e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

08 de Setembre de 2014

Pares i Mares

 L'altre dia la meva filla va acabar unes colònies especials, que combinaven l'aprenentatge d'idiomes i l'aprenentatge d'arts. 

El responsable de les colònies va felicitar-se per com havia anat tot, i va anunciar que per a l'estiu vinent aquestes colònies ocuparan una franja d'agenda "norma", ja que l'experiència ha estat molt positiva.

També va agrair la figura dels pares que hem matriculat els nostres fills en aquestes colònies.

Concretament, la figura del "pare". Del "pare" que busca les colònies. Del "pare" que hi matricula la criatura. Del "pare" que s'ha preocupat que la criatura desenvolupi estudis artístics durant el curs, i li paga no només els estudis sinó també unes eines. El "pare" això i el "pare" allò.

Jo més aviat sóc dels que es queixen sovint de la figura del "pare" i de la "mare" en determinades situacions (especialment, quan els pares separats sembla que perdem de facto els nostres drets d'acompanyar els fills al metge, perdem de facto els drets a mostrar-los el món, a despertar-los pel matí, acompanyar-los a l'escola o, en segons quins moments, encara que reclamem els nostres drets, i amb el Dret a la mà, rebem només riallades, insults, i empentes per resposta - o el silenci còmplice d'algunes autoritats i forces de l'ordre.

Aquest dia, però, em vaig sentir malament. Perquè aquest dia, el "pare", és a dir, "jo", no havia fet gaire cosa per a la filla, per als seus estudis artístics, i per les seves colònies.

Que fes estudis artístics ho havíem decidit conjuntament la mare i jo, quan la criatura encara estava per néixer. El tipus d'estudis el va decidir la mare. El lloc on els fa, també. D'acord que m'ho ha comentat, i que jo hi he estat (més o menys) d'acord, però la decisió la va prendre ella. La va prendre ella perquè va ser ella la que va fer la recerca, va informar-se de quins centres hi havia, va informar-se de quin podia ser el lloc més convenient.

També es va informar de quines colònies hi havia. També va ser ella la que va matricular la criatura a les colònies. És ella la que li paga els estudis. La que li paga tot el que necessita per fer-los. La que li paga les colònies. (i, és així per dos motius: el primer, perquè el "pare", és a dir, "jo", no tinc ni un duro i perquè la mare va decidir que ho assumiria - i en això, m'ha donat moltes facilitats).

Per una vegada, doncs, el fet que l'encarregat de les colònies es referís al "pare" (suposo, sí, que amb la voluntat d'atribuir-li un contingut parental i no pas patriarcal - però que al final esdevé una voluntat no reeixida) em va fer sentir incòmode. Molt.

Perquè aquesta vegada, igual que algunes altres, el mèrit és de la mare. No pas del pare.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
424
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR