirania.

Massa sovint la política es centra en la promesa i s'oblida de l'explicació requerida del grau del compliment de les mateixes. La manca del rigorós rendiment de comptes és la raó bàsica pel qual la corrupció és posible. Són setmanes, o mesos, els que es dediquen a analitzar, pactar i aprovar els pressupostos que estableixen les prioritats i les politiques anuals, i sols minuts, en tot cas hores, les que es dediquen a explicar la seva execució. La manca d'explicació genera la opacitat i possibilita les conductes no coherents. Sens dubte, vertebrar mecanismes per rendir comptes al parlament i als ciutadans de forma directa, és una via a no menystenir.

Així mateix davant d'aquest fets, cal una anàlisis acurada, i una reflexió serena, ja que essent cert que hi ha corrupció, el que cal preguntar-te és l'abast de la mateixa. Dels milers de persones que es dediquen la servei públic el percentatge d'aquells que no exerceixen el càrrec amb compromís és percentualment insignificant, un fet a no oblidar ja que, com deia el meu pare pots dies abans de morir, ‘no es pot fer de l'excepció la regla'.

Malauradament són sempre els errors i les actuacions deshonestes les qui encapçalen les noticies, i no les actuacions coherents amb el futur, o aquelles que, sense pensar en la popularitat de les mateixes, s'endeguen per construir-lo, és a dir, s'obliden als milers i milers de politics honestos.

Cal una reflexió rigorosa del paper dels mitjans de comunicació i de la forma de donar les noticies, en especial en les raons per no donar relleu al treball ben fet; també dels qui tenen capacitat de generar debat i configurar opinions; i de les actuacions d'organitzacions empresarials i socials que, renunciant a la independència, practiquen politiques mancades de transparència. Finalment, cal meditar sobre les actuacions dels propis politics i els seus partits. Una reflexió imprescindible, ja que si de forma sistemàtica es desqualifica a la classe política les corrents no democràtiques troben el terreny abonat

És conegut l'esperit de servei que guia a molts dels politics, a pesar de les dificultats que comporta el servei públic, conseqüentment hauríem de reconèixer l'honestedat, capacitat i compromís de l'immensa majoria dels politics; hauríem de considerar les dificultats que comporta esta sempre observat amb minuciositat, i valorar aquells que renunciant a l'ambigüitat, que facilita el missatge, aposten per la claredat i la veritat en les seves intervencions, aspecte lloable quant es detecta en els líders de l'oposició que, fugint de la critica fàcil, exerceixen la responsabilitat de la critica fonamentada en la proposta. Conseqüentment no és legítim ni ètic generalitzar les conductes minoritàries, ja que de fer-ho som corresponsables del increment de la desafectació i de donem força al gresol forjador de conductes excloents.

Més enllà de les actuacions deshonestes que creuen que el fi o el poder justifica els mitjans, o d'aquelles que ignoren les realitats i l'expressió majoritària dels ciutadans. Els ciutadans sabem que la política és l'eina que ens permet la convivència i el progrés, conseqüentment, des del pragmatisme ens cal assumir el compromís i defensar l'honestedat dels politics, tot exigim que els mecanismes de control funcionin i la Justícia actuí amb contundència. De fer-ho o no, ens juguem el futur i la democràcia.

Una defesa als servidors públics que sense oblidar el poder del vot per canviar els governs, consideri tant els qui govern com els qui estan a l'oposició controlant la seva tasca, posant especial èmfasis en reconèixer i valorar aquells que defensen les politiques necessàries en lloc de les populars, ja que és en aquest instant quant s'evidencia amb més força l'honestedat del polític i la seva capacitat de liderar i portar al país a desplegar el seu potencial.

 

Antoni Garrell i Guiu
24 de desembre de 2009.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1633
4
Comentaris afegits 
Ana (Barcelona) 29-12-2009 - 15:14
Honestedat?, que és honestedat? de segur que pots podrien defir-ho, en aquest mon l'honestedat es quelcom buscar una agulla en un paller
Gaiter del Llobregat (Viladecans) 25-12-2009 - 22:10
..(la majoria). I també voldria afegir que a voltes els partits ho prometen tot, i fan polítiques populars, per arribar o mantenir-se al poder, i entre tot això, poder fer les polítiques vertaderament necessàries (no tots, i sols a voltes).
Gaiter del Llobregat (Viladecans) 25-12-2009 - 22:09
Ja era hora que algú demanés responsabilitats als mitjans de comunicació, doncs amb la tasca que tenen influencien molt sovint la opinió pública, i han de ser conseqüents amb els seus actes. També celebro que algú se'n recordi dels polítics no corruptes..
Jaume (Figueres) 01-01-2010 - 19:41
Al darrera de tots aquests casos de corrupció hi ha el pitxor enemic de Catalunya. Qualsevol persona perspicaç, si ha observat bé les grues al seu municipi durant els darrers anys, sabrà que aquest enemic és el totxo. Tot el mal vé de la construcció.
TORNAR