e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

18 de Maig de 2010

L'hora del indefugible relleu

El divendres passat quan em dirigia a Radio Sabadell per participar en la tertúlia del programa ‘A Bona Hora', vaig trobar-me amb un jove emprenedor del disseny format a ESDi, desprès de saludar-nos em va dir, "... estic angoixat, quina improvisació la del ZP, ara retalla les jubilacions i els salaris, afectarà al creixement i a la meva feina. Una setmana dramàtica, sembla que el deteriorament de l'economia no tingui fi, i les perspectives de futur de tots s'esvaeixen, especialment la dels qui tenim menys de 35 anys; tant dels emprenedors per la manca de demanda i diners per abordar els projectes complexes, com pels que busquen feina per la llosa inmobilitzadora de l'atur, i una legislació laboral que perjudica als més joves per preparats que estiguem. Encara que de poc serveixi, explica novament, com vas fer a la tardor passada, la necessitat d'eleccions anticipades, ja que ara es veu amb claredat que ni el govern de Madrid ni el de Catalunya tenen credibilitat, i no ens mereixen confiança".

L'Aura Costa, la conductora del programa, inicià la tertúlia que comparteixo amb el periodista i bon amic Joan Brunet, demanant-nos la nostra opinió sobre l'anunci del dimecres del Sr. Rodríguez Zapatero. Recordant l'emprenedor que uns minuts abans havia parlat, vaig explicar que els humans i les organitzacions han de decidir i actuar efectuant coses imprescindibles, ja que de no fer-les la situació esdevé dramàtica e irreversible, és el cas quan hom te una hemorràgia; hi ha també decisions i actuacions necessàries aquelles que de no fer-les el futur es qüestiona, una bona alimentació és un exemple; i finalment hi ha un tercer grup de decisions i actuacions que esdevenen recomanables per afrontar amb èxit l'esdevenidor, estudiar és uns d'elles. Hem d'acceptar que el govern no ha adoptat cap de les reformes estructurals necessàries, ni tan sols ha estat capaç de sumar voluntats amb un enriquidor diàleg social, i com no podia ser d'altra manera el que era recomanable és ara necessari, i el que era necessari és imprescindible.

Retallar la despesa era inajornable, no fer-ho posava en perill el futur del ciudatans de l'Estat espanyol, i també la recuperació europea i de retruc d'altres indrets del món. Qüestionar la necessitat de disminuir dràsticament la despesa és demagògia o ignorància, però cal entendre que aquesta retallada sols ajuda a poder emetre deute al seu venciment, un deute que en les actuals circumstancia esdevé un dels elements basics per establir la confiança dels inversos en el país, en cap cas permet incentivar la generació d'ocupació, incrementar els ingressos i sortir enfortits de la crisi.

Resten pendents les mesures per mirar amb esperança el futur, mesures que a partir d'ara seran més difícils. S'han posat entrebancs al diàleg social, per l'error de com es retalla la despesa al centrar-la, bàsicament, en els funcionaris i jubilats, un fet que evidencia improvisació i canvis no profunds. Una situació que és complica al disminuir les expectatives de creixement; pel més que probable increment d'impostos que s'apropa; i per l'augment de les dificultats d'una reforma laboral que permetí integrar a les empreses la il·lusió i el saber dels joves formats en les universitats i centres de formació professional. Unes mesures que el president del govern no ha volgut prendre abans i que ara, al fer-ho tard, amb preses i parcialment, comporten que perdi la confiança, que genera adhesions, desperta voluntats, i posa en marxa la força regeneradora de les persones al materialitzar-se que "creure es poder".

Comprovar l'incapacitat d'assumir iniciativa, excepte quan et posen contra les cordes des de fora, treu la legitimitat d'encapçalar tot projecte a qui ho sofreix, el relleu esdevé una obligació indefugible. Salvant les distàncies, la pèrdua de capacitat de lideratge també se la va guanyar el Sr. Adolfo Suárez al 1980, el que comportà que el seu partit el substituís pel Calvo-Sotelo que fou investit president el 25 de febrer de 1981.

Sense oblidar que en democràcia qui té la veu és el poble, el relleu és un instrument democràtic que el PSOE no pot menystenir i que s'ha plantejar sense pauses, ja que en les actuals circumstàncies el president del govern no hauria de seguir. No és el seu futur el que està en joc, el que ens hi juguem és el futur nostre i dels nostres fills.

Cal que la democràcia actuï, no es pot actuar com en països on la manca de la mateixa impedeix el relleu dels dirigents, i desterrar les politiques erràtiques. La via no és altra que l'assenyada proposta d'Artur Mas, "Zapatero està amortitzat, hauria de ser substituït per algú del PSOE, per després donar la paraula als ciutadans". Uns ciutadans que no volem pactes de despatxos, interpretant les nostre voluntats perquè tot continuï igual.

Sabem de les enormes potencialitats basades amb als joves preparats que té el país, coneixem les capacitats de generar progrés que té la nostra industria a pesar de les dificultats dels darrers dos anys, de les oportunitats que sorgeixen dels centres de recerca, i del poder transformador que té la formació dels aturats. Som ciutadans conscients que hem de fer sacrificis i que som afortunats al viure en democràcia, per axó volem exercir el dret de vot per atorgar la confiança i el lideratge, a Espanya i en el nostre cas a Catalunya, a qui amb valentia, projecte i determinació pugui conduir la nau col·lectiva per aquesta difícil singladura que pot, i ha de finalitzar, amb un món millor, ja que tota crisi està farcida per un igual de riscos i d'oportunitats.

Antoni Garrell i Guiu
16 de maig de 2010.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2230
2
Comentaris afegits 
Pep (Vic) 18-05-2010 - 23:13
Educat i clar, Cal tenir les idees clares!, pero aqui aferrats al poder; es nota que en Garrell apoya al Mas.
Jordi Dou (Barcelona) 18-05-2010 - 08:09
Penso que en aquests moments de crisi i de qestionament de moltes coses s el moment idela per a plantejar els mateixos reptes i de nous a partir de noves bases. Fins i tot els lideratges o els tipus de lideratges.
TORNAR