e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Setembre de 2014

Votarem

 En el principi, existia el text articulat. I la resta de text no era important. Van dir els catalans "faci's l'Estatut de 2006" i a partir d'aquell moment, el Tribunal Constitucional va atorgar importància al preàmbul (aquell escrit per Rubert de Ventós, i allisat pel ribot de Guerra, que esmentava el terme "nació"). El tribunal Constitucional, des d'aquell moment, va descobrir que el preàmbut de la Constitució Dels Estats Units d'Amèrica era important. Va descobrir que el preàmbul de la Constitució Francesa era important. I va començar a collar l'Estatut de 2006 a partir de dir què podia i què no podia dir el seu preàmbul, abans d'atacar-ne l'articulat.

L'Estatut de 2006 també es coneix com "llei orgànica 6/2006" i és, per tant, una llei important de l'estat espanyol. Que s'incompleix sempre que al govern espanyol li interessa incomplir-la; és a dir: quasi sempre.

Ens amenacen ara amb la insistència que un referèndum (o una consulta) català "és il·legal". És il·legal perquè es pretén preguntar sobre un aspecte en el qual el nostre Govern no hi té competències i perquè "pretén destruir la unitat i indissolubilitat espanyola" per a la qual "la totalitat del poble espanyol en té la sobirania".

Ens diuen això, i no ens ho justifiquen. "La Constitució ho diu", diuen. "La llei ho impedeix", diuen. Quina llei ho impedeix ? Eh ? Digui'ns quina llei ho impedeix. "La llei", responen. "Es pretén trenar Espanya i això ha de tenir el permís de la totalitat dels seus sobirans", diuen. 

Mentides.

Ens diuen que l'exèrcit és el garant de la integritat territorial espanyola. És clar: alguna feina ha de tenir, l'exèrcit. Ha de tenir previst què passa si algun invasor pretén conquerir territori espanyol. Ha de tenir previst què fer si algú ataca i causa mal a territori espanyol. Veiem, doncs, que es tracta d'elements "externs". Les tropes napoleòniques, per exemple. Si es considera que el poble català és un "element extern" que amenaça la "integritat territorial espanyola", llavors hauran de considerar, també, que Catalunya és un territori ocupat. I ser conseqüents amb aquesta consideració.

Ens diuen que "la sobirania nacional" (ho diuen en aquests termes) resideix "en la totalitat del poble espanyol". A continuació, però, ens diuen que "la sobirania del poble espanyol resideix en les cortes generales". Algun dia diran que "la sobirania de les cortes generales resideix en el president del govern". Per delegació de vots, cada vegada.

No. No, no, més mentides.

L'article de la constitució espanyola estableix que la sobirania espanyola resideix en el poble espanyol (no pas en la "totalitat" o en "el conjunt"). Es refereix, clarament, a la democràcia. Espanya, sobre el paper (i, pel que sembla, ben poc més que sobre el paper) és una democràcia: a Espanya hi governa el poble; no pas un cacic (sigui un monarca absolut i hereditari, sigui un dictador) ni una oligarquia. Ja hem dit que la democràcia que estableix la constitució és "sobre el paper", i prou; si us considereu espanyols, no us feu més il·lusions que el paper.

Ens diuen allò de la "nación única e indivisible" i la millor resposta la van dona els hereus d'Adolfo Suárez en el seu funeral: "va ser el que va tornar a unir les dues Espanyes". Hem de recordar que la constitució espanyola es va redactar en un moment que hi havia dues Alemanyes, dues Korees (que encara hi són), i s'acabava de viure el conflcite entre dos Vietnams. Hem de recordar que es venia d'una Espanya feixista i una Espanya republicana; i que el terme d'indivisibilitat es va crear per part de l'Espanya feixista tot pensant, per exemple, en les guerres carlines -i pensant, també, en una homogeneïtat i uniformitat d'una espanya catòlica feixista i castellana en la qual hi sobrava qualsevol altre concepte - o potser és que encara els sobra ara.

No ens diuen, i ens haurien de dir, amb el mateix fervor i esforç, que la Constitució espanyola s'autolimita i reconeix que hi ha alguna cosa superior. Que la Constitució espanyola es col·loca no pas en el graó més alt de l'escala, sinó que recula una passa per subjugar-se als acords i convenis internacionals com són tot el cos normatiu sobre drets humans, drets socials i drets dels infants, amb tot el dret internacional que en deriva. I també se subjuga als tractats del Consell d'Europa, de la Unió Europea i de l'Euratom - i amb ells, també a la carta Europea de Drets Humans.

Això no ens ho diuen. I tampoc no li diuen a la Merkel, que per això "troba lògic" l'argument de Rajoy. Perquè ni la Merkel ni els seus assessors no llegeixen, no comproven pactes i acords, i no saben quines obligacions té Espanya. Llegir és, doncs, important, però llegir la premsa de la caverna no és útil; cal llegir textos de fons.

I doncs, tornem al principi. El preàmbul de la Constitució Espanyola parla de "pueblos de España", no pas d'un sol poble. Més tard parla de "nacionalidades históricas". Sí, aquella part de reconeixements que sempre, després, s'han saltat i que, per això (perquè se'ls han saltat) som on som. Catalunya, els Catalans, som un d'aquests "pueblos de España", una d'aquestes "nacionalidades históricas" (i no poden dir-nos que no es refereixen a nosaltres, per exemple, quan el propi govern espanyol "encara" té publicat un diccionari que reconeix Catalunya com a nació - i el diccionari de l'acadèmia espanyola també reconeixeria moltes coses a Catalunya i els catalans, si no fos que l'han estat modificant políticament (no pas lingüísticament) en els darrers anys, sense tenir en compte que la constitució espanyola es va escriure amb el diccionari d'aquell moment i no pas el diccionari actual. Doncs bé: existeix, constitucionalment, un "poble català".

Existeix constitucionalment un "poble català" i no existeix constitucionalment un "poble tarragoní", aviso ara perquè els que diuen sempre "si Tarragona vota que no també es pot autodeterminar i bla bla bla".

Existeix constitucionalment un "poble català", és a dir, una "nació catalana" (deixem al marge les sentències, de les que parlarem més tard) i aquest poble català té els drets de tot poble, de tota nació. Drets que, a través del reconeixement de la supremacia dels tractats internacionals signats per Espanya, per damunt de la Constitució espanyola, Espanya ha de respectar. 

Un d'aquests tractats internacionals inclou el dret a l'Autodeterminació.

Catalunya s'autodeterminarà el 9 de novembre.

Dir que "ens autodeterminem cada 4 anys" és voler-nos determinar. "Jo determino que tu ja et determines cada 4 anys". No val.

Catalunya s'autodeterminarà el 9 de novembre, en la manera més clara que es pot determinar: "seguim cedint (una gran) part de la nostra sobirania, o tornem a exercir-la plenament com abans que ens l'arrabassessin per les armes".

Se'ns dirà que aquesta autodeterminació és il·legal. Se'ns dirà. No ho és, d'il·legal.

Se'ns dirà que la sobirania "resideix en la totalitat del poble espanyol" perquè "pretenem trencar un patrimoni de tots els espanyols" i no és cert. Perquè la mateixa constitució espanyola estableix l'existència de nacionalitats històriques i de diferents pobles, i reconeix estar subjugada a un dret internacional superior que no dóna a cap "conjunt" espanyol la propietat d'aquest suposat "patrimoni".

Se'ns dirà que hi ha un tribunal que és el màxim intèrpret i que és aquest tribunal el que ha de decidir. Se'm dirà que jo no tinc cap autoritat en dir tot el que heu llegit fins aquí. Se'm dirà, i se'ns dirà. En definitiva, se'ns dirà que les sentències d'aquest tribunal són importants. Un tribunal que durant uns anys ha estat format per un mort i per un parell de persones que no hi tenien cap dret a ser-hi perquè el seu termini havia expirat. Un tribunal que ara el formen algunes persones que s'han destacat fins fa pocs minuts per l'odi directe als catalans als que, presumptament, han de jutjar amb equanimitat. Un tribunal format per membres escollits en negociació parlamentària entre els dos partits majoritaris, favor per favor. 

No. Se'ns dirà que la nostra autodeterminació és il·legal. Se'ns dirà que el nostre anorreament, que el genocidi encobert que ens fa desaparéixer cada dia més de pressa "és legal". Se'ns dirà (se m'ha dit, en tinc la casa plena d'aquestes cartes oficials) que no hi ha pressupost per complir aquelles coses que no volen complir (les que ens donarien reconeixement ple, precisament). Se'ns dirà que no tenim dret a dir res. Se'ns dirà. Se'ns dirà, però mai, mai, se'ns donaran arguments. Mai, mai, no se'ns explicarà "per què" ens diuen el que ens diuen; mai, mai, no se'ns mostrarà la doctrina jurídica. No hi ha arguments. Només tenen un argument, que és el "no ens dóna la gana" o un altre molt pitjor, el "tu no ets ningú, tu no ets res". No hi ha més arguments excepte les mentides que se'ns diu i se'ns dirà.

Se'ns dirà.

Mentrestant, farem. Votarem. I, personalment, espero que votem per acabar la farsa, per assolit la llibertat plena i per recuperar la nostra plena sobirania robada.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1466
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR