e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

22 de Novembre de 2013

Aquests darrers dies hem conegut la noticia de que el nombre de persones que parla el català  supera per primera vegada els 10 milions, fet que suposa el 72,4% de la població de la comunitat lingüística, segons el 6è informe sobre la situació de la llengua catalana, amb dades del 2012, que l'Observatori de la Llengua va presentar la setmana passada a Barcelona.  Aquesta és una bona noticia per a la nostra Llengua!

El debat sobre la llengua ha tingut de sempre al nostre país un notable interès públic, i això es reflecteix tant el valor positiu que la llengua té en la nostra societat com la voluntat i sensibilitat de fer del català un idioma modern i de futur.

El marc polític assolit a partir de la Transició espanyola, va permetre desenvolupar polítiques lingüístiques per part de les administracions catalanes que, al costat de nombroses iniciatives cíviques de tot ordre en favor de la llengua, han permès importants avenços pel que fa al coneixement, difusió i ús social i cultural del català. En aquest període el català ha assolit un coneixement i un ús que, en general, no havia tingut mai en la seva història. Trenta anys de polítiques lingüístiques han estat un èxit, com per exemple la immersió lingüística, i un model en què s’han emmirallat moltes altres llengües i països.

Malgrat les bones noticies, persisteixen àmbits on el català no és suficientment present com el de la justícia, el del cinema quant a consum cultural, o en els sòcio-econòmics, laborals i empresarials. Això, conjuntament amb la introducció d’internet i de les noves tecnologies de la informació, fa que es plantegin noves necessitats per garantir el futur de l’idioma en termes de normalitat.

Vivim però un moment difícil a causa de la involució lingüística a l’Estat, d’ençà de la sentència contra l’Estatut de Catalunya del TC del 2010, i de les  reinterpretacions de caire lingüístic que introdueix, s’ha obert un nou període de regressió. Es recorre qualsevol normativa lingüística i es trenca el mandat constitucional de respecte i protecció de les llengües de l’Estat.  I s’arriba a l’extrem, d’emprendre iniciatives legislatives que atempten contra la llengua catalana, i fins contràries a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Per exemple, la llei de llengües d’Aragó i la seva denominació de LAPAO per al català, o el projecte de llei sobre la qualitat educativa o llei Wert.

Per tant doncs en el pla lingüístic Catalunya ha de continuar essent un model de normalització de la llengua i de cohesió social. Aquest és un gran repte que tenim a l’abast també en l’escenari d’un nou estat, on la gestió de la diversitat lingüística, ha de reflectir una Catalunya lingüísticament inclusiva i alhora respectuosa de pluralitat, com a valors d’una societat democràtica i avançada.

En el nostre programa electoral dèiem: En llengua, Catalunya sempre suma. A Catalunya, la llengua sempre és un valor que suma. Tothom, parli el que parli habitualment, és català. I el català constitueix la llengua comuna de cohesió social.

Aquest país s'ha fet amb la convivència de tots i ens necessita a tots. Els nostres fills rebran el testimoni de la societat cohesionada que els seus predecessors hem forjat. Guanyar el país vol dir guanyar en llengua i en llengües, alhora que obrir el català al món.
 
Àngels Ponsa i Roca
 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
821
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR