e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

31 de Mar de 2015

Una Millor Barcelona

Una experiència d'avui, una de divendres passat i una de fa dos anys, em fan pensar en les hores que invertim en patir els tràmits municipals, i en la quantitat de maldecaps i angoixes que ens comporten.


Després de la victòria sandinista, una de les primeres proclames que es va fer va ser "No convocarem eleccions !". 
I tothom ho va celebrar amb alegria.
Per què ? Perquè en totes les eleccions anteriors, durant dècades i dècades, s'havia produït tupinada.

Si ara em proposessin "Si guanyem l'alcaldia, despatxarem tots els arquitectes municipals !"... els donaria mig vot. Si em diguessin "a més, farem fora tots els funcionaris !"... els donaria el meu vot sencer.

Per què ? Molt senzill: perquè estic cremat.

Perquè per tallar un pi, a instàncies del municipi, ha calgut primer la presència d'un tècnic de parcs i jardins que signés un certificat de defunció del pi (i s'equivoqués en la causa), i després ha calgut redactar "un projecte d'obra, d'enderroc" del pi, en el qual calia justificar si el pi tenia aigua, gas, electricitat, i ascensor, així com explicar quants habitatges es perdien i quants de nous es creaven.

Perquè per agafar una escriptura de dues entitats, i fer dues escriptures (una per entitat) em demanen "un projecte d'obra" per explicar que hi ha habitatges preexistents i que no se'n fan de nous; i quan el revisa el municipi i troba que el pressupost és "zero euros perquè l'obra consisteix en una no-obra ja que no hi ha cap canvi" (l'edifici és de 1934-39 i la darrera modificació es va fer el 1971, amb els corresponents papers), resulta que el tècnic municipal (a casa seva no gasten electricitat, ja el tenen de llumenera) decideix que "cal posar un pressupost que no sigui zero - i amb això t'està dient que, si no fas obra i no et gastes ni un duro, però has de dir que te'n gastaràs, a part de cobrar-te més taxes, resulta que estàs mentint en un document públic. El tecnic municipal t'obliga a mentir i, amb això, prevarica.

El problema, potser, és que, com diuen, "no podem tenir un formulari a mida de cadascú i us heu d'adaptar als que hi ha". Llavors, el tècnic li passa el pollastre al funcionari. I el funcionari diu que això ja ho havien separat en noséquina taula, però que "l'informàtic" ho va posar junt.

El cas és que, finalment, perds la paciència. Acabes fent al·legacions agressives, amb còpia als síndics de greuges corresponents. I el tècnic s'ofén... "no cal que et posessis així"... però mentrestant, el tècnic no s'ha dignat llegir el centenar de papers que t'han obligat a emplenar pacientment, o el funcionari no ha pensat en aquella part tan interessant del "principi de bona fe" de la llei de procediment administratiu. En una botiga, complir les normes ISO va consistir en que els treballadors havien d'atendre mecànicament la clientela: s'havia acabat la xerrameca, la simpatia, els consells. Se'ls va acabar la clientela, poc temps més tard. En un ajuntament és més difícil que se'ls acabin els ciutadans, hi has d'anar per obligació, i tenen els seus sistemes per forçar-t'hi, les multes coercitives i altres tortures diverses; però tractar-los sempre com a serfs no fa que, precisament, la ciutadania dipositi la confiança en el sistema municipal.

Sigui com sigui, la majoria de municipis comencen a funcionar amb dedicació exclusiva a les grans empreses i les grans fortunes - les que tenen desenes de persones per fer els tràmits, i centenars d'amistats darrera els taulells. Les que solucionen els problemes enderrocant-los i construint-los de nou, sencers, sense llogaters, sense problemes d'ocupació de la via pública, sense urgències, i que, a més, hi poden dedicar tant de pressupost com vulguin. Però que, de vegades, es troben també que els tècnics de dins els diuen "jo no he vist ni sentit res, fes-ho sense llicència, que si l'has de demanar et passaràs dos anys esperant"; tècnics de dins que ells coneixen, perquè els seus gestors van sovint a fer papers, sempre tenen una cita concertada amb anterioritat i sempre passen davant teu sense perdre ni un minut.

Mentrestant, els petits, ens haurem d'aguantar. Si vostè vol canviar un envà de lloc, haurà de consultar-ho amb algú que en sàpiga, per evitar que algun vici ocult li faci caure l'edifici damunt. A més, però, haurà de fer un projecte, visar-lo, presentar-lo per demanar llicència, pagar taxes, esperar-se potser dos mesos abans de començar, pregar perquè durant l'obra cap veí no se senti molest i el denunciï -i li facin perdre temps presentant papers i justificacions sobre els permisos que vostè ja té-... i quan passi any i mig del final de l'obra, potser podrà recuperar la fiança sobre els residus, si és qu evostè se'n recorda de demanar-ne el retorn. El seu tècnic, a més, haurà de fer un munt de paperassa tan "important" que cap funcionari no es llegirà, sempre haurà de presentar un paper més, encara que sigui per dir "allò que vostè em demana, l'hi vaig presentar ja fa sis mesos i ho trobarà en la pàgina 1, tal com s'indica en el mateix índex que vostè em va donar per emplenar".

Si vostè vol una cèdula d'habitabilitat, per a un habitatge anterior a 1984, i m'aporta la documentació, però després la vol tramitar vostè pel seu compte, riurem. Perquè jo hauré d'enviar tots els documents (relatius a l'existència de l'habitatge en l'antiguitat) a un servidor telemàtic, i si no ho faig no aconseguiré visar el certificat d'habitabilitat; però vostè haurà de tornar a presentar els papers (impresos) si vol sol·licitar la cèdula de forma no telemàtica - perquè els arquitectes municipals que revisen la documentació diuen que no poden accedir als documents magatzemats en l'expedient, si es tramita mig expedient telemàticament i mig en paper. La culpa, diuen, és de l'informàtic, també.

Si vostè vol un certificat energètic o una cèdula d'habitabilitat, i vol que jo li faci i li tramiti, però vostè no té telèfon fix, telèfon mòbil i adreça de mail, caldrà fer alguna trampa perquè, encara que la llei no l'hi
obliga, vostè ha de dir aquestes tres dades; segons el funcionari, s'ha d'emplenar amb alguna dada i, segons l'informàtic, les dades han de ser vàlides (un telèfon "000000000" no val i si vostè no en té, inventi-se'l); si vostè no té fix, mòbil i mail, caldrà usar algun fix, algun mòbil o algun mail que siguin vàlids (i en aquest sentit, la solució ha estat posar el número de les centraletes de les pròpies oficines on estan aquests funcionaris i informàtics, que es truquin a ells mateixos ja que no dediquen el temps a solucionar problemes).

Algun dia això pot canviar. Tenim unes eleccions municipals aquí al davant, i tenim persones que han tingut prou valentia per escoltar aquests problemes i per posar-se en la pell de persones normals. Preguntant a algunes pre-candidatures, veus que n'hi ha que això no els preocupa, però que n'hi ha d'altres que volen una Millor Barcelona, per exemple, que consideren que la nostra ciutat pot ser realment nostra. Una ciutat que no posi traves a la ciutadania, que potenciï els negocis locals, que recuperi el somriure de les persones de Barcelona, tots els districtes, tots els barris de cada districte. Millor Barcelona.

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
703
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR