29 de Maig del 2009

Talent, esforç i lideratge

La final de la champions la vaig veure a casa dels meus pares, al arribar, faltaven menys de 5' per començar el partit, adreçant-me al meu pare vaig dir-li ‘quins nervis', ell amb la capacitat d'observació adquirida amb els anys, i la serenitat que ha assolit en la seva particular lluita contra el càncer, va contestar-me no "cal estar nerviós, aquest equip és més que professionals amb talent, no oblidis que 7 han crescut a la Masia, i tenen quelcom que junt amb el talent els fa forts: capacitat de sacrifici arrelat en el sentiment i orgull de pertànyer al Barça". Al saltar al camp els jugadors vaig recordar les darreres paraules: talent, sentiment de pertinença, esforç, elements basics per entomar grans desafiaments. El meu pare va tenir raó: no calia patir, sols gaudir de l'espectacle i recollir el fruit del treball. Un treball que ha assolit un d'èxit històric.

Avui...

Continuar llegint...

17 de Maig del 2009

Instrumentalitzar la política.

No es pot negar que la setmana que hem finalitzat ha estat intensa en noticies que afecten al futur, i també en  aquelles que generen explosions d'alegria col·lectiva con les que es produeixen per la consecució del triomf en activitats esportives. Una sèrie de noticies que poden esser analitzades des de el fet en si mateix o des de les motivacions dels protagonismes, i soc dels qui creuen que sols analitzant les motivacions i els objectius es pot entendre els fets i solucionar les problemàtiques

El debat del "Estado de la nación" va sorprendrem, ja que va ser més un cara a cara amb Rajoy per evidenciar la seva feblesa, con si es tractes d'un debat electoral, que en assolir un ampli consens que, a partir del obligat rendiment de comptes de tot governant,  permetés endegar mesures de gran abast per reduir els terribles efectes  d'una crisi, que setmana a setmana evidencia la seva autoalimenta...

Continuar llegint...

08 de Maig del 2009

L’alternança ens fa forts

El passat dimecres dia 6 a la tarda, ens trobàrem cinc amics que en un període de temps varem  treballar junts.  Ofertes professionals i  arrels familiars de procedència territorial diversa van fer que els nostres camins professionals es separessin. Les nostres  diferències s'evidencien en la manera que cadascú de nosaltres aborda l'anàlisi dels temes que tractem al retrobar-nos periòdicament. Unes diferències que ens enriqueixen gràcies a la pluralitat de  les solucions plantejades a les problemàtiques que hem d'abordar. Però la discrepància enriquidora s'ha anat esvaint en els darrers mesos. Ara el debat no es produeix. La brutal crisi econòmica que ens colpeja amb una sistemàtica destrucció d'empreses, que comporta un atur camí del 20%, i la manca de voluntat o capacitat per afrontar les reformes estructurals requerides en són la causa....

Continuar llegint...