22 d'Abril de 2015

Pels seus fets els coneixereu

Ja es pot anar esforçant la Sra. Colau en anar criticant la casta quan ella actua com la caspa més antiga, aquella que cal oblidar.

Divendres a la nit,  Ada Colau i el seu equip celebraven el gran èxit de públic de l’acte que van fer a la Plaça Can Fabra de Sant Andreu, on centenars de persones (algunes vingudes de fora de Barcelona) havien aclamat l’autoproclamada defensora de la justícia social. Van decidir celebrar-ho al restaurant d’una de les moltes entitats privades que l’actual ajuntament de la ciutat ha reformat de dalt a baix, amb una subvenció a fons perdut, per poder mantenir l’actiu que aquest teixit associatiu aporta a Barcelona.

Jo sóc d’aquelles que m’aixeco quan al bus i al metro entra un ancià, una embarassada o una persona amb mobilitat reduïda.  No em costa d’entendre que la gent vol gaudir en companyia, i em fa patxoca  cedir cadires en una terrassa per fer el grup més gran al voltant d’una taula plena de refrescos a les 12 del migdia d’un diumenge de primavera. No crec que sigui fruit d’una educació basada en la repressió, simplement és fruit de la transmissió de cànons d’educació i sentit comú que els meus pares i l’escola em van transmetre des de petitona.

Crec en  la solidaritat , intento practicar l’empatia, també,  amb els qui no pensen com jo i la injustícia em provoca indignació. Tanta  indignació com quan el divendres nit uns veïns del barri que estaven sopant al mateix lloc que Colau i la seva tropa havien decidit anar,  van haver d’aixecar-se quan encara no havien acabat  perquè la Sra. Colau i companyia no podien esperar. Els van fer aixecar perquè es veu que la lideressa és un ser sagrat que no pot esperar.  “O  seiem en 10 minuts o ens n’anem a un altre lloc, fes-t’ho com vulguis”. Així es com actua  el gabinet de Colau, més propi d’antics règims que d’un grup de ciutadans que volen acabar amb l’antiga política...

Gran dosi d’humanitat!!! Quina gran dosi d’humilitat!!  Quina gran dosi de caspa pròpia de l’antiga casta!!

Caram amb els de Podemos, els defensors de la igualtat d’oportunitats, els que volen un país sense privilegis... Aquells que volen ser model d’actuació i actitud tenen massa similituds amb la casta i amb una manera de ser i de fer més pròpia d’antics règims que molts hem decidit denunciar, evitar, combatre,  obviar, oblidar.

Ja ho saben, quan estiguin sopant i vegin entrar la Sra. Colau, agafin-se a la cadira, que ella erigint-se com la gran defensora dels més vulnerables potser els deixarà sense menjar.