e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

30 de Gener de 2013

La cultura en un estat propi: de competir a compartir

Estem vivint un moment difícil que dibuixa un panorama de futur que fa pensar que ja res serà com havia estat. Els trenta anys de democràcia els hem viscut amb l’interès i l’esforç d’haver reconstruït el nostre País des de molts aspectes, entre ells el cultural.  En aquest terreny, es tractava de dibuixar amb traç gruixut, tal vegada de forma discontinua –no hem d’oblidar que la nostra posició no era central, sinó de resistència-  aquells aspectes fonamentals que necessita qualsevol nació per configurar una certa normalitat com són la normalització lingüística, el suport directe per a la pràctica i la creació artística i la construcció d’equipaments.


Els avenços s’han generat d’una banda gràcies a la col·laboració desinteressada de molta gent que estimava el País,  i per una altra –potser més institucional- per la incorporació puntual de projectes en el territori; uns darrera els altres a mesura que s’anaven obtenint  els corresponents recursos públics. S’ha fet feina, molt bona feina,  però també han quedat  aspectes no resolts  i no consolidats que la crisi ha sacsejat i ha evidenciat. Hi ha hagut una superposició d’activitat i dispersió de polítiques, a les quals ha sovintejat una manca de visió sistèmica de l’actuació pública del conjunt de les administracions..


Ara tenim l’ oportunitat de corregir inèrcies, de definir el nou terreny de joc i de proposar una nova embranzida pel País que desitgem i volem tenir. Els canvis que estem vivint de forma accelerada ens generen inquietud, però sobretot ganes de projectar-nos, d’expandir-nos cap el món. Aquest nou paradigma necessita unes noves bases, unes noves regles de joc. En aquest sentit el primer que hem d’entendre és que la cultura del País és un bé que hem de saber preservar i promoure per sobre de canvis polítics i econòmics. Els catalans som éssers amb especificitats culturals pròpies que amb la nostra acció –malgrat les dificultats que hem tingut- hem anat configurant una nació cultural, integradora i inclusiva. Aquesta ha estat potser la millor aportació del catalanisme polític.


Ens cal continuar articulant el País de forma més sistèmica, amb el que anomenem estructures d’estat. A nivell cultural  tenim feina feta, disposem d’uns bons equipaments com són el Teatre Nacional, l’ Auditori, la Biblioteca Nacional, el Museu Nacional d’ Art de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu, el Museu d’ Art Contemporani, la Filmoteca de Catalunya, el Mercat de les Flors,  l’ Arxiu Nacional, el CCCB...També la xarxa de biblioteques públiques, de teatres, auditoris i centres d’arts municipals, Disposem també de bons elements de promoció i projecció cultural com per exemple: l’ ICEC (Institut de les empreses Culturals), l’ Institut Ramon Llull, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals...i també de bons centres de formació: l’ Institut del Teatre, l’ ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), l’ ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya), Escoles d’ Art (Llotja, Massana...)


Aquests centres i equipaments són el pal de paller de diferents sectors artístics, i per això cal garantir-ne la seva viabilitat , un cop s’ha desballestat en bona mesura el model existent de col•laboració econòmica amb el govern espanyol. No podem acceptar que des de fóra vulguin convertir els nostres equipaments en institucions de segona categoria. En aquest context  la col•laboració entre les institucions culturals serà indispensable. També cal corregir inèrcies. Les administracions locals i el govern de Catalunya han de treballar per desfer  duplicitats,  han de passar de competir a compartir sota els principis de col•laboració i cooperació..  


La cultura, contràriament al que es pugui pensar, no està excessivament subvencionada, com a mínim no més que qualsevol altre sector. Hi ha molts exemples que demostren que la inversió en cultura genera impuls econòmic que retorna de múltiples formes a la societat. Per això també caldrà una estructura d’ajuts que tingui en compte un retorn social consolidat, una  regulació del sistema que fomenti l’activitat, però que no l’organitzi directament ni entri en la seva competència. En l’actiu del País hi tenim el patrimoni cultural, patrimoni que podríem dir que actualment està al servei del turisme, però també hem de saber donar-li la volta i fer  que el turisme serveixi per preservar  el patrimoni i per donar a conèixer el nostre país a l’exterior, és un factor indispensable per situar Catalunya al món..


En el camí cap a l’estat propi necessitem també, desenvolupar tot un seguit d’eines bàsiques pròpies dels estats, en les quals avui no hi tenim competència, però que cal lluitar per tenir-la. Cal disposar d’ una llei de mecenatge autènticament engrescadora i impulsora d’iniciatives culturals, d’una adequada regulació de l’activitat laboral artística, d’una adequació fiscal al producte cultural (IVA cultural) com a bé de primera necessitat i no entès exclusivament com a oci, o d’una protecció real dels drets d’autor a través d’una entitat de gestió de drets catalana per posar alguns exemples indispensables.


El coneixement, la pràctica de valors compartits, a mig i llarg termini donen cohesió social, dimensió humana i pervivència com a poble. El nostre País, ara per ara, s’ha mostrat generós, integrador, solidari,  i dialogant malgrat les controvèrsies polítiques. Aquest diàleg l’hem de continuar mantenint envers els nostres veïns més propers amb qui tenim llaços que ens agermanen com també amb Europa en els valors democràtics i culturals que històricament compartim. Hem de tenir present  que la cultura per Catalunya és un fet constitutiu de la pròpia nació i haurà de ser un puntal imprescindible en la construcció de l’estat  que volem.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
882
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR