e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

22 de Març de 2009

Certament el model econòmic català dels últims 10 anys ha estat capaç de crear un alt nombre de llocs de treballs, uns llocs de treball poc qualificats, sense requeriments de formació significatius, i en sectors productius amb poca intensitat quant a utilització dels avenços tècnics i científiques, i de les capacitats del disseny com a factor determinant en la innovació en producte. Hem tingut, tenim, un model productiu caracteritzat per una sistemàtica pèrdua de productivitat, un baix nivell en extracció de potencialitats de les eines tecnològiques, i manca de competitivitat en els mercats internacionals. Un conjunt d'aspectes que originaven que el model productiu estes molt condicionat als tipus d'interès negatius existents a l'Estat, a la capacitat d'accedir als crèdits exteriors, i a la capitat d'atracció turística. Un model feble, amagat pel creixement mundial impulsat per una riquesa fictícia fonamentada en el diner virtual, -amb una paritat diner real diner virtual completament allunyada de qualsevol xifra sostenible-, que ha comportat que Espanya pateixi de forma molt significativa les causes de la recessió mundial i assoleixi unes taxes d'atur insostenibles, que posen en perill la convivència i la pau social.

La situació de l'economia espanyola, amb el conseqüent creixement del atur, molt per damunt de la resta de la resta Estats de la Unió, ha comportar que s'evidenciés amb força l'esgotament del model de creixement amb baix capital humà, un capital amb baixes tasses de formació i amb probabilitat desajustat al nou model econòmic que s'imposarà al sortir de la crisi; també la nostra feblesa quant a competir en un mon amb mercats oberts, queda palès en el dèficit exterior proper al 11% del PIB; La baixa capacitat per extreure competitivitat a les tecnologies, tal com ha indicat sistemàticament en el Networked Readiness Index que compara 122 països quant a penetració d'Internet, sistema educatiu, disponibilitat de capital de empresa, etc; i finalment la baixa capitalització de les empreses i l'excessiva dependència quant a financiació del circulant.

Per afrontar aquests aspectes és necessari abordar, -addicionalment a les problemàtiques associades a la brusca frenada del consum i al gran nombre d'aturats-, reformes estructurals, ja que sols amb plans i mesures conjunturals no aconseguirem sortir de la complexa situació actual. Les reformes requerides que si be no s'apliquen són suficientment conegudes per recolzar l'activitat empresarial i el manteniment de l'ocupació.

Conseqüentment, addicionalment a prioritzar totes aquelles mesures que permetin preservar l'ocupació, fent arribar liquidés a les empreses, ajustant els marcs reguladors de l'activitat, i alineant les capacitats productives a les dinàmiques dels mercats, tot minimitzant la utilització de recursos, en especial energètics, un fet que comporta canviar el concepte d'hores setmanals, per hores semestrals, de tal manera que les hores de treball setmanals oscil·lin entre mínim de 16h i màxim de 55 hores, tot mantenint el salari mensual. Cal afrontar dos aspectes basics pendents del nostre model: capgirar la balança comercial i disminuir el dèficit exterior diversificant els mercats, i posar les bases per incrementar la productivitat, la innovació i l'elaboració de productes d'alt valor, dos aspectes que requereixen un capital humà molt específic del que moltes empreses estan mancades.

Caldria dons ajudar a les empreses a incorporar les persones necessaris per abordar amb més força els mercats internacionals, i també el increment de la complexitat. La incorporació de persones amb alt domini d'idiomes, tècniques de comercialització i coneixement dels mercats exteriors esdevé cabal per millorar la capacitat exportadora, i a la vegada la incorporació de tecnòlegs, científics i dissenyadors, ja siguin graduats o doctors, pot facilitar la innovació en la seva triple vesant producte, procés i organització.

Essent clau la incorporació d'aquest tipus de professionals, tot reconeixent els problemes de les empreses que més que ampliar es qüestionen reduir les plantilles, caldria una aposta decidida en ajudar-les en aquets procés incorporació de talent amb subvencions directes, exempció de la seguretat social en els primers 18 mesos per a contractes no inferiors a 36, un període en el que els resultats dels processos de canvi són efectius tan a nivell quantitatiu com cultural. Una ajuda directa que permetria nimbar la tassa d'atur, aprofitar el talent disponible, i mantenir operatives, tot millorant la seva competitivitat, a empreses clau pel nou model econòmic al que ens encaminem. Una aposta pel talent per permetre que la sortida de la crisis sigui el més rapida possible, i les empreses, que vol dir el país, es posicionin per aprofitar les avantatges del període post crisi.

Antoni Garrell

19 de març de 2009

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2040
3
Comentaris afegits 
Josep (Barcelona) 22-03-2009 - 18:58
.... Observo els grans personatges que lideren els diferents sectors d aquest nostre planeta rectificar una i una altre vegada, i l únic missatge que m arriba és el d un desconcert per part seva, i de retruc s estén fins tots nosaltres.
Josep (Barcelona) 22-03-2009 - 18:57
Llegeixo les paraules que són l expressió d un moment actual, q com a ésser humà ja m han sobrepassat, i la proposta de solucions sabent que tots els canvis són per a millor......
Germà (Barcelona) 22-03-2009 - 11:18
Ajudar a les empreses el PSOE?; vosté no coneix la seva ideologia!!, demanar-ho es fer una crida al desert.
TORNAR