18 d'Abril de 2010

El passat dissabte varen enviar-me un resum de l'estudi "Internacionalitzación, empleo y modernización de la economía española" publicat aquest mes d'abril per l'ICEX. En el mateix s'indica que "les empreses que surten al exterior són les que tenen les plantilles més grans i les que creen l'ocupació més estable i millor qualificat", tot afegint que, les Pymes que exporten, i utilitzen la localització optima de cada part del procés, tenen de mitjana una productivitat per empleat un 77% superior a les que no ho fan, i són les que lideren la millora de l'econòmica, ja que són més productives i competitives, i poden afrontar millor les dificultats per la seva diversificació de mercats.

Llegir l'informe em va recordar la conversa que fa uns dies vaig tenir amb un economista espanyol que treballa a Alemanya, en el primer Congres de Disseny i Innovació de Catalunya que organitzà  l'Escola Superior de Disseny ESDi. La conversa fou sobre la necessitat d'assolir la competitivitat en un mon global extremadament desequilibrat quan a costos i legislacions; coincidirem en que per fer-ho, la clau és emprar el disseny per assolir la innovació en producte; amb rotunditat ell em digué: "sembla que s'hagi oblidat que el creixement espanyol es fonamentava en el consum intern i un fort endeutament exterior, han descuidat l'exportació, oblidant els mercats globals, uns mercats que obliguen a disposar de productes diferencials, mercès a invertir de forma sostinguda i continuada en disseny. Cal que assumeixin que sols exportant solucionaran el problema de l'endeutament i de l'atur, ja que hi ha una relació directa entre el grau d'obertura a l'exterior i la tassa d'ocupació", una relació que l'informe de l'ICEX la concreta indicant que "per cada 10 punts d'increment del grau d'obertura, la tassa d'ocupació s'incrementa 4 punts", o el que és el mateix disminueix la tassa d'atur.

La nostra conversa es prolongà uns minuts parlant de les potencialitats que s'obren quan les empreses assumeixen els desafiaments dels mercats globals, conclouen amb la necessitat de impulsar-la i recolzar-la. Una internacionalització que ha d'estar enfocada en com dissenyar, fabricar i vendre productes diferencials que permetin competir per valor, el valor que els hi atorga el disseny i la integració en ells dels avenços científiques i les potencialitats tecnològiques.

Mentre retornàvem cap a les sales de ponències, vaig recordar que l'any passat el pressupost de l'ICEX s'havia reduït prop d'un 15% i aquest any gairebé un altre 15%, unes actuacions que no semblen gents coherents amb la vista posada en l'horitzó. Encara que parlant de coherència, cal reconèixer que el govern de l'Estat porta 2 anys adoptant mesures que, si bé no estan malament de forma aïllada, són incapaces de resoldre els problemes de la nostra economia, de frenar el endeutament i el dèficit, la destrucció de capacitat productiva, i el drama de 4 milions d'aturats, ja que les reformes estructurals segueixen esperant.

Una necessitat exportadora que si ha estat entesa per una part de la industria espanyola ja que al 2009, a pesar de la crisi i la manca de finançament, han augmentat en un 6,4% les empreses que han exportat, i gairebé són 40.000 les que es mantenen exportant de forma continuada els darrers quatre anys. Un potencial a no menystenir i sens dubte a potenciar, ja que com indica l'informe de l'ICEX la competència en els mercats globals és quelcom que no s'improvisa, que sorgeix d'una planificació a llarg termini, amb una estratègia que les "pymes por sí mateixes no poden recórrer i que necessiten el màxim recolzament institucional".

Un recolzament institucional que cal que sigui renovat, amb més eficiència en la utilització dels recursos i amb noves idees i instruments, ja que les que van servir temps enrere poden no ser les millor ara, i la continuïtat per la continuïtat no ens permetrà avançar. Les tecnologies computacionals i telemàtiques, les comunicacions i les noves capacitats productives permeten i exigeixen altres formes d'actuar, possibiliten optimitzar els temps i les relacions bilaterals, faciliten la col·laboració interempresarial transfronterera, tot complementant-se per cooperar i aplicar un procés continuat de presencia i proximitat als clients.

Sens dubte estem en unes circumstancies excepcionals, la crisi ha evidenciat per un igual, els errors del model existent, molt allunyat de l'associat a l'economia del coneixement, i la necessitat de vertebrar un model intensiu en coneixements, obert i canviant, fonamentat en industries tractores amb vocació global.

És l'hora de consolidar i augmentar la capacitat exportadora de les empreses com element cabdal per generar ocupació, cal dons recolzar fortament aquelles que han evidenciat la seva capacitat continuada d'exportar i a aquelles amb capacitat contrasta d'iniciar el nou camí, actuant amb una estratègia que combini per un igual internacionalització, innovació i productivitat, ja que sols amb empreses que assumeixin aquest desafiaments, disposarem de la capacitat de generar benestar i construir les bases del nou model més robust i menys excloent, un model que fomenta el talent i la llibertat dels ciutadans.

Antoni Garrell i Guiu
18 d'abril de 2010