19 de Novembre de 2015

JeSuisAlfons

#JeSuis
i també #TuEs #IlEst #ElleEst #NousSommes #VousÊtes #IlsSont i #EllesSont

Som. Sóc. Sóc jo. Jo no sóc París. Jo no sóc Bagdad ni Damasc. Ni Jerusalem. Ni Perth. Ni Au. Ni Taumatawhakatangi­hangakoauauotamatea­turipukakapikimaunga­horonukupokaiwhen­uakitanatahu
Jo no sóc Charlie. Ni sóc Otegi. Ni sóc Mickey Mouse. (Ni em dic Alfonso, tampoc). Jo sóc jo. I puc compartir alguns pensaments, algunes inquietuds, algunes pors, algunes alegries i alguns odis.

Sóc jo i em dolen unes coses i em fan riure unes altres coses i em molesten unes altres. I no me n'interessen un munt (especialment perquè cada any i mig estem duplicant la quantitat d'informació que existeix al planeta, i no ho puc processar tot)
I sóc occidental. i mediterrani. I arquitecte. I català. I ateu per la gràcia de déu. I estrany per la gràcia dels homes.
I m'enamoro de qui no toca. I m'ofego en un vas d'aigua. I no necessito res més que una muntanya fàcil de pujar i un bon paisatge davant per ser mig feliç, per molt que els pesi als captadors d'american express que ofereixen descomptes de centenars de coses que jo no usaria.

I celebro les festes jueves, quan puc. I no estic d'acord amb el "bona nit Palestina". Però tampoc no estic d'acord amb els assentaments ni les repressions des d'Israel.
I accidentalment vaig votar les CUP i continuo sense confiar en els convergents - però vull que en Mas enllesteixi ell la feina que ha deixat a mitges.
I vaig posar-me d'avatar (i el vaig triar amb calma i per motius concrets) en les xarxes una bandera de la França Lliure, no pas una torre Eiffel amb el símbol de la Pau ni el meu retrat amb la tricolor transparent.
I estic en contra de la guerra; de totes les guerres. Però vaig renunciar al pacifisme utòpic i a la neutralitat el dia que un franctirador es va carregar noséquanta gent a Sarajevo - perquè no crec que pujar a les muntanyes de Pale i donar-li conversa aconseguís evitar que seguís disparant.

Sóc jo, i no sóc París. I preguntar als meus alumnes (que eren allà) com es troben, i posar-me la bandera amb la creu de Lorena, no vol dir que exclogui els atemptats a Beirut o a qualsevol altre lloc. I no m'alegro dels bombardeigs a Raqqa com no em vaig alegrar dels bombardeigs a Beograd. Però sense l'efecte infern a Dresden, per exemple, potser el nostre món no hauria estat com és (i no ho lamentaríeu, perquè segurament no hi seríem nosaltres)
I no excloc els ofegats de Lesbos ni els de Lampedusa, però la meva amiga potser viatjava en l'avió caigut a la selva de Papua, i és allà on centro la meva atenció.
I no excloc les víctimes de violència perpetrada per homes (i el dia que aprengueu a anomenar-la correctament "masclista", o "de gènere" -quan toqui-, o "familiar" -quan toqui- llavors ja n'usaré el terme, abans que interpreteu qualsevol cosa) però jo el que conec més de prop és el de l'home assassinat per la dona (i no, aquest no està contemplat en la llei, no té contrapartides per a familiars ni res semblant) i en reivindico el dret a la igualtat.

Jo sóc jo. I penjo la bandera amb la creu de Lorena. I quan digueu "Jo sóc ..." (poseu-hi qualsevol nom, protagonista de la pròxima notícia tràgica) haureu oblidat que éreu París, que éreu Charlie o que éreu noséquè o noséqui. Jo seguiré essent jo. Seguiré estudiant i planejant. Buscant per quins motius algunes persones no se senten a gust en determinats llocs (per què determinats llocs "transformen" les persones en monstres ?) o per quins motius determinades cultures generen monstres. Planejant nous espais més integradors. Discutint amb arguments que obliguin a pensar lliurement i sense mantres ni supersticions ni ideologies alienes.

Jo sóc jo. Sigues tu. Deixeu que siguin, i que deixin ser. Només així nosaltres podrem ser nosaltres. (Tot i ser massa gent): Els set mil milions.