e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

30 d'Agost de 2008

Aquesta setmana el Instituto Nacional de Estadística va donar a conèixer l‘increment de la tassa interanual d'inflació industrial que va superar el 10% (6,1% a Catalunya), un nivell no conegut des de quasi 25 any, una dada que anticipa més problemes i certifica tant la pèrdua de competitivitat dels nostres productes industrials com més dificultats per les exportacions industrials ja que, si be l‘increment de la inflació industrial està arrelada en l'espectacular increment del preu de l'energia, quelcom que afecta també als països amb qui competim, hi ha altres causes intrínseques al nivell de productivitat de la nostra economia, el diferencial d'inflació, el superior creixement dels costos i una manca de capacitat per extreure productivitat a les tecnologies o rendibilitat als esforços en recerca. Una pèrdua de competitivitat de l'industria que pot agreujar encara més els baixos marges industrials i a la vegada la deteriorada balança comercial.

El dèficit comercial (10,7% del PIB, 58.615 milions d'euros de gener a juny) és un dels problemes més importants de l'economia espanyola, que tot sovint queda amagat, ja que un dèficit comercial continuat origina greus problemes a mig i llarg termini per la necessitat d'endeutament que genera , un fet que cal dons capgira de forma decidida, i en el que es requerida la participació activa de l'Industria no sols per disminuir les importacions, sinó el que es més important per augmentar decididament les exportacions.

En referència al problema de la competitivitat industrial, que s'evidencia de forma més clara en els períodes de dificultats ja que és quan són determinants les avantatges competitives d'unes organitzacions enfront d'altres, -o d'uns països envers a uns altres-, cal afrontar-lo com un desafiament urgent i prioritari assumint que ja que sols un teixit altament competitivitat pot garantir un doble objectiu: assegurar la capacitat de participar en els mercats globals i mantenir, o augmentar, la quota de mercat obtenint els guanys que garanteixen tant la rendibilitat i les noves inversions tan en recerca, desenvolupament e innovació com en les infraestructures requerides i el progrés social.

La competitivitat de les empreses es per tant la clau del progrés de tot país, conseqüentment els països tenen que crear els entorns per fer-la possible d'acord al seu model productiu específic en el que conflueixen, entre altres, el subsistema educatiu basic, professional i de grau superior; el sistema de recerca e innovació, la disponibilitat d'infraestructures tecnològiques i de mobilitat de persones i productes; la cultura emprenedora i de l'esforç; la legislació; i el sistema financer. Una competitivitat condicionada per aspectes externs però també per aspectes endògens ja que obliga a les empreses a entendre, i assumir, els nous paradigmes associats a la liberalització econòmica i a l'asimetria de costos i legislació, uns fets que obliguen a treballar amb eficiència i eficàcia essent altament productius, a perseguir la qualitat, a saber identificar les oportunitats tot ajustant-se a les regles internacionals, a ser altament flexibles, a utilitzar la informació interna i externa, a tenir una organització disposada als canvis i a les innovacions tant tècniques com d'organització i de producte, i a saber cooperar per poder competir arreu.

Cal dons un model de desenvolupament sòlid, i la clau està en l'existència d'empreses amb un alt nivell d'internacionalització, i amb capacitat de desenvolupar i fabricar productes referents, de qualitat, amb alt contingut tecnològic. Es a dir, disposar d'un sector industrial robust amb capacitat d'aplicar politiques decidides d'R D i, eficient en els aspectes mediambientals i el control dels costos, "fer més amb menys", i disposar del volum escaient per internacionalitzar-se en l'àmbit comercial i productiu.

En conseqüència, es hora d'una clara i decidida aposta per la política industrial i la internacionalització. Una política que afronti els desafiaments a llarg capgirant la tendència de menysvalorar la capacitat industrial i el seu valor estratègic, però que no defugi de les problemàtiques a curs, i en especials aquelles arrelades en la crisis actual la qual requereix actuar en una triple vessant: solucionar els problemes financers, afrontar l'exportació d'una forma decidida amb la voluntat de canviar l'actual balança comercial, i la tercera actuar en aspectes propis relatius a l'organització i la productivitat. Fer-ho està a les nostres mans.

Antoni Garrell

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2179
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR