e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 de Maig de 2010

Molts som els ciutadans que ahir teníem la ment en el que passava, o podia passar al hemicicle del Congrés dels Diputats a Madrid, sabíem que havíem arribat al llindar del precipici, que podíem precipitar-nos-hi. Si passava, la situació econòmica i social podria empitjorar encara més a Espanya, posant-se a la vegada en seriós perill la recuperació econòmica Europea i de retruc la pròpia Unió.  Arribar al precipici era sens dubte inevitable si consideren que el govern de l'Estat va menystenir la importància de la crisi que dia a dia creixia a nivell mundial, de dos anys de polítiques inconsistents que feien créixer l'endeutament, de negar-se a afrontar les reformes estructurals requerides,  i de manca de polítiques d'ajut directe a les petites i mitjanes empreses que són la base del nostre teixit productiu, tal vegada per no recordar que la millor política social és fomentar la creació d'ocupació.

Ahir, si no s'aprovaven les mesures que el govern proposava, els mercats haurien castigat seriosament a Espanya, i cal recordar que el futur no és possible sense el concurs dels mateixos, ni sense el compromís de Xina, avui reafirmat, de  mantenir les seves posicions en el deute Europeu.  Per tal calia que els diputats assumissin un clar compromís amb els ciutadans i amb l'esdevenidor, que fugissin d'interessos partidistes, de polítiques de terra cremada, del "com pitjor millor", i amb la mirada posada en el compromís i els ciutadans efectuessin un exercici de grandesa moral i compromís social. Una problemàtica que va comprendre Convergència i Unió, i que amb criteri d'Estat va possibilitar, amb la seva abstenció, l'aprovació de les mesures. Un exercici que mereix el nostre reconeixement i agraïment pel compromís que no amaga, tal com varen expressar amb rotunditat i claredat el Sr. Duran Lleida al Congrés i el Sr. Artur Mas a les jornades de Sitges, la manca de confiança que tenim els ciutadans en la capacitat del govern per guiar-nos cap la sortida del laberint en que estem.

Les mesures que s'aprovaren són doloroses, inevitables, arrel de les actuacions efectuades, també insuficients, ja que sols frenen l'endeutament però no senten les bases per a un nou creixement i una aposta decidida per incrementar la capacitat productiva i exportadora de les empreses, i la dotació del capital humà del país.  Mesures que hauran d'anar seguides  de la requerida reforma laboral, que el govern haurà d'afrontar amb urgència  sense recolzament parlamentari i amb mínimes possibilitats de diàleg i consens social. Una reforma que hauria de tenir especial cura en facilitar la contractació dels milers de joves ben preparats i amb il·lusió d'aportar el seu potencial.

En les pròximes setmanes i mesos, ens juguem més que el futur, ens juguem el ser o no ser, viurem moments difícils ja que estem com pujats en un vehicle que es mou per una carretera plena de corbes i amb gel al paviment, per aquesta raó necessitem el millor pilot i els millors professionals en cada lloc, i més que polítics requerim d'estadistes que actuïn amb la mirada posada en l'horitzó. Aquesta és una exigència indefugible que tots hem d'assumir convençuts de la força de la democràcia i del talent i la il·lusió d'un país que sols espera el lideratge requerit per conquerir el futur.

Antoni Garrell i Guiu
28 de maig de 2010

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2587
5
Comentaris afegits 
Marià Pérez (Mataró) 31-05-2010 - 16:12
El sentit realista i constructiu davant la greu situació que ens envolta demana, sens dubte, aquest SENTIT COMÚ que promou i exigeix als nostres governants i responsables financers... Hem de saber-lo aplicar també en els nostres entorns més propers.
Maria (Sabadell) 31-05-2010 - 11:33
Si no s hagués aprovat la proposta la deuta sobirana espanyol no tindria compradors, i els que ho fessin a un interès enorme, la borsa sota mínims, i l Estat sense diners per pagar. Qui sembra vens recull tempestats
Ignasi (Barcelona) 31-05-2010 - 10:03
Sr. Garrell agrair a CiU es de persones honestes, felicitats per fer-ho molts ho pensem i no diem, però el que es necessari és que plegui el ZP i que un altre disrigent del PSOE assumeixi la responsabilitat , també tindria que dir-ho o l anàlisi es no ple
Maria de las Mercedes (Barcelona) 29-05-2010 - 19:31
Sr Garrell un article molt apropiat en aquests moments tan difícils, Vostè sí que hauria d'estar en el Govern.
Claudia (Estudiant URL) 01-06-2010 - 15:06
Es cert tot el que diu pero cal reconeixer que al final (encara que sigui presionat per Obama, sarkozy i Merkel) el Sr. Zapatero ha fet el que calia, No tot el requerit pero quelcom ha fet. Gracies per denunciar la politica de Terra Cremada del PP.
TORNAR