17 d'Abril de 2011

El passat divendres, en una reunió d'avaluació d'una empresa logística, l'enginyer i membre de la comissió universitat-empresa de l'ESDi Josep Pallarés, especialista en organització i innovació, va afirmar "cal perdre  greix per preservar la musculatura". L'afirmació l'enquadrava en la necessitat de preservar el talent, especialment en èpoques de crisi, i deixar de fer aquelles coses obsoletes, innecessàries o inadequades que no aporten valor i  per contrari llastren els resultats. L'afirmació va anar seguida, recordant a Einstein, que en èpoques complexes és un bon moment per canviar les coses, ja que la creativitat sorgeix de la necessitat de fer més amb menys, de superar-se a si mateix, d'identificar solucions als desafiament nous que requereixin noves solucions.

Les afirmacions d'en Josep Pallarés ens va permetre un enriquidor debat sobre com reduir despeses sense perdre activitat. Certament en situacions de crisi l'estratègia més senzilla és disminuir l'activitat i els serveis prestats. Una disminució que s'associa a retallar les despeses i congelar les inversions. Actuar d'aquesta manera de ben segur que no és la millor solució, ja que disminuir l'activitat al minvar els recursos no comporta un increment de productivitat, i incrementar-la és una exigència inexcusable, especialment si es considera la malversació abusiva, en la utilització de recursos, que ha caracteritzat els darrers anys, i ens han portat a la situació actual.

Avui les retallades en les despeses aplicades a l'activitat productiva pública o privada són indispensables, ja que no es pot  ignorar que disposem de molts menys recursos per la pèrdua del ritme de creixement econòmic, les restriccions creditícies que condicionen les activitats de les empreses, i la caiguda en picat dels ingressos de les Administracions al disminuir les rentes del treball en que es recolza en gran part la càrrega impositiva a Espanya.

Retallar és imprescindible per preservar el present i garantir el futur, però la disminució de recursos haurà de comportar l'assumpció de fer més amb menys, la qual cosa vol dir buscar l'eficiència, deixar de fer les coses que no són requerides, emprar al màxim les infraestructures disponibles, ajustar-se als cicles variants de la demanada, renunciar a privilegis insuportables fonamentats en la inactivitat dels altres.

Renunciar a exprimir la nostra capacitat d'invenció i innovació ens porta sols al desànim i a la protesta immobilitzadora. És l'hora con diria Einstein de fer les coses de diferent manera, ja que si les volem fer igual no sortirem del túnel.

Antoni Garrell i Guiu
16 d'abril de 2011